Dia 126. Quadern de Bitácora: Dia de Ressaca

Avuí he tornat a la feina després del merescut dia de Festa que vaig fer ahir. Encara em dura l'olor de les roses que vaig comprar a la nit, Una per una coneguda que espero siguem amics i l'altra per casa. Quina alegria que hi dona amb tant de Cactus contra les energies negatives!

Bé. La qüestió es que tant punt ha aparegut el Cap de Planta per la porta he tingut reunió salarial. Començem bé. La pauta salarial tant sols recull la pujada per conveni de fusió. Igualment agraït. En temps de guerra, bona es la treva.... El segón punt del día es que ja tenim dates per examinar-me a Contramaestre. En part, es una bona noticia; la negativa no existeix. Una de les 44 places será per mi. Segur.

La resta, doncs bé.... sembla que encara estava una mica enboirat del festiu.... i de la conversa d'ahir al vespre. No imaginava que la meva companya de gimnás fós una dona tant seria i alegre alhora. No t'ho agafis malament, és que les persones canvïem quan estem sense les malles i la llengua fora amb suor. I haig de confessar que m'agradaria que fossim amics. Em Caus bé. Si no, no m'hagues mostrat com sóc, incloent el cansanci corporal després de patejar les rambles buscant al meu amic manel pousa.... (Felicitats per la teva Creu De Sant Jordi; Ho sé per en Vicens i Ester). La teva feina enfront dels menjadors públics i ajuda a presos es meravellosa. Ho Saps que t'ho he dit, i jo també sé que penses que "la feina bruta l'ha de fer algú,no?")

P.D. L'any que vé tinc un conte publicat per TMB. Genial. Ara ja només em queda tenir una filla (nens no, que si surt picha....a porta molts maldecaps)

Dia 125 Quadern de Bitácora: Sant Jordi

Bon dia Avuí: Descans, capuccino amb caramel, una mica de neteja per el vaixell (ja ha canviat de nom, sort que el compra en Jordi). Migdia, passeig per el centre de la meva ciutat, plena de Roses i llibres. Meravellós olor a natura, on el perfum de les roses i la flaire que deixa el llibre acabat de desembalar es confonen amb els bategs dels enamorats i de la ciutat, que treu una de les seves millors cares: molta gent i molta felicitat.

Les Rambles semblen les rambles, la Rambla Catalunya es comporta com el qué és... i el Mercat de la Boqueria ens ensenya com retorna la Barcelona Romántica.... Espero que la tarda segueixi igual de bé. Les Floristes donen un color al carrer....

Dia 123 Quadern de Bitácora: Ja tornem a navegar Per fí!

Dia assolejat, nuvols prims al fons. La turmenta ja ha passat. Dijous a la tarda seré al port amunt de un vaixell que sembla fet a la meva mida. Per fí té les coses com a mí comencen a agradarme. Tant sols trobo a faltar el navegador que em va acompanyar a l'altre travessia.... Sempre el duré amb mí.

Vaig aprendre molt al seu costat i fora d'ell. Ara he vist l'altra cara de la moneda. Com costa seguir sense la companyia que aprecies. Peró la vida m'ha pogut obrir una altra porta (es diu que es tanca una porta i s'obre una finestra). Ja veurem, Com li he demanat a la vida; el vaixell comença a acostarse... al menys, el timó; que sóc jo, comença a ser-hi de plé. He patit molt en aquest camí i ara em toca ser feliç.... com començo a ser-ho ara.

Per la resta de las materias, ara toca uns dos mesos plens de moviment. La cartografía indica que viurem unes etapes de navegació laboral i universitária dures amb bon final. Passarem pel mig d'oceans i mars, de dufins, balenes i piranyes... Excitant! Sabeu per qué? per qué per fi sóc conscient que no tinc que demostrar res a ningú, que soc molt bó en el que faig; i que passi el que passi, puc arrivar primer i bé a l'arrivada... Com em va dir aquella sirena del mar de lleó " Arrivarás dalt de Tot"... Doncs ara em sento llest per començar a pujar! aixó sí; si no arrivo el primer... es per que la vida em donará alguna cosa millor.

Bexitus a la vida.

Quadern de Bitácora: Dia 118. Experiéncies Brutals

Aquest pont no hagués estat res del altre món si no fós per el que em va passar Diumenge de Pasqua al matí.

profitant l'avinentesa de les dates de Setmana Santa, m'he acostat a la Catedral de Barcelona. Recordava de petit les passejades amb els pares per anar a veure les oques i l'oucomballa. Aquesta es una tendre tradició, on es pensava que l'ou posat a la font, si cau; porta mala estruga. Científicament ja rebatuda la possiblitat de caure (es impossibla, ja que entre la cáscara del ou i la clara hi ha una cámara d'oxígen que es mou); vaig decidir donar-me una volta per el pati principal. Aquest pati té la característica de tenir altars incrustats en les parets. Cap d'elles em va cridar l'atenció, peró en una de les cel.les que tapen els altars....

En una d'aquelles cel.les he patit un calfred dels que hem quedarán per sempre. He sentit una força que m'empenyia cap enfora. No em volia allá. Aleshores em vaig girar cap l'altar. Era el de les ánimes que van al purgatori. Sóc persona que hi crec molt (i cada cop més, ja que ho comprobo cada dia que passa) amb les energies del univers. En aquests moments encara no entenc del tot que em volia dir aquesta senyal... Ja he rebut unes quantes que fan més próxim els meus millors desitjos; peró alló va ser especial. L'únic es que després vaig anar a veure Santa Llúcia, patrona del estudiants (per veure-hi clar; com diu Monegal); i a partir d'aquí tot han estat fets "singulars".

Ara potser entenc que ha passat Dissabte a la tarda. He anat al museu de Cera. He fet el recorregut tal i com el marquen; amb una curiositat. Sempre Que aixecava la mirada tenia davant un tipus especial de personatge: Buster Keaton, Gagarin i Amstrong, Alfredo Kraus... Jordi Pujol i Tarradellas Junts... Peró la qué més em va impactar era la sala de ciencia i lletres: Creieu que el primer que vaig veure va ser Einstein, Josep plá i d'altres com Ramón i Cajal? I que consti que ho feia aleatoriament!.... amb la cua que hi havia no podies parar-te on volies; si no allá on hi havia un forat...

I també potser diumenge tarda... he estat al Museu Picasso. Bestial. Quins Quadres i escultures. Sobretot recomano la versió impressionista de "LAs meninas". Per l'altre, vaig anar entaforant-me pels espais que em deixava la gent. Bingo, altre cop senyals. He acabat gairebé sol en una sala on hi ha Retrats de Picasso i Miró. En un d'ells, sembla que Picasso corregía a Miró. El mestre al alumne, guiant-lo pel camí....

I jo em pregunto: tinc algú que em guia? Per qué tinc la sensació de ser un tren a rail, amb l'objectiu de ser científic? Per qué tots els que vaig veure sense buscar, son Científics Quantics? I lo de la catedral?...

La resposta, it's only in the wind...

Dia 111: Quadern de Bitácora. He vist una llum al final del Camí

Son les 14h de la tarda. Agafo el cotxe per tornar a casa. Mitja hora de tránsit cansat després de moltes hores de batallar a la feina. Quan arrivo al pis actual, miro als costats i veig coses que ja no em diuen res.

Obro la nevera, miro el peix descongelat. Toca fer-lo, si nó es fará maltbé. Endollo la tele, tinc ganes de sentir que alguna persona em parla. Rebosso el peix i preparo una amanida de patata amb tomáquet i una conserva equivocada (ostres, he descobert un plat nou amb musclos... sóc un freaki).

Un cop he acabat de dinar, he descansat una mica, recollit la roba dels estendors i aleshores he sentit el desitg irremediable d'obrir un calaix on tenia una camiseta i uns marcs de Fotos. Me'ls havia regalat la meva ex-parella. He recordat la no-trobada que varem tenir ahir a la tarda. Ni un trist hola ens varem dir. Alló ja ha quedat tant en el passat que ja no val la pena ni tenir aquestes andrómines per el record. No ho sé que hi feien allá, ni tant sols recordo per que les vaig guardar al llençar totes les seves coses... tant sols sé que ara ja no em deien res de res.

He entrat a la meva habitació i he tornat a olorar un Gerro Feng Shui que hi tinc desde ahir. Bestial la seva olor i la pau interior que em dona. Així he dormit aquesta nit. Ara sé que tinc una nova vida endevant, i entenc per qué ahir a la tarda, quan estava a casa d'uns grans amics, alguna vegada començava a sentirme lluny. La Sirena del Castell de lleó tenia raó: Poc a poc vaig deixant el passat.... I el navegador també tenia tota la Raó.

Dia 105: Quadern de bitácora. Navegant pels Mars del Centre

Dia 105. Quadern de Bitácora. Aquests dos últims dies han estat especials. He sortit a navegar amb el comisari casadesus per els mars del centre. Exactament la llacuna dels Monegros. Hem visitat a una vella amiga, el seu marit i el nen que han tingut. El Comisari ha disfrutat com un nen, peró no em convenç el seu estat. El veig com que ha trobat la solució al assesinat que investigava, peró resoldre'l de la manera que ho ha fet... ni ho esperava ni encara s'ha enterat. M'ha donat unes vibracions que en algun moment m'han apartat d'ell...

Per la resta, el nen es un bitxo que pixa, caga, riu i plora. Com tots, peró té un somriure d'orella a orella que et guanya. Les fotos, no es poden publicar; peró si he dit que tenia ganes de ser pare, ara ho vull ja!!!

I es que son coses com aquesta que donen sentit a la vida. Veure creixer flors i plantes com aquestes fá que pensis que patir val la pena... En definitiva, m'he permés el luxe de tornar a disfrutar de les petites coses de la vida...

En un altre ordre de coses, ja tinc internet a casa. Crec que es un servei car, peró cada dia més necessari.... Així que ens parlarem més sovint....

Apa nois, una abraçada!

Dia 98: Quadern de bitácora. Sóc Feliç... a estones

Aquesta tarda m'he llevat de taula amb ganes de seure davant l'ordinador i escriure el que ha passat el cap de setmana. Divendres a la tarda vaig patir una desconnexió mental brutal gracies a vosaltres: Mariluz, Carles i Sussanna. La Luz i en Carles són gent que conec desde la meva vinculació amb La I.C.Lumen. La luz era alumne d'alla (com jo) i en carles és el seu marit. Dues bones persones per sobre de totes les coses. I la Sussanna, una ex-lumenarie com la luz i un servidor, una dona que sembla també bona gent, riallera com poques; que m'ha fet molta i ilusió retrobar-la al oceá facebook.

La desconexió comença passejant amb Sussana per la Tenda Nespresso de Passeig de Grácia. Cuanto pijerio... i les máquines sensacionals, tant de bones com cares. Un Cop la varem veure, varem anar a una cafeteria on hi van anar més tard la Luz i en Carles. Del que varem parlar no importa. El que cal saber es que estavem a gust, per el que jo sento i el que sé. Hem de repetir algunes vegadas més.

Dissabte al matí, Surto a fer un vol i a trobar-me amb El Comisari Casadesus. Tenim una sortida pendent el proper Cap de Setmana a Mañolandia. Una altra sussanna ens espera... amb el seu Javi i el Marcos (Marc a partir de ja, que els gens son catalans col..ns). Arreglem uns assumptes i per la tarda veig al Gustavo....

En Gus és com en Casadesus. Un amic que mai falla. T'escolta i et diu que pensa. Está ajundant-me el en projecte CD DVD. Ell inicia la fase de muntatge i l'acabaré am Casadesus. Peró el Projecte ja funciona. Pot ser arrivem tard; peró ja estem aquí.

I Diumenge a casa treballant la Biologia (i recuperant-me del mal de cap que tenia!). Tot el dia amb llibres de bucay, biología i anatomia (si, rosa negra;si ho estás llegint que sápigues que els uso....).....

Bé, es l'hora d'apagar el MP3 i tornar a la feina, que a les 19'30 m'espera el Gimnás.... i he de fer feina després de desfogar-me aquí escoltant a .... Eric Clapton i "leyla"....