Dia 208: Quadern de Bitácora. La Vida avisa

La vida segueix avisant, avuí he tingut un toc amb una furgoneta. Res Greu. Rascada al frontal del Ibiza... La maldició segueix en aquesta casa.

Per la resta tot va bé. Per fi he trobat una de les dues fonts de finançament que necesito per comprar el pis.... ara falta l'avalista...

Pel tema d'estudis, torno a estudiar. M'alegra sentir que torno a sentir ganes de disfrutar de la lectura....

Res més, ara poc a poc endavant, i a disfrutar del cap de setmana amb els amics de mañolandia...

BEsitos

Dia 200. Quadern de Bitácora. Una ombra de llum

Hi havia una vegada un home que cada día es llevaba al matí, voltants les 6; per anar a treballar. Cada dia feia el mateix recorregut: Sortía per la porta principal, baixava les escales; obria la porta del edifici i anava caminant uns dos-cents metres de pujada cap el parquíng on dormia cada nit el seu cotxe.

Peró un bon dia tot va girar-se en la seva vida. Repetint com repetia cada dia el mateix ritual, al tombar la cantonada nord de casa seva va sentir que una veu el cridava:

- Ei, bon dia matiner. Vas cap a la feina?

El nostre home es va girar a una i altra banda sense veure-hi res.

- Hola. - va repetir la veu- Mira a les teves espatlles.... una miqueta més amunt... ara!.

- Qui ets?- va respondre l'home. I Que fots aquí dalt? Baixa! - Va dir malhumorat i sorprés.

- Qui sóc? jo sóc tú i tú ets jo.....

Imagineu quina cara us quedaria si us trobessiu una cosa com aquesta en la vostre vida.... i multipliqueu-la per 1000. Aquesta es la cara que li va quedar al home al veure aquell esser viu.

Després de recuperar la consciencia de la situació, si és que en té; l'home va seguir caminant pensant que era un deliri....

- On vas? Que no penses parar dos minuts?

- No, no ets real.

- I tant, et conec millor del que et penses... sóc el teu interior.

L'home ara si va parar. Aquell esser li va explicar coses que havien passat pel seu cor i cap que ningú coneixia ni sabía.

- Com es possible que coneguessis com estava per dins? Va dir l´home al esser

- Es Senzill. El teu cos és la meva casa. Tu pots repintar-la i dissimular els esvorancs, peró a mí; que hi sóc dins i no em pots fer fora no em pots mentir. I Per aixó estic aquí. Per qué si nó em farás fora de casa meva que es casa nostre.

- I que he de fer, aleshores? Va preguntar l'home.

-Torna a ser feliç... relativitza la vida, lluita per tú i veurás com tot torna al seu lloc.... Cuida els essers que trobes pel camí, busca sense fer mal i el mal marxará del teu costat... i una ombra de llum va marxar de les espatlles de l'home...

I després d'aquell día, aquell home va tornar al camí. Li va costar molt, peró ara ja és a punt de tenir tot el que desitjava... just ara; quan ha tornat a viure de les petites coses.... torna a escriu-re nefastos relats petits, gaudeix del café cappuccino mirant per la balconada.... Perqué en les petites dosis de felicitat és troba la felicitat eterna..........

Dia 194: Quadern de Bitácora. Resultats

Avuí es el últim dia de Baixa. Ja tinc l'alta per part del metge. M'ha avisat que passaré uns dos mesos amb dolors. La meva amiga sandra ja m'ha recordat el meu poder mental..... Et faré cas.

La busqueda de pis en solitari es més complicada. tots et diuen que no hi ha problema per l'hipoteca... el que no está és el problema de l'hipo...cresía. Tots els venedors tenen tanta presa que no importa res... Aixó sí, m'he enamorat d'un que tinc a prop de casa del meu germá jordi. La nostre relació comença a demanar espai.... i crec que l'univers m'ho portará rápid aixó.

En un altre ordre de coses, demá he quedat per sortir amb una coneguda. Ya sé que si no surt res no passa res, peró es del barri i el meu ritme de vida es complicat. FEina, entrenar i estudiar deixa poc temps.... i tampoc tinc molt clar que vull.... Demá ho sabré.

Bé xiquets, les coses comencen a posar-se a lloc. Comença la pretemporada i l'equip está amb ganes.... Peró sembla l'Estatut de CAtalunya.... Llarg, retallat, ambiciós i amb tots disposats a dir la seva... sort que m'assemblo una mica al montilla... de carácter eh! que es un txist.....

PD. Cliqueu aquí per seguir la lectura http://www.youtube.com/watch?v=iCyFLH5fFhc

Día 187: Quadern de Bitácora. Segueix igual... o nó

Ja tenim els resultats dels exámens. Tres suspensos i un Aprovat. No importa. Ja sé que vaig prometre que els 4 aprovats o descansava... fins el dia del accident de cotxe. Ara ja sé que estava a punt. He millorat la nota a historia, en biologia la he mantingut i en diferencial he aprovat justet. Sobre el tema de les oposicions..... millor no parlo. No vaig estar fí.

Per la resta tot va ok. La Esquena va per molt bon camí. Sobre el tema del vaixell seguim la búsqueda. Es una vergonya que empreses venguin el que venen....

Doncs bé, aquesta tarda marxo de relax i rebaixes una miqueta, trobant a faltar una mica a alguna persona i per la resta sabent que tots estan bé, la resta no importa.

P.D: Acabo de comprendre que he aprés a perdonarme les erradas. Navegador, segueixo en la lluita ....

Día 183: Quadern de Bitácora: Ja som al Final

Aquesta setmana, ha estat una mica avorrida. Recuperar i més recuperar. Vaig anar a veure els "fillols polítics" el dia del Foc. Están enormes, sobre tot el petit Pol. Com creixen....

El que més he notat al anar-los a veure és com m'he distanciat dels seus pares. Son mlt bona gent, peró cada cop que els veig em costa acceptar aquest estil de fer les coses. Bé, és una cosa que haurém veure com va, peró el que em van dir a la muntanya poc a poc va sortint....

La nit del foc va anar tranquila. Petardets i cap a casa, no tenia moltes ganes de JArana... A més a més havia rehabilitació. Les qüestions de parella, a sobre , están aturades....

Dons bé, la setmana vinent igual donem noticies sobre el tema del nou vaixell. Estigueu alerta!

Bexitus!

Dia 177: Quadern de Bitácora. Aquesta setmana ja fá un any.....Teoría de les Cordes

El proper dia 23 de juny fá un any que vaig prendre una de les decisions més difícils de la meva vida. Deixar la que v ser la meva parella durant cinc anys. I la valoració d'aquest any no pot ser més positiva.

Els primers mesos no varen ser facils... encara quedaven encenalls i de tant en tant hi havia patinades. Fins que ella es va cansar ja que no obtindria el que volia. A partir d'aquest punt, les decisions han estat molt més fácils. Era el moment de començar a netejar la meva vida.

El primer que vaig fer va ser establir un planning de treball. Qué és el que necessito i com ho necessito. Aquí prén força una persona: El Navegador. Aquesta persona va saber buscar els meus punts débils... Quina llástima de no haver sabut mantenir-la al costat. Les seves ensenyances m'han anat molt bé.... i no he oblidat els llibres que m'ha dedicat, ni la meva promesa. ENS VEUREM DALT DE LA MUNTANYA, R! p.d: Recordes que em vas dir sobre perdonarme els errors.... sápigues que vaig de camí.

Un d'aquests llibres es diu la Llei de l'atracció: Parla de les forces del univers i com relacionen amb el món.... A vegades el rellegeixo. Vaig entenent com va la Teoria de les cordes (les partícules del món estan comunicades per cordes invisibles, que ens conecten amb tot i tots, i de manera que tot es creua en la nostra vida... tant sols cal aprendre que es dolent i com evitar que ens afecti molt).....

Més endavant, com ja sabeu, hi ha el fet del accident. He tret dues conclusions. La primera es que el consell del navegador de baixar pés i posar força va anar molt bé. La segona es que LA VIDA M'HA DONAT UNA OPORTUNITAT INMILLORABLE PER FER EL QUE VULL. I el que vull es deixar petjada en la humanitat, que la meva vida no hagi estat de pas per aquest camí...

Evidentment he tingut més patinades, que m'han ensenyat coses.... Peró tota l'experiencia que he adquirit en la meva vida personal i sentimental m'ha fet creixer molt més que els cinc anys anteriors. Ho dic per la meva curta relació amb l'Adriana. Bé, almenys també tinc algún escrit important (els accidents son una advertencia, i els dolors del cos están relacionats amb l'ánima. FEng Shui, I-Ching...)

Bé, la veritat es que m'ha anat molt bé allunyar-me una mica de certs amics, tot i no perdre el contacte; intensificar amb altres.... R, quanta raó tenia el camí que vaig fer per la Muntanya....

Bé, la part dels estudis es la que vá més coixa... peró el univers ja saps que primer es una bona parella, un bon vaixell i una bona carrera profesional. Posa-ho per l'ordre que vulguis, tot va relacionat... Es la Teoría de les Cordes

Dia 170: Quadern de Bitácora. El món es boig

Avuí m'han comunicat que la meva esquena millora peró no a tot drap.... per fí el atestat diu que tinc raó..... les radiografies dels metges no es revelen.... sembla que el món es boig...

Que boig el món, que no té cap sentit i em fa pensar: “no sé què hi faig aquí”.Que boig el món, que no el puc entendre mai. Ja pots lluitar amb constància,que un dia et fot un cop amb tanta força que et deix solen el principi del camí. Diuen que al món s’hi ve a patir.

Que boig el món, que no té cap ni peus ni ens deixa tenir el que teníem ahir,Que boig el món, que no vol aconseguir per fi esborrar del mapa aquelles coses que menyspreem, i ens fan sentir mesquins.En la distància està el secret, callat, ocult, pacient, discret.

Per art de màgia baixem com l’aiguai a cada obstacle,refem com si res el camí,construint a mida el destí.

A contracorrent,de cara al vent,amb mar de fons i onades, governa tu el vaixell que no tens res a perdre,res a perdre, res a perdre.Boig, el món és boig, però és nostrei és el millor d’entre els possibles....

Gracies PEmi per aquest poema tant bell amb que en sento molt identificat... Que boig el món.....