Dia 177: Quadern de Bitácora. Aquesta setmana ja fá un any.....Teoría de les Cordes

El proper dia 23 de juny fá un any que vaig prendre una de les decisions més difícils de la meva vida. Deixar la que v ser la meva parella durant cinc anys. I la valoració d'aquest any no pot ser més positiva.

Els primers mesos no varen ser facils... encara quedaven encenalls i de tant en tant hi havia patinades. Fins que ella es va cansar ja que no obtindria el que volia. A partir d'aquest punt, les decisions han estat molt més fácils. Era el moment de començar a netejar la meva vida.

El primer que vaig fer va ser establir un planning de treball. Qué és el que necessito i com ho necessito. Aquí prén força una persona: El Navegador. Aquesta persona va saber buscar els meus punts débils... Quina llástima de no haver sabut mantenir-la al costat. Les seves ensenyances m'han anat molt bé.... i no he oblidat els llibres que m'ha dedicat, ni la meva promesa. ENS VEUREM DALT DE LA MUNTANYA, R! p.d: Recordes que em vas dir sobre perdonarme els errors.... sápigues que vaig de camí.

Un d'aquests llibres es diu la Llei de l'atracció: Parla de les forces del univers i com relacionen amb el món.... A vegades el rellegeixo. Vaig entenent com va la Teoria de les cordes (les partícules del món estan comunicades per cordes invisibles, que ens conecten amb tot i tots, i de manera que tot es creua en la nostra vida... tant sols cal aprendre que es dolent i com evitar que ens afecti molt).....

Més endavant, com ja sabeu, hi ha el fet del accident. He tret dues conclusions. La primera es que el consell del navegador de baixar pés i posar força va anar molt bé. La segona es que LA VIDA M'HA DONAT UNA OPORTUNITAT INMILLORABLE PER FER EL QUE VULL. I el que vull es deixar petjada en la humanitat, que la meva vida no hagi estat de pas per aquest camí...

Evidentment he tingut més patinades, que m'han ensenyat coses.... Peró tota l'experiencia que he adquirit en la meva vida personal i sentimental m'ha fet creixer molt més que els cinc anys anteriors. Ho dic per la meva curta relació amb l'Adriana. Bé, almenys també tinc algún escrit important (els accidents son una advertencia, i els dolors del cos están relacionats amb l'ánima. FEng Shui, I-Ching...)

Bé, la veritat es que m'ha anat molt bé allunyar-me una mica de certs amics, tot i no perdre el contacte; intensificar amb altres.... R, quanta raó tenia el camí que vaig fer per la Muntanya....

Bé, la part dels estudis es la que vá més coixa... peró el univers ja saps que primer es una bona parella, un bon vaixell i una bona carrera profesional. Posa-ho per l'ordre que vulguis, tot va relacionat... Es la Teoría de les Cordes

Dia 170: Quadern de Bitácora. El món es boig

Avuí m'han comunicat que la meva esquena millora peró no a tot drap.... per fí el atestat diu que tinc raó..... les radiografies dels metges no es revelen.... sembla que el món es boig...

Que boig el món, que no té cap sentit i em fa pensar: “no sé què hi faig aquí”.Que boig el món, que no el puc entendre mai. Ja pots lluitar amb constància,que un dia et fot un cop amb tanta força que et deix solen el principi del camí. Diuen que al món s’hi ve a patir.

Que boig el món, que no té cap ni peus ni ens deixa tenir el que teníem ahir,Que boig el món, que no vol aconseguir per fi esborrar del mapa aquelles coses que menyspreem, i ens fan sentir mesquins.En la distància està el secret, callat, ocult, pacient, discret.

Per art de màgia baixem com l’aiguai a cada obstacle,refem com si res el camí,construint a mida el destí.

A contracorrent,de cara al vent,amb mar de fons i onades, governa tu el vaixell que no tens res a perdre,res a perdre, res a perdre.Boig, el món és boig, però és nostrei és el millor d’entre els possibles....

Gracies PEmi per aquest poema tant bell amb que en sento molt identificat... Que boig el món.....

Dia 169. Quadern de Bitácora: Sexe, mentides i cintes de video....

Passar els dies a port fa que miris més detingudament el paisatge que no veus quan ets sol/a dins el mar. Hi ha peixos de tot tipus: Grans, mitjans i petits; Carnívors i vés a saber qué son.... La questió es que quedar-me prop de la Vora de la mar dona per moltes coses.

Avuí he conegut una xavaleta d'uns 20-22 anys. Ahir la vaig veure trista. El lloc no es que sigui del més alegre, peró els seus ulls no em donaven per ser tristos. He aconseguit que m'expliqués per qué era allá amb nosaltres. I fer-ho li ha servit al menys per saber que durant tres minuts algú l'escoltava.

Sempre he pensat que els psicólegs som com la gent de la película SExo, Mentiras y Cintas de video. Escoltem realitats que sabem que existeixen peró sempre les mires de lluny.... Peró per a mi aquest tres minuts xerrant amb aquesta noia m'han servit per saber que pasi el que pasi, haurá valgut la pena convence-la per que intenti somriure a la vida. I es que com a futur psicóleg, a vegades cal veure la vida com un a cinta de Video.

Dia 165: Quadern de Bitácora: No Aguanto més estar quiet

Ja no aguanto més estar quiet. Ja no puc més. Sé que és bó per la meva salut peró no puc més. EStic fart de llegir i quedar-me quiet en el sofá tant sols per que necesito repós......

Dia 162: Quadern de Bitácora. Diuen que la Setmana vinent podría començar a correr

Aquest matí he parlat amb la fisiologa de la Clínica. Em diu que entén que em pujo per les parets. Una Setmana sense entrenar i pujo un quilo. La Seva explicació es correcte. Si fem creixer malament el múscul, tindrem més problemes i greus....

Seguiré el que diu la meva amiga Adriana. "Confia en el proceso de la vida." Ja ho faig. La vida m'ha donat una oportunitat que no puc deixar d'escapar. A més a més, m'ha portat a ella.... tot segueix el camí.

Per la recuperació no pateixo. M'impaciento. Aquí és on fallo. Tot ha de seguir el seu camí, poc a poc. Aixó sí, al pobre Jordi li espera una miqueta de dieta.....

Doncs bé, ja veieu que estic més animat, almenys no he pensat en dos dies en l'accident. Hi ha coses més importants en aquesta vida.

P.D: Gracies amics, gracies Germans, per com m'heu cuidat aquesta setmana. Prometo tornar més fort que mai.

Dia 157: Quadern de Bitácora: .... bé acaba (2ª part de El que bé comença...)

Creiem que ho tenim tot per la nostra má. I potser és aixi. Creiem que res és a les nostres mans. I potser també és així. Aquest dijous a la tarda he patit un dels episodis més impressionants de la meva vida. Un Vaixell molt gran va topar amb la meva barca i em va provocar uns danys. La sort es que vaig poder mig controlar la virolla i dur-la a parar l'impacte, peró venia un altre i no varem poder evitar l'impacte... Per sort les lesions no son molt greus.

Bona part que estigui bé es dels mossos d'esquadra. Varen intervenir molt rápid i bé. Em varen traslladar al hospital, on varen fer totes les proves possibles i ara només toca repós i descans unes setmanas.....

en definitiva, que tinc més vides que un gat, encara que vull conservar les 5 que queden.... i ara ja estíc segur que tinc un ángel de la guarda. Ara, he aprés també que ja toca disfrutar una mica de la vida, no prender-la amb estrés,somiar amb tot el bó que tinc per endavant i lluitar per ser psicóleg d'una vegada....

Per sort, algunes setmanes acaben bé .... per qué et donen l'oportunitat de tornar a la batalla... i d'aquesta partida he sortit podent jugar la tornada a casa.

Dia 155: Quadern de Bitácora. El que bé comença...

5Aquesta setmana el vaixell ha estat en el "dique seco" Convenia molt. Avuí he anat al mecánic i m'ha recomenat que el bellugui sense fer girs "Trabucades" extranyes, ja que la meva esquena está mb lumbalgia. Amb aixó vol dir que la bici queda una mica apartada i que la resta es pot treballar (corre en máquina i peses) sense apretar-la gaire....

En un altre ordre de coses; he pensat una mica amb alguna de les coses que em deia el navegador (si, contiua present. I qué?). Tot ha vingut per que he trobat la meva exparella just dos dies seguits quan volia veure a una altre persona. El navegador em deia que aparexeria fins que trobi la noia que em fará companyia per sempre. Sap que no és ella peró donará senyals de vida de tant en tant.... encara que no sigui a posta. Entenc que la vida posa a prova les meves conviccions. Ho sento, peró la decisió es ferma. I sé que la meva mare, allá on estigui, estaria contenta amb la vida que vull portar. Licenciat en Psicología, un volvo a la porta i el més important. Una morenassa amb una intel.ligéncia bestial; alta i prima com jo, els dos amb molta independéncia económica disfrutant d'una filla en comú dels plaers de la vida.... Tot comença a girar segons la "llei de l'atracció".... i començo a creure per que ja surten petits resultats. Quan els confirmi ús ho explico.

Fins una altra xavals!