Dia 240: Segón Quadern de bitàcora. Epíleg

Avuí tanco el segón quadern de bitácora. Per fi. Tot i els petits problemes de posta en marxa del pis (la caldera no va) i un altre que ja coneixia, per fi puc dir que ja estic a la nova nau.

Ha estat un llarg i dur trajecte que cal disfrutar tot i que no hem fet la millor sortida desde la graella. La caldera es la pluja i jo sóc Fernando Alonso. I dic que sóc fernando per que després dels problemes passats ahir entre desmuntar un somier de 150x200 per un esglaó de res (cal donar gracies a iolanda, david, la furgoneta i el meu veí amb la clau agen) encara sóc favorit per la victoria... Peró aixó ho deixo per la Tercera part(si, els editors el demanen... es veu que us agrada una mica)

Dia difícil per a tots a can jordi. Es una situació nova per a ell. Espero que la porti amb la veterania que ja té. Es una oportunitat única per començar a saber que és controlar una empresa. Jo almenys, ho miro així. Avuí caldrá estar atents. Es un xoc aixó de trobarte un lloc buït on hi tenies algo. Es una sensació d'abandonament que té que superar. Será bó per a ell. I si no ho passa ara, ho passará segur més endavant i amb mes problemes.

Bé. en la próxima entrega ja us podré dir quines son les meves sensacions aquí, a Casa. La primera es que he anat a dormir molt bé amb un lloc mol ample. Ara toca explotar totes les característiques, arreglar el que no va i ... Al atác!!!

Dia 232: Segón quadern de Bitácora: Les Histories del Adam i vots.... I m'has vingut al cap, gavina.

Aquest matí escoltava una entrevista amb l'Adam martí a Rac1. Era molt interessant. Ha escrit un llibre on els caps polítics d'aquest país anomenat Catalunya, expliquen una serie de vivencies personal a través de les seves preguntes....

La Més significativa era... "parlem dels seus pares"... i aquí m'he enfonsat una mica. Jo estava a la sala de máquines del Vaixell quan escoltava algún meravellós relat sobre en Saura i la seva mare ingressada de tuberculosi, ó com en Durán va ser Separat durant anys de la Familia, ó com l'Alicia Sanchez-Camacho agafava cada tarda el tren per anar a reeducar en la lectura al seu pare, malalt del cap...

I durant uns segons m'he posat molt trist, molt, molt trist. M'ha fet pensar en el molt que et trobo a faltar, i com d'orgullosa (aixó penso jo) estaries si fossis aquí mirant com al final tinc el meu propi vaixell... i més que ho estarás si un dia tinc una companya de vida, amb filleta inclosa. Peró a la poca estona he tornat a tocar terra, pensar que encara tinc forces per acabar de complir el somni i que sápigues, que aquest només es el primer vaixell de la flota...

Dia 227: Segón quadern de bitácora. Llums, ploms fossos i Un meravellós parc.

Es un dia maco per escriure. Dona per aquella imatge clássica del escriptor picant el primer que li passa pel cap davant una Lettera 90, desgastada pels excessos de'alcohol, drogues i idees... I un dia maco per que el trasllat al vaixell té bona pinta.

El que passa ara es que per culpa de les humitats que té l'edifici, ara mateix podria tenir un petit problema eléctric, tot i que (Artur más dixit) demá a la tarda ho tindré arreglat ó en camí. Una despesa extra que no estava prevista, peró solucionable a final de comptes. Es el que té comprar de segona má. Poc a poc el fas nou.

el pitjor del contratemps queda compensat amb l'acord que tinc amb la casa de mobles. El dia 20 muntem els nous mobles, així que si les matemátiques indiquen el correcte (tot i que tot pot canviar, tot i que no pactarem mai amb el mal) cap el dia 23 estaré a casa meva. Una curiositat en la que acabo de caure. El meu número favorit es el 5... i dos més tres en fan cinc...

Postdata: Ja he trobat prop de casa meva un Circuit de Mountain Bike que té 15 Quilometres de llarg, dins un bosc de Moreres meravellós.... Ostres, que bé que m'ho passaré!

Dia 220: Segón Quadern de bitácora. LA Canción del Pirata

Setmana M eravellosa gracies per haver destapat una mica el tarret de les meves esencies. Diuen les Meiges que perdre l'olfacte es perdre el sentit de la vida. Doncs dissabte vaig tornar a navegar pel mar de lleó. Aquest lloc es especial per a mi, molt especial...

Si en un viatge ja relatat en el anterior Quadern vaig sentir com les forces em cridaven de forma tranquila i explicativa, ara ho van fer de manera salvatge, inusual... Heavy.

El viatge aquest cop va ser nocturn i sense "el navegador"... o sí, no ho sé. La qüestió es que vaig partir per que la necessitat era irrefrenable. Necessitava reafirmar alguna cosa de forma personal. Volia perfumar la meva ánima amb gotes d'amor per a mi mateix... per poder-la perfumar després amb gotes femenines sense destruir-les.

Dalt del mar peró per l'altre vessant; entrant al Castell de Sant Jordi, trio un camí que em portà a una petita sala on hi vaig trobar una taberna. Dins ella, una colla de pirates de totes les edats amb birras a les mans i de forma tranquila m'accepten. Son grups, em veuen sol. En primer moment diuen " Que fots sol, aquí no es pot estar així"... Em quedo igualment, i al veure que vaig de bon rotllo, acabo amb uns i unes pirates comentant com és el local fins que el mateix pateix una transformació esotérica ...

La nit va caure de cop dins la taberna. I de cop, sona una melodia extranya: "

- ¿Que és? : Pregunto Jo al del meu costat

- És l'ira de Gaia. Escolta i deixa't dur... Atlantia ha obert el seu mar.

El Mag d'Oz apareix sobre un escenari amb una colla de pirates al costat. Per l'accent, són de Finisterra segur, amb uns instruments diabolicament meravellosos. I de les dues hores que van passar després només recordo sentirme com un teléfon mobil endollat a la corrent. Encara em dura la Cárrega d'energia! Quina cosa més extranya em va abduir per les orelles! i per el que sé, la reacció va ser general. Sortien pirates per totes bandes, dels 200 que erem en un moment varem pasar a ser mil.lers seguint el mateix missatge "Sigues tu mateix, no et deixis marcar..." SAbem que som com som, sé que sóc com sóc... peró ara també sé que hi ha molts com jo, que no estic sol navegant...

Bé... Aquesta energia s'enfoca cara a una setmana on tinc un examen per pujar de categoria, i la següent, on ja tindré el iot gran preparat per la gran aventura. I sense que els barruts puguin entrar. Estan vivint a Sudamerica... Tenia raó La Gavina. No molestarán. De fet, perden gent i no ho saben per que han deixat tot sense mirar enrera... ho sento, peró no ho lamento... Per que ara puc recuperar, puc morir i despertar i tornar a sentir l'amor, tots els somnis que perdia per que per fí puc complir el somnis que tenia. Ah! i gracies tieta per sentir-te orgullosa de mí!

Dia 213. Segón Quadern de Bitácora. L'home de la "lollypop"

Estic en la cursa. El meu cos, com un ferrari, va llençat cap el final. Tinc un problema. Em quedo bloquejat i em marejo... Es una situació real patida aquest dijous passat. No era tant un problema de nervis com de la calor que estava patint. Tema solucionat, peró alerta, es el segón en un any...

Per la resta, tot ok i a punt. Aquesta setmana han d'arrivar els mobles al nou pis. Avuí m'ho he pasat molt bé arreglant el despatx i la vitrina del menjador. Al final me la quedo, no vull deixar un espai gaire lliure...

Pel que fa la feina encarregada pel meu Coach, es llarga i pesada. M'estressa molt. Probablemente es el que busca. Porto tota la setmana evitant usar el "nosaltres" Es un Xou. Sincerament crec que l'uso per amagar les meves debilitats. Com si em protegís de quelcom dins meu. I de qué m'haig de protegir, si sé que sóc dels bons? Ho sabré quan marxi a Rubí, a Casa meva....

Dia 206. Segón Quadern de Bitácora. Les Directrius están marcades

Aquest dijous vaig tornar a trobar-me amb la meva Psicóloga. Va ser una trobada molt profitosa per a mi. M'ha fet veure una cosa que faig de manera inconscient i que pot ser una de les causes del problema que pateixo amb l'ansietat... PArlo molts cops de manera impersonal, com si les coses no anessin amb mi. Inclós usant el plural nosaltres.

Si es cert que intento agafar distancia amb les coses que m'envolten. M'he fet mal en aquesta vida i havia prés el camí equivocat. Per una altra banda, tant de treball protegint els altres desde petit, sempre sent el fort per que ningú caigu; m'ha suposat interioritzar que la meva personalitat ha d'estar supeditada a la resta... i no és aquesta la vida que vull per a mi.

Un altre punt que crec tinc que rectificar amb urgéncia es la tendencia que tinc a "adornar" la meva vida tant "activa". Si es cert que faig moltes activitats, peró he notat que sense adonar-m'hi hi poso més pá que formatge a les coses, com volent donar el punt d'importancia a les coses per precisament sentir-me inferior. I no sóc inferior a ningú. Sóc diferent.

Per tant, ara em queda un dels camins més llargs cara a poder disfrutar una vida plena. Aprendre a viure per mí mateix, a saber que si adorno les fites perdré més amics, a saber sobre tot que no em puc estar enganyant a mí mateix, a no ser tant impersonal... en definitiva. Evolucionar per ser feliç...

Dia 200: Segón Quadern de Bitácora. Ara comença la Veritat:Arrenca la temporada

Arrenca la nova temporada a Can Francesc. El Iot ja té nom. Es diu Llibertat. He anomenat així al meu pis per que considero que les coses importants han de tenir un nom de Referencia.... I en Aquest pis ha d'existir la llibertat per fer el que es vol sense fer mal...

Busco la Llibertat per explorar els nous camins, noves dreceres dins la meva vida. Tinc que confesar una cosa. Divendres vaig anar per endreçar poc a poc les coses, i un cop vaig sortir per passejar per la Miniciutat- ó poble- vaig sentir-me com mai al passejar pel pont i mirar com hi havia una mica de aigua a la Riera... Em vaig sentir jo, Em vaig sentir lliure.

Busco la llibertat per que m'encanta recuperar las sensacions actuals. No están marcades per cap línia imaginaria... He recuperat les ganes de tornar a enamorar-me d'una xicota, de tornar a estar en la brega, en definitiva.. de Viure.

Em deia la meva amiga María que em veia somrient, cansat; peró somrient. Es una temporada especial. Arrenca ara, a finals de Setembre/inici octubre acabo el trasllat a Rubí i tinc el examen per pujar de categoria laboral... Es una Arrencada Bestial, animal... Peró si la paso, que la passarem molt bé, disfrutarem de Grans moments.

Bé nois, després de tres setmanes de descans laborals, i dues de Pretemporada Gimnástica, ara ens toca seure a les butaques, que disfrutarem de la millor película que he fet fins ara....

Sort!

Dia 192: Segón Quadern de Bitácora: Apretem-nos els cinturons. Comencen les Emocions

Ja he parlat i pactat amb la Gent de Dekora. La Compra dels mobles i la meitat del pagament ja estant en marxa. Parlant de pagament, quina passada aixó de pagar lloguer, hipoteca, mobles i capricis. Sort que s'acaba....

Per la resta,encara estem una mica frenats.... Avuí no entreno, peró sí demá al matí. Estudiar, poc a poc ho vaig fent, peró necessito molt més ritme, no per atacar aquest setembre.... I es que el coaching teniqa molta raó quan em deia que les coses han de anar poc a poc... Peró no puc parar, ja que el cos ha d'anar agafant el ritme necesari per dur tot el projecte endavant.

Comparo el tema de comprar un pis amb un projecte empresarial, ó com el naixement d'una criatura. Es necessari dedicar moltes hores per que l'empresa vagi bé ó per que la criatura camini...i per que aquest projecte vagi millor es necessari estudiar i entrenar. Estudiar per que m'ha de permetre avançar i entrenar per que m'ha de permetre coneixer gent i no tornarme un personatge "Amargat"... peró es molt difícil "fer seure un cul en tres cavalls" (Cuanta raó tenies, carmona...) Peró sabeu qué, aquest an domarem els tres, crec que he aprés quan haig de fer servir cada cavall... tot i que sóc de mar!

Dia 185: Segón Quadern de Bitácora. Two minutes to midnight

2 minuts per a mitjanit. La gallina dels ous d'or no para de produïr. Em fa molta impressió. Per a Aquesta gallina, no existeix el temps de descans. No para, sempre té la pistola carregada a punt...

Em diu que tinc la sang de la llibertat, que depén tant sols de la meva capacitat... I ahir es va tornar a favor meu.

Vaig sortir de nit, a escoltar una mica de Heavy amb el meu amic Gustavo. Al principi, anem a fer una una copa, em vaig posar al dia dels detalls de les nostres vidas cotidianas i va saltar...

Va saltar el per qué tinc les ganes de canviar... Per que tot el que está passant al voltant meu em porta a una vida tant diferent que sembla no sigui la mateixa de fa tant sols 3 dies... No m'avergoneixo d'haver sortit amb noies 10-15 anys més joves ó 10-15 més grans; que si tinc enveja per que "mi buena amiga Sandra" es marxa als Alps a Escalar (enveja sana, si; peró enveja eh punyetera jajajajajaja); o disfrutar amb l'ignasi, el Jordi, La Mireia i la Carol dels Vins, caves i pastissets del seu Local. I ¿Sabeu per qué?. Per qué cada experiencia val el seu pés en Diamants, or i platí. Es un Tresor únic que té valor incalculable. I per que són incunables amb els que he compartit els darrers 6 anys, dia rere dia, no vull ni dec separar-me emocionalment d'ells. Es Realment l'unic grup que no tinc cap ganes de trencar (I espero que vosaltres tampoc eh)

Bé. Dilluns comença la nova temporada. Espero poder parlar amb la Gent de "Dekora" arreglar el tema dels mobles i començar a volar. vull marxar. El meu relotge marca "Two minutes to Midnight"

Dia 175. Segón quadern de Bitácora: Play Again, play well

De Vacances. Es cert, per fí ya estan aquí. I es hora de pensar en el curs que hem passat.

El Balanç, mal inici i un final mig explosiu. El principi de la temporada va estar marcat absolutament per la crisi que vaig patir al final del més d'octubre. Hi ha un abans i un després. El temps que em va tenir retirat em va obligar a pensar....

A pensar que ja era l'hora de marxar, de canviar de marxa. Portava un ritme rápid sense sentit, to i que creia que sí. Havia perdut una mica el nord. PErdre la Rosa em va fer molt mal, i al darrera, las relacions amb Adriana i ........ no podien ser bones, més per culpa meva que la resta.

Evidentment, aquestes coses no deixen de afectar a la carrera, inclós la feina. Em prenc les coses amb una mica més de tranquilitat. Peró sense anar a poc a poc eh!

I la segona part, poc a poc pujant. La carrera evidentment ha estat aturada fins ara, que la podem reprendre. peró el gran canvi ha estat decicir marxar...

n

Em va sortir un bon piset a Rubí. Pas a pas, sense fer una marxa enrere. No és el que exactament vaig dibuixar, peró poc li falta. Em va faltar una mica la valentia per qué tenia un 95 i em vaig espantar. En aquest aspecte la Rosa tenia Raó. Em falta una mica de "Pes pesant" per atacar sense por..

També t'haig d'escriure que estic satisfet. Un cop vist que vaig fer malament en no atacar, he passat a l'ofensiva. La Gent que está treballant en l'hotel Vela son el que m'han pintat el pis, uns bons instaladors de gas son els que ho porten...

Per aixó dic que el final ha estat mig explosiu... Peró es un bon inici de la Nova temporara.... Play Again, Play well

Dia 168: Segón Quadern de Bitácora. Setmana de Descans....

Apreciat diari,

Avuí dia 15, em pensava que seria un dia normal i així ha estat. només una petita fiblada al cor al escriure en la taula d'entrenaments el dia. Es l'aniversari d'aquell esser mal anomenat "PARE". Bé, la veritat es que només ha durat deu minuts.

PEr la resta tot següeix igual. Com el pintor sap que ha d'arreglar una coseta, doncs vaig quedant per l'últim... a veure si acabem ja!!!!

L'unica motivació que tinc la setmana vinent es que passi rápid per fer les vacances... i veure a Espanya de Basket. Com jugen aquest cabrons....


P.D. Si ha passat una cosa molt important. Avuí he trobat a faltar la Maria.....

Dia 161..Segón quadern de Bitácora: Retrasos i ja está

¡Com m'agrada veure l'evolució del Vaixell! la veritat, es que amb una mica de traça tindré un barquet per fora i un iot de luxe per dins. Es una pena que per qüestions de malalties el pintor no pogués haver acabat ja... Fa un bellíssima feina, la veritat.

Si els tons que es veien a les fotos eran bons, la bellessa que han anat adquirint a mesura que la parta de babor i estribor han xuclat la tinta es esplendida. I a més a més, com em deia "El navegador" el diner atrau al diner. He trobat el que buscaba millor de preu que a Barcelona...

Es que la setmana pasada vaig anar a mirar mobles a Barcelona amb la Familia. Es normal, volen ajudar i s'agraeïx. Molt. Peró el món no s'acaba a Barcelona....

CAda dia que passa, veig que he fet molt bé marxar de BArcelona. Els capitalins tenim l'increïble capacitat de pensar que només som nosaltres el que tenim el bó... I no es així, ni aixó. Com diu encertadament la meva cunyada " Ell té un gust diferent al nostre" i ben Veritat que es així. La pau que es respira diariament en la zona val la pena.... vinga, que em desvio del tema i no toca.

LA Qüestió es que vaig passejar per l'avinguda del estatut i, al costat, hi ha una tenda de Dissenyadors... Pico a la porta per casualitat i el que em trobo es un senyor que em va guiar, paper amb má, donant-me ideas per decorar le iot... i el que tenia com a Barat era el Car de la tenda vista amb la familia, reduïnt el preu...

En definitiva, que aquest dimarts toca veure que tal acaba la paret que falta i encarregar els mobles, que així per la mercé (un més més tard del previst) estaré a Rubí... Perparant l'assalt a fer el nou grup de gent....

Dia 164. Segón Quadern de Bitácora: Entre Rubí i Brasil....

No sé com en tinc de ganes d'escriure després d'haver disfrutat d'una gran tarda d'atletisme a Montjuïch. No sé encara com tinc ganes d'estar despert a aquestes hores, peró en fi... son les coses que passen i cal mirar endavant...

No sé com puc estar mirant "la noria" i escoltar las bajanadas de la dreta espanyola...Es de suposar que cap d'ells saben quin mal fa una estocada... o pot ser sí i no ho diuen per no perdre vots.... Pot ser ja sé la raó...

I es que ja tinc el piset pintat. I olé com a quedat. I es que he tornat a veure mobles (ver fotos facebook, com diu aquell)... Total, un matí d'aquells que et toca escoltar molts consells i decidir el que realment vols...

I pot ser també i té a veure brasil. Ara que marxo del barri conec una brasileña com deu mana. es a dir, amb tot el que té una bona brasilenya. Almenys, m'alegra la vista... visca Brasil!

Dia 157. Segón Quadern de Bitácora: Quan creies que el Canvi no seria tant gran...

Apreciat diari...

Aquest dissabte vaig fer una visita Sorpresa al meu nou pís. M'extranyava que el Cristian no m'hagués passat la factura ja. La qüestió es que m'he trobat una gran sorpresa...

Em pensava que les capes de pintura que faltaven només eren per el passadís i la mini entrada per que el tema dels dibuixets no es podia millorar... peró si, si es pot millorar. I Tant.

D'entrada m'ho he trobat tot en blanc ocre, com el menjador. Es meravellós. Peró el millor és que li ha donat una segona capa de pintura a la habitació principal. Está quedant brutal. Es una animalada. Ara tinc que treballar a fons per a conseguir uns mobles a l'alçada. Entre nosaltres dos, havia anat a prendre mides per que no les tenia... i em vaig endur un gran regal.

I el segón gran regal es veure com es el preu de la vida allá, a casa meva, a Rubí. Si, ja li dic que es casa meva per que entre altres coses, cada cop tinc més i més sensació de llunyania de Barcelona. En algunes coses, es paga una mica més, peró la pau i l'exclusivitat no tenen preu... Senyors, es l'hora. Senyors, la Ferrari ha tornat.

Dia 146: Segón quadern de Bitácora. El Cub de Rubrick ( i van 3...)

EL pis va fenomenal. ELs colors comencen a veure's per les parets i és un luxe. Mal m'está en dir-ho, peró a poc que ho faci bé l'habitació de matrimoni será una auténtica passada. El contrast dels lilas es bellíssim... i aixó que no está acabat.

La resta, encara está pendent que el dilluns deixin acabat el muntatge de la caldera. Una altra passada. Una Roca de 24 litres al mateix preu que una Ferrolli de 21. Veieu com cal tenir bons amics...

El que més em preocupa es el veinatge. Tinc senyals conforme no son males persones peró con a tot arreu, si et toca un torracollons es un problema. Seguirem informant.

Per la resta de la setmana, m'ha anat molt bé retrobar-me amb la psicologa-coaching. Desde que treballo amb ella el tema de l'ansietat millora. Ja no importa tant si aproves o si tens discussions amb els caps. he aprés a posar límits.

I com aixó mereix una petita festa, doncs ahir de cerveses i aquest matí de rebaixes. PEr a fí tinc les Botes d'Spinning!!!!! per a fí les he pogut trobar de rebaixes al meu peu!!!! bé, a més a més un esmorzar, uns cafetons... i aquesta nit tenia un sopar peró no puc deixar-me tanta pasta, així que al cine a veure que fan....

Bexitus!

Dia 138. Segón Quadern de Bitácora. El Cub de Rubrick (2ª Part)

no es habitual en la casa fer segones parts al quadern. Peró aquesta vegada ho mereix. Mentre estic veient a espanya per la tele (Quina sort que tenen, quin penalty no pitat...) estava pensant en ahir a la tarda....

Ahir a la tarda vaig reunir-me amb el pintor. La tria es espectacular. Quan la tingui en vista diu que será el millor que he fet en aquesta vida. ¡Paraules molt Grans!... Es una combinatoria elegant, molt elegant, la que queda amb els ocres. Peró el Joc esta en la meva part més personal.

Ha entés la meva personalitat. El toc de Lila Fosc al Capçal i lila rosat a la resta de les parets. En el moment que pugui, els mobles de l'habitació serán Blancs. Es aprofitar al maxim la tenue llum que permetrán les partes, donant un calidesa i intimitat que ara mateix no disposo.. i a la que es posi a tir, el parket... es una pena el tema de la façana...

Peró seria molt just reconeixer que la idea de la pintura la vaig treure de la maria i la nuria. Estan de pinturas i un que ha estat atent al comentari. Tenia la idea i veure com la van resoltre aplicant la meva variant resultará espléndid. Per no mencionar a Omar, que em va dir "confia en ellos que saben" i resulta que me pinta la casa el mateix que va fer las salas del Hotel Delta del Port.... Diner Crida Diner.

I el Segón flaix es el que més m'agrada. En gus diu que es important que una dona vegi que tindrá espai en el meu armari... No sé si té res a veure amb la tranquilitat que respiro quan ihi vaig, peró el meu cap no para de enviar-me un missatge de felicitat en forma de enparellar-me amb una morena guapíssima... Em fan respecte els somnis, els meus es fan realitat....

Dia 134. Segón Quadern de Bitácora. El Cub de Rubrick

Estic davant el blog, intentant ordenar una mica les idees amb el fons musical de Judas Priest. Diamonds and Rust sona amb força pels altaveus. De mentre seguim ordenant el cap, poso una mica d'epica....


Per fi el pis comença a tenir forma. les parets ja s'estan allisant, per a poder donar entrada aquesta setmana al instalador del gas. Per cert, sembla que son bons profesionals...

La tria de les parets ja está feta. Blanc Ocre, blanc i sostre porta Blanc Ocre rebaixat al 50 per cent. El secret, en la meva habitació....

no se'm aclaren... entre el natxos d'ahir al vespre a casa de Luz i CArles i el cansanci.... i la música d'Arch enemy.... Veritablement em caig de son.... tot i que m'ho vaig passat molt bé, eh nois? seguiré part del consell...

El cd segueix en marxa, ara t0ca amontg amart.... ó es motörhead? si, son aquests, es Ace of spades...

Dia 127. Segón Quadern de Bitácora: Noto els primers canvis...

Son tres quarts d'onze. Acabo de Sopar i ataco el comandament a distáncia. Engego la tele i el primer que surt es el Señor Recio"la que se avecina...". Marxo cap la cuina a rentar els plats. S'acaba la serie i comença a sonar la banda sonora de "Criminal Minds".

Estic fent el balanç setmanal. Feia temps que no em sentia dessarraigat. I ara ja començo a notar-ho. Casa meva es a Rubí. Aquí estic de Rellogat. De fet ho, ho he estat sempre. L'impaciencia es fa a vegades una veïna perillosa. De moment la contenim...

I es que hi veig un gran paradís a l'altre banda. Tot i que el nou veïnat sembla un galliner la veritat es que em trobo disposat a tot i per tot. A més a més, he aconseguit el suport desinteresat de la familia. No puc ni dec abusar-ne d'ells. El pas es meu.

Per cert, ja tinc decidit qui comença la festa de les reformes... ho sabrá demá a la tarda si no hi ha cap cosa extranya.... El segón pas es posa en marxa.

Dia 152: Segon Quadern de Bitácora. La llauna de Calamars

Les alarmes han saltat injustificadament. TEnim que afrontar humitats a la façana del nou edifici. Es una putada, peró afrontable. uns 2000 euros per cap... Bé, tot el que volia reformar dins ho tindré que fer més a poc a poc. Res més.

I es que la veritat, cada dia estic més convençut que el canvi va per bó. M'hi sento com a casa, com si hagués estat sempre a la Serreta. Es un pas important. M'he fet gran de cop.

PEr cert, el divendres ja vaig fer la meva primera compra personal. Una llauna de Calamars. El calamar es un dels animals més intelligents del mar. Es capaç de fer mágia. Amb un pet desapareix i amb els seus tentacles obre les peces més dures del mar. A més a més, memoritza com son les coses per no tornar a ensopegar. Em tocará ser igual...

Per la resta tot segueix igual, esperant que els paletes s'afanyin a fer pressupostos i decidir amb qui confiem. Les ganes de marxar cada cop son més i més grans...

Dia 144: Segón Quadern de Bitácora. Dissenys i Examens

Ha estat una setmana intensa. Al principi, tot junt. Examens de biologia i Atenció. La veritat es que no em puc queixar, peró tenen pinta de ser per Setembre. Ja estaré a Rubí, més tranquil i preparat...

Pel mig, seguim demanant pressupostos. Tinc una pregunta. Si no hi ha feina¿Es pot saber per que tots triguem més d'una setmana per a presentar una proposta decent? ¿ es que realment hi ha poca gent... o poques ganes?....

Avuí ha pujat Gustavo.. es un bon tipus, massa bon tipus. Ha inspeccionat la nau i ha semblat bé. A més a més, hem voltat una mica pel Barri; ha vist com es la gent... Ens ha extranyat la calma que hi havia...no semblava que hi hagués poble...

Doncs bé, a l'espera de noticies dels paletes la setmana vinent, espero donar més notes...

Un bexitu i una abraçada