Dia 230: Quadern de Bitácora. Setmana de Passió

Aquesta ha estat una setmana de passió. Verm comença Dimarts Celebrant que vaig complir 37 anys. Va ser un petit dinar amb el meu germá petit on vam disfrutar d'una copa de moët& chandon...

Dimecres, va tocar visita al Ikea. M'he regalat un llit de matrimoni. Tot va anar bé fins que, un cop muntat, vaig veure que la pota que suporta la barra de fusta que hi ha al mig del somier no toca terra, ja que el terra de la meva habitació té un petit desnivell central .... Total, posarli un tac de fusta que tampoc ha fet del tot bé la seva funció i a esperar que Ikea tingui la pota retráctil que ha de solucionar el problema, si no... tocará anar a un noctalia i comprar de nou, ja que no acabes de descansar com cal i tothom es tancat fins dilluns.... i per la resta toca seguir estudiant....

Doncs , com ja veieu, tot poc a poc millora... en jordi está millor de les ferides, encara que a vegades d'arrisca massa...


Bexitus

Dia 223: Quadern de Bitácora. Anem de Camí....

Aquesta setmana ha començat una mica extranya. En Jordi ha patit un accident (sembla que per culpa seva, es va envalentonar una mica). L'important es que no ha prés gaire mal. Aquest incident m'ha recordat una cosa que no feia fa temps. S'ha d'espavilar sol. I en estas estamos.

M'ha fet saltar pels aires el viatge a Berlín. Era i és el moment. Quina rábia no poder veure en directe al Sr. Bolt. Quin espectacle. Peró tot té una nova lectura. Tinc Temps.....

Ah! no he deixat de banda la compra de la Barca. Crec que podré dir algo oficial en pocs dies. Es com els fitxatges del Barça. Sembla que mai arriven i sempre son una mica més cars del comentat....

Bexitus.

Dia 216: Quadern de Bitácora. Vacances

Després de llarga lluita per fí han arrivat les merescudes vacances. Si, son aquells dies que tant esperes durant l'any per que passin a la velocitat de un F1.

Hi arrivo una mica cansat. La feina ha estat una mica complicada aquest dies que hi he tornat. Canvis i mala llet per totes les bandes han fet treure el meu costat més... irónic. Almenys he sobreviscut.

En l'aspecte personal, es que no he parat de sortir els caps de setmana: que si entrenament, que si sortida amb amics, que si visitas... La palma; el passat dissabte: Una troballa inesperada per la tarda i una agradable cita sense sexe per la nit.

La de la tarda té delicte la cosa. Sabeu que he escrit que desde fá una temporada, em passen sensacions extranyes que em permeten "preveure" que pot passar. Doncs vaig intuir la Cristina quan la tenia a uns 200 metres de distancia. Com la cosa no va quedar correcte el dia que varem quedar, vaig prendre el toro per les banyes i vaig fer-me el trobadis. Ens varem prendre un café i xerrar. El resultat es el que esperava... tot i que ho vaig confirmar a la nit.

La sortida de la nit va ser molt estimulant. Vaig quedar amb una amiga(no és la Cristina, malpensats) i varem baixar al port. La vaig portar al CDLC -un local molt especial prop de les torres mapfre- On hi varem entrar a les 11 i sortirem a les 2, després de xerrar molt i fotren's entre pit i espatlla un muy señor mojito (Quan es bona, una copa pot durar el que vulguis). Vaig descobrir una cosa d'ella. S'hi pot parlar de tot. Es una Dona curiosa per les coses i els detalls i m'agrada. Crec que puc aportar coses i ella em pot aportar. Espero tenir la seva amistat molts i molts anys.

Bé doncs, ara toca parar que a la biblioteca hi ha cua.... i perden la paciencia.

Arreveure!

Dia 218: Quadern de Bitácora. El meu país perd...

Quins dies. Et llevas pel matí i et trobes que les males noticies segueixen tot i que no son les de sempre. El Doctor Jordi Sabater es mort. Un d'aquells grans Catalans que han fet pátria sense enarbolar la bandera. Lluny de la seva carrera professional -Etóleg i Psicobiòleg-; el que més trobaré a faltar es la seva conversa. Era massa inteligent per creure's sabi.

M'ha impactat molt una de les millors frases de la seva carrera "he dut a floquet de neu a barcelona, peró no l'he salvat la vida". Genial. El treu d'unes urpes per tancar-lo.... Veig que el meu país es tant petit, que quan els genis marxen, el Sol se'n va a dormir... i poc a poc el Sol es va apagant...

I es que en lloc seu, apareixen especímens com la De Cospedal. Aquesta dona marca línea. No es poc dir tanta rucada en tant poc temps. No és saludable per la nostra salut, ni per la seva. O sí. Potser anyora temps passats on sí es practicava obertament "L'estat de Dret"... Un altre es el conseller basc d'interior: Sr. Rodolfo Ares. Les últimes paraules son : "Els Batasunos condemnarán la violéncia per guanyar temps". Si no parlen , malament; si ho fan, ens enganyen.... Bé... vist el que veiem... crec que no hi ha cap tipus d'interés en que la cosa s'arregli.

Bé, doncs per acabar, ojalá algun dia pugui viure en un país on Gent com Sabater mani i els Cospedals i Ares and companyia facin de Floquet... millor nó, Floquet era més persona.

Francesc Martínez Torrents.

Un dia en que he sentit vergonya de Ser Humá.

Dia 215: Quadern de Bitácora. Els projectes surten endavant

Aquesta setmana ha estat de les mogudetes. Vaig sortir el passat dijous a navegar amb la Barqueta de rodes i vaig tenir un altre petit incident sortint de port. Res greu. Tot ha quedat en el sustet que em va recordar que encara estic mig convalecent.... es que no és pot ser tant competitiu.

Amb el tema de la Barca Gran; dimecres tinc una petita reunió. No crec que surti del tot bé; ja que demanan massa condicions. Els Bancs són com l'església. MAI PERDEN. Ah, i no facis el que fan.....

En un altre ordre de coses, m'estic tornant a mirar els llibres que em va regalar el navegador. Encara és ara i em serveixen de molt. Sobre tot, per qué tornat a lecturar-los, m'adono de com de gran va ser la lliçó que em vas deixar.... sobre tot a la muntanya del lleó... Ja he apartat unes quantes Roses... i es cert que el jardí que veig allá lluny n'hi té de molt maques... Gracies per haver-me ensenyat aquest camí.

Una de les coses que més em va remarcar el navegador va ser que confiés en el meu instint. Ara estic aprenent molt a fer lo servir. Per exemple, el flaix sobre la trucada de jordi sense sentir el móbil es un cas... o saber que no em caldria trucar al pep per qué és ell quí es mouria... com a fet avuí. Ja ús explicaré. L'estic usant per saber el que passa... i sé que en jordi no passa pel seu millor moment, i que en pep ja ha arribat un podia donar.... Com va pasar també al mar de lleó...

P.D. De tant en tant una cigonya es creua per la meva vida, just quan puc estar una mica més distret...

Dia 208: Quadern de Bitácora. La Vida avisa

La vida segueix avisant, avuí he tingut un toc amb una furgoneta. Res Greu. Rascada al frontal del Ibiza... La maldició segueix en aquesta casa.

Per la resta tot va bé. Per fi he trobat una de les dues fonts de finançament que necesito per comprar el pis.... ara falta l'avalista...

Pel tema d'estudis, torno a estudiar. M'alegra sentir que torno a sentir ganes de disfrutar de la lectura....

Res més, ara poc a poc endavant, i a disfrutar del cap de setmana amb els amics de mañolandia...

BEsitos

Dia 200. Quadern de Bitácora. Una ombra de llum

Hi havia una vegada un home que cada día es llevaba al matí, voltants les 6; per anar a treballar. Cada dia feia el mateix recorregut: Sortía per la porta principal, baixava les escales; obria la porta del edifici i anava caminant uns dos-cents metres de pujada cap el parquíng on dormia cada nit el seu cotxe.

Peró un bon dia tot va girar-se en la seva vida. Repetint com repetia cada dia el mateix ritual, al tombar la cantonada nord de casa seva va sentir que una veu el cridava:

- Ei, bon dia matiner. Vas cap a la feina?

El nostre home es va girar a una i altra banda sense veure-hi res.

- Hola. - va repetir la veu- Mira a les teves espatlles.... una miqueta més amunt... ara!.

- Qui ets?- va respondre l'home. I Que fots aquí dalt? Baixa! - Va dir malhumorat i sorprés.

- Qui sóc? jo sóc tú i tú ets jo.....

Imagineu quina cara us quedaria si us trobessiu una cosa com aquesta en la vostre vida.... i multipliqueu-la per 1000. Aquesta es la cara que li va quedar al home al veure aquell esser viu.

Després de recuperar la consciencia de la situació, si és que en té; l'home va seguir caminant pensant que era un deliri....

- On vas? Que no penses parar dos minuts?

- No, no ets real.

- I tant, et conec millor del que et penses... sóc el teu interior.

L'home ara si va parar. Aquell esser li va explicar coses que havien passat pel seu cor i cap que ningú coneixia ni sabía.

- Com es possible que coneguessis com estava per dins? Va dir l´home al esser

- Es Senzill. El teu cos és la meva casa. Tu pots repintar-la i dissimular els esvorancs, peró a mí; que hi sóc dins i no em pots fer fora no em pots mentir. I Per aixó estic aquí. Per qué si nó em farás fora de casa meva que es casa nostre.

- I que he de fer, aleshores? Va preguntar l'home.

-Torna a ser feliç... relativitza la vida, lluita per tú i veurás com tot torna al seu lloc.... Cuida els essers que trobes pel camí, busca sense fer mal i el mal marxará del teu costat... i una ombra de llum va marxar de les espatlles de l'home...

I després d'aquell día, aquell home va tornar al camí. Li va costar molt, peró ara ja és a punt de tenir tot el que desitjava... just ara; quan ha tornat a viure de les petites coses.... torna a escriu-re nefastos relats petits, gaudeix del café cappuccino mirant per la balconada.... Perqué en les petites dosis de felicitat és troba la felicitat eterna..........