Dia 321: Quadern de Bitácora. Un resúm del any

Aquest no ha estat un any fácil. Més aviat enredat. El varem començar coneixent a una persona que m'ha marcat per tota la vida. El navegador. Amb ell vaig poder fer el viatge més excitant. Navegar per el mar de lleó. Es una experiencia bestial. Llástima que no vaig saber tenir-lo al costat....

A mig any, vaig tenir una petita historia d'amor molt maca que va passar en moment equivocat. L'adriana es una colega del curs, amb la que em va faltar acabar de tancar petites coses. I es que no estavem ni l'un ni l'altre per poder estar junts... a més a més; sortia de patir l'accident de tránsit... Haig de reconeixer que desde el xoc la meva salut s'ha vist resentida, entre xocs, crisis d'ansietats i desgastos de cadera la veritat es que no paro d'estar al metge... sort que aixó últim ho em trobat tendre tot i que és preocupant....

I la veritat es que la segona part del any m'ha servit per veure que soc molt fort psicológicament. Menys la compra del pis tota la resta ho he anat superant poc a poc. Ara ens queda la lesió de cadera (es degenerativa, com la del menisc de fa dos anys... aixó vol dir que tornaré a passar pel bisturí) peró ni puc i ni dec quedarme tancat. El fet de estar on estic ja es un orgull. He millorat en diners i en l'universitat (no em crec encara haver aproval diferencial...) i em el tema del amor de tant en tant passa alguna cosa... si ho llegeixes espero que em diguis si ó no... no estic per esperar gaire temps.

Doncs bé. Ara queda mirar cap el futur. En aquest he hagut de renunciar definitivament a l'escalada. Abans está la Salut. I tenint en compte aixó, ara toca anar a per tot. Curar la lesió, comprar el pis i treure el Grau superior. I per cert, també vaig per tú, per qui m'has d'acompanyar la resta dels temps...

Que tingueu molta sort el proper 2010!!!!

Dia 324: Quadern de Bitácora:Luxe

Avuí ja ha estat un luxe de dia. HE pogut portar el meu cotxet a fer un acte solidari. He participat a les voltes solidaries de la marató. La sensació de circular per una pista impossible i sortir endavant ha valgut la pena....

Un luxe a més per que he pogut compartir pista am gent com en Dani Clos (pilot GP2) comentant fora de la mateixa l'impressionant sensació que fá atacar "la moreneta" a fons, veure que no pots dominar, que la pista et fa fora.... Els admiro als pilots. Si en dos voltes he acabat fet pols....

Pot ser es aixó el que retrobat. Tornar a tenir adrenalina a les venes.... A més a més, he fet un curs de conducció segura a alta velocitat... un luxe.

De veritat....el millor luxe es poder dedicar temps a totes les persones anónimes que ho passan malament per les malalties minoritaries...

Dia 319: Quadern de Bitácora: El meu Destí

Els dies van passant sempre,
enmig dels meus pensaments i somnis,
son com una entrada constant
forgant en el meu interior...

La porta es oberta,
buscant un final al camí quan aquest está acabat?
I quan reflexiono sobre el final
la pau retorna a la meva ment
i tot torna a començar.

"Saltar per Véncer"


No puc saltar, Jo volo per Véncer
Així remoc tot el que jo sóc desde del meu interior
Per aixó escric aquesta cançó per a tú
Volant veig per sobre de les muntanyes
Sent més fort que altres vegadas
mentre la resta s' eixuga els ulls per veure-ho.

La vida que m'ha tocat viure es diferent a la resta
Sempre havia estat pintada igual
Ara ha arrivat el dia en que puc pintar amb colors
El millor i el pitjor
La Claretat i la Foscor.

No puc saltar, jo volo per véncer,
per aixó escric aquesta cançó per a tú
volant per sobre de les muntanyes
Sent més fort que altres vegadas
mentre la resta s'eixuga els ulls per veure-ho.

Vinga Som-hi!

La Cara s'ha endurit amb el que m'han fet
fins el punt que no vivia
no lluitava contra el meu destí.
La meva cara s'havia fet d'acer
la feina ja s'ha acabat
i puc tornar a ser Jo.

Tornaré a volar per no tornar enrere
faré un llarg camí plé de preguntes
Ho faré observant, oh! es molt llarg el camí
Ara començo a caminar realment al repte.

Recordaré per sempre les teves melodies
per sempre,
Peró deixaré el record a un costat
Quan la nit sigui tapada pel sol.

Jo no podia volar tant alt
El sacrifici sofert no em portava enlloc...

Ara canto en llibertat sempre,
ho faig fort desde la lliberació
per fí he pogut canviar el temps del cronómetre
i ningú podrá tornar a tancar la porta al Amor....

Dia 317:Quadern de bitácora: Recuperar Sensacions

l'hector es el meu entrenador d'spinning (bici) , la neus és la meva fisio... la yolanda la meva entrenadora... tots ells tenen una frase al cap. Recuperar Sensacions.

Es una passada. no es troben i pensen igual. I aixó faig. Ahir varem començar a recuperar sensacions. Vaig tornar a sentir-me esportista. Una sessió a mig gas de bici... Almenys he acabat sense dolors seriosos. Alegria.

La maria patia "una miqueta" al veure'm sobre la bici. I em repetia el que jo li deia: Gradua't. Es una bona amiga, si senyor....

Dia 311:Quadern de Bitácora. Tristessa

Aquesta setmana ha estat un pél remoguda. Grip, mal de cap, un dimecres preciós amb una molt bona amiga donant-me consell per sortit de la meva crisi existencial i un decés dissabte.

Començem pel dimecres, el suís i la Sandra. La Sandra és una colega d'entrenament a qui feia temps que no veia. Li vaig dir que ho passava malament i va voler quedar per veure'm. Ens varem trobar al jardinet de sans i amb una hora i mitja varem tenir temps d'explicar per que hem trobo fluixet, que em passa i com disfruta del seu nou xicot recordant-me que vaig predir que el trobaria a la muntanya tal i com ha passat... Intentaré resoltre per la via que tu dius... Et vaig veure molt convençuda que trobaré el camí... Mira, igual em poso un túnica i una bola cristall... vidente siscu...

Ahir va ser un mal dia. Tal i com vaig sentir fa un temps en la Muntanya de Lleó. Desde Rubí vaig genir una mala noticia. L'avi Jaume es mort. Descansas en pau. Ja pots estar tranquil.

L''Avi Jaume es l'avi dels meus cosins de Rubí. El vaig tractar poc peró em semblava una persona d'una delicadessa extraordinària. Imposava molt amb el seu 190 cms... i sobre tot amb la seva energia. Realment era excitant quan estava en forma poder gaudir de la seva conversa les sobretaules de sant Esteve.

Em va emocionar la rebuda dels meus cosins. M'ho van comunicar a les tres de la tarda, i a les 5'45 em tenien allá. La María em va dir "que fas per aquí" i la resposta és prou senzilla "Cuidar dels que m'han Cuidat". i es que sempre han estat al meu costat als moments més difícils, fent el que havien de fer i no el que volia sentir.I per aixó vaig estar pendent del Esteve petit. La seva Germana laura té el Xicot (En pere, un tiu simpátic), peró sé que se'n sortirá. Per una altra banda, retrobar-me amb la conxita, el paco, la Rosa, El Santi, En Siscu (marisa, quina sort que tens) i l'anna, la filla del santi i la rosa; futura psico... com un que jo em sé.

Per últim, el cap de la Familia. En Jaume, el marit de la meva cosina Maria. La veritat es que no vaig poder estar massa estona amb ell. Tothom passa a veure't i no pots estar al tot. Només em cal escriure una cosa. Ets el meu mirall. Encara recordo quan vas coneixer la maria. Com et vas superar. Per aixó, i per el que has fer acollint-me quan més m'equivocava mil gracies i mil respectes. Com et vaig dir ahir... Ja saps on sóc.

En un altre de coses, el meu amic vicens em va trucar per parlar-me d'una altra cosa que també sabia desde el meu viatge a la Muntanya de Lleó. Corre l'informació que el meu pare ha marxat, ó marxará, cap a Uruguay a viure. Espero que li vagi tot bé. No li vull cap mal. Encara que les coses no hagin anat com haurien d'haver anat... Peró ara sí és el moment de passar fulla definitivament. La nostra desventura m'ha deixat marca per tota la vida, peró de tot cal treure una ensenyança positiva... i es que encara estíc pujat al tren, disfrutant de tant en tant del paisatge.... i podent escriure aquestes vivencies per que encara estic viu...

Gracies a tots i a totes que passeu, heu passat i passareu per la meva vida. Sense vosaltres jo no tindria Raó de ser.

Francesc

Dia 305:Quadern de Bitácora. Sant Joan i la Seva Horta

CAp se setmana tranquil a Horta de SAnt Joan. Passejada familiar sense cap incident remarcable. El més important per a mi es que m'ha servit per a trobar part del camí que havia perdut, aquell que em permet escoltar les meves veus més internes. Aquelles que sé que tenen raó...

El més interessant com a activitat va ser la visita al celler de Bot (un poble molt petit i molt cuco) i el dinar al restaurant de Mora d'ebre. El veller de bot em vaig quedar amb un bálsam de vinagre simplement meravellós.... com em va fer recordar el sopar al Semproniana. Del restaurant de Mora d'ebre hi penso tornar... Bon menjar. el que si es cer que el mêtre es una mica pedant...

El passeig pel poble ens va portar per camins que ja havia passat abans per a altres cotes de muntanya... era el recordatori que em dona la vida que no anava pel bon camí. Doncs som-hi templaris....

P.D: La visita al Picasso de l'Horta de Sant Joan (va viure-hi una temporada) em va fer recordar la foto del Picasso de Barcelona...

Dia 296: Quadern de Bitácora. Poc a poc vaig dibuixant...

Poc a poc vaig dibuixant el meu país (ó república independent com diuen a Ikea). En ell hi ha un record especial per la Rosa. Aquests dies és quan més hi penso en tú. Fa dotze anys aproximadament que vas marxar del nostre costat i es que encara a vegadas et trobo a faltar.

Aquests dies han estat molt difícils. Segons la doctora tinc una crisi d'ansietat. Pot ser es cert, estic més pesat del normal. CAda 2 x 3 visito al metge: que si em torço un turmell, que si tinc un pinçament, per adobar-ho avuí he revinclat el turmell de la cama operada i he sentit un "cleck" que no m'ha agradat gens. Diu la medicació que dona hipotonia muscular.... peró sé que tú m'envies forces per seguir endavant. Encara no m'hi vols allá i jo tampoc hi vull pujar.

Hi ha una cosa positiva de tot aixó. Es que tinc amics i amigues com la Maria i el Gustavo que no em deixen ni a sol ni a sombra, Germans que de tant en tant ens veiem (PEr cert, fem una sortida el proper cap de setmana, a mirabet. Tinc ganes de tornar a veure el David, em sembla un bon paio).

Peró en aquest pis també hi ha un gran pati plé de llum de Futur. Hi estic posant una "Haima" on les portes sempre estan obertes a que la gent que m'envolta pot entrar i sortir com i quan vol. Es Enorme. També hi tinc una habitació, ara per ara tancada; per als llibres de Psicología. Una promesa es una promesa, així que l'obriré en pocs dies. En les altres tres habitacions, hi ha un traster ben ordenat, una habitació de matrimoni que espera a una noia i una altre que queda lliure per a disposar. He fet disposar un menjador-cuina-saló (coses d'aprofitar l'espai) prou gran per que la meva familia i la política hi pugin estar cómodes.... i com tot aixó es gran i no es paga sol, ho tindré guanyant-me la vida com a psicóleg . Ah! ja sé per quí será l'habitació que sobra. Es que un dia vull ser pare d'una nena molt inteligent i bona persona....

Doncs ja veus, tot dibuixat en el plánol per a fí. Per a fí tenim clar on anar i per on anar. Moments de dubte en tenim tots...

Un petó.