Dia 9: Segón quadern de Bitácora. Regals, regalets i altres fets

Bé, ja estem de tornada al treball diari. La veritat es que es un descans tornar al ritme normal un cop has passat les festes i la deria de les rebaixes (si, he sucumbit, que passa... la caçadora em deia que estavem enamorats)... toca fer una miqueta d'analisis.

El dia de reis el vaig passar mig coix. L'estrena de les noves sabates han deixat com a record un bony al tendó d'aquil.les i adolorit un dit petit del peu. Tractament i cap a casa. Esperem que la Setmana vinent estiguem millor. El millor de tots es que els nens dels meus amics s'ho van passar bé...

Com era previsible, vaig trobar-me la montse. Tinc la partida Guanyada. No per tornar, si no per que no abaixo els ulls i ella sí. Detall lleig. Era un moment esperat, ja que l'any passat vaig faltar a la cita per malaltia. La Resposta va ser bona. Ja no només pensas. Ja tens al cap altres persones...

Els Regals son el menys important. El millor es que per fi he passat unes festes amb els meus sense tenir cap mena de tristessa... es el millor pas endavant que he pogut fer mai...

Ara ja un cop ha passat el tema, comença la segona part. Examens de Febrer. Objectiu: Aprovar... ja us explicaré...

Bexus

Dia 5. Segón Quadern de Bitácora. Nova vida per endavant

Avuí es nit mágica. Diu la llegenda que tres reis anaren al portal de betlem seguint l'estel fugaç a la trobada del nou nat. En aquest viatge, hi portaren or, encéns i mirra. Els tres elements tenen un fet comú: S'utilitzaven per a guarir el cos i l'ánima. Cada un d'ells disposa d'elements que en conjunt potencien els efectes del altres... curiós, no?

Sempre he tingut debilitat per al rei negre. Baltasar. Sempre l'he vist com el diferent de la película, com el que no tenia que estar... peró hi feia alguna cosa. Com jo. Ens agrada anar per la banda difícil de la vida....

Ahir vaig traçar la línia de preparació física amb la iol. Les instruccions són clares. Si ja ho feiem bé, ara toca fer-ho millor. Les lesions no ens aturaran en el camí (tot i que gracies a las noves sabates ja tinc un toc al turmell. el recuperarem). Passió, atreviment, bojeria, seny... Els que facin els altres no es problema. La Feina Ben Feta No Té rival. Es l'hora.

En la conversa per cara als objectius que volem aquest any, em va recordar els noms de Maragall, Dalí, Ruscalleda, Adriá, Caballé, Guardiola, Gibernau, Mengual, Nadal, Martí pol, llach, Maria del Mar bonet, Marina Rossell, Carlos Sainz, .... Isidre Esteve i Milito. Aquest últim cas es un futbolista que va tenir una lesió semblant a la meva. Avuí torna a Jugar... Felicitats GAby. "Si ells poden, tú també". Sobre tot Isidre, ets el meu ídol ¿com pots estar en una cadira de rodes i pensar en tornar a guanyar el Dakar?...Pot ser estem fet d'altra pasta...

Doncs com estem fets d'altra pasta, demá toca llevar-se d'hora, fer estiraments, mirar el turmell i estudiar. que a la tarda tenim que portar els reis als nens.... Bé, i parlar del pis tant maco que he vist avuí...

Dia 331: Quadern de Bitácora: Tot guanyat, Tot per Guanyar

Avuí estem a 31 de Desembre. Son unes dates senyalades per estar amb la familia i els Amics. Aquest any, en canvi; per primer cop, he decidit passar la primera part de vetllada sol. Es una decisió conseqüent. Durant aquest any que estem a punt de deixar he prés uns camins que m'han allunyat molt de casa. I tot i que ara ho passo amb un cert punt de tristesa, no estic pas arrepentit.

Ja sé que sona extrany... peró la necesitat d'un espai propi fa que a vegades es prenguin camins incomprensibles per a la resta dels mortals. Com pot ser que una persona amb amics, i simpatia; vulgui estar sol? Que el porta a aquesta necesitat?

La resposta es ben senzilla. La Fortalesa adquirida. A partir del dia 01 de Gener de 2010 començo una travessia personal que haig de fer sol. Fins ara, l'entrenament s'ha fet amb navegadors, amics, consellers.... peró el projecte es acabat. Toca Sortir sol. Volar.

Es ben cert que jugant com ho he fet fins ara ho he guanyat tot. Estabilitat, he tingut parella, una bona feina que em paguen molt pel que faig (i que siga), els Estudis van tirant, independencia gairebé total... Tot Guanyat. Peró ara toca posar el comptador a Zero.

I ho dic per que busco altres reptes i mires. Només em queda per complir una cosa de les que em van ser revelades per la muntanya de lleó. La Barca. i pot ser que no la tingui per ser conformista.... per no haver apretat en aquella volta final per que ja anava bé anar on anava. L'equip anava massa bé.

Doncs ara toca anar a un equip mig en construïr. M'he decidit a construir el meu propi ferrari. Si, un Ferrari. Es l'hora de tornar a començar en un altre lloc, segurament millor; per plasmar tot el que he aprés i seguir aprenent. Tornar a guanyar.

TOT GUANYAT, TOT PER GUANYAR.

Dia 327: Quadern de Bitácora. Nadal Diferent

Avuí tenia que marxar a Madrid. I dic tenia per que m'he llevat a les tantes del matí i no tenia ganes de marxar al tren. Pot ser que surti a passejar ara que tinc una mica de temps i ganes...

Es un Nadal Extrany. Per aquestes coses extranyes que té la vida, tota la mínima família que em queda treballa al sector serveis, per tant, habitualment haig d'anar rellogat. Aquest any, almenys ahir varem fer un tipus "happy Hour" ó 2 X 1... dinar de nadal amb el jordi a casa i sopar amb la familia política del Josep Maria... aixó si, tot al dia 24...

Tot i que, per sorpresa meva, no han estat ni de bon tros dolentes. Tot comença amb el detallI de la Nuria, la meva fisio, amb el kit que em va regalar. Ara tinc que triar alguna cosa per a ella. I pels amics i amigues, que han respost genial... i alguns no els esperava.

Doncs així el dia 25 l'he passat endreçant casa meva, fent-me uns canelons (que tinc el meu orgull) i ara pujant videos i escribint. Una mica de soledad va bé. Em fa pensar... i anyorar una mica als que per un motiu o un altre no estan al meu voltant... peró renovant el desitj de sortir endavant amb més talent que força, peró tenint clar que la força l'haig d'entrenar...

Dia 321: Quadern de Bitácora. Un resúm del any

Aquest no ha estat un any fácil. Més aviat enredat. El varem començar coneixent a una persona que m'ha marcat per tota la vida. El navegador. Amb ell vaig poder fer el viatge més excitant. Navegar per el mar de lleó. Es una experiencia bestial. Llástima que no vaig saber tenir-lo al costat....

A mig any, vaig tenir una petita historia d'amor molt maca que va passar en moment equivocat. L'adriana es una colega del curs, amb la que em va faltar acabar de tancar petites coses. I es que no estavem ni l'un ni l'altre per poder estar junts... a més a més; sortia de patir l'accident de tránsit... Haig de reconeixer que desde el xoc la meva salut s'ha vist resentida, entre xocs, crisis d'ansietats i desgastos de cadera la veritat es que no paro d'estar al metge... sort que aixó últim ho em trobat tendre tot i que és preocupant....

I la veritat es que la segona part del any m'ha servit per veure que soc molt fort psicológicament. Menys la compra del pis tota la resta ho he anat superant poc a poc. Ara ens queda la lesió de cadera (es degenerativa, com la del menisc de fa dos anys... aixó vol dir que tornaré a passar pel bisturí) peró ni puc i ni dec quedarme tancat. El fet de estar on estic ja es un orgull. He millorat en diners i en l'universitat (no em crec encara haver aproval diferencial...) i em el tema del amor de tant en tant passa alguna cosa... si ho llegeixes espero que em diguis si ó no... no estic per esperar gaire temps.

Doncs bé. Ara queda mirar cap el futur. En aquest he hagut de renunciar definitivament a l'escalada. Abans está la Salut. I tenint en compte aixó, ara toca anar a per tot. Curar la lesió, comprar el pis i treure el Grau superior. I per cert, també vaig per tú, per qui m'has d'acompanyar la resta dels temps...

Que tingueu molta sort el proper 2010!!!!

Dia 324: Quadern de Bitácora:Luxe

Avuí ja ha estat un luxe de dia. HE pogut portar el meu cotxet a fer un acte solidari. He participat a les voltes solidaries de la marató. La sensació de circular per una pista impossible i sortir endavant ha valgut la pena....

Un luxe a més per que he pogut compartir pista am gent com en Dani Clos (pilot GP2) comentant fora de la mateixa l'impressionant sensació que fá atacar "la moreneta" a fons, veure que no pots dominar, que la pista et fa fora.... Els admiro als pilots. Si en dos voltes he acabat fet pols....

Pot ser es aixó el que retrobat. Tornar a tenir adrenalina a les venes.... A més a més, he fet un curs de conducció segura a alta velocitat... un luxe.

De veritat....el millor luxe es poder dedicar temps a totes les persones anónimes que ho passan malament per les malalties minoritaries...

Dia 319: Quadern de Bitácora: El meu Destí

Els dies van passant sempre,
enmig dels meus pensaments i somnis,
son com una entrada constant
forgant en el meu interior...

La porta es oberta,
buscant un final al camí quan aquest está acabat?
I quan reflexiono sobre el final
la pau retorna a la meva ment
i tot torna a començar.

"Saltar per Véncer"


No puc saltar, Jo volo per Véncer
Així remoc tot el que jo sóc desde del meu interior
Per aixó escric aquesta cançó per a tú
Volant veig per sobre de les muntanyes
Sent més fort que altres vegadas
mentre la resta s' eixuga els ulls per veure-ho.

La vida que m'ha tocat viure es diferent a la resta
Sempre havia estat pintada igual
Ara ha arrivat el dia en que puc pintar amb colors
El millor i el pitjor
La Claretat i la Foscor.

No puc saltar, jo volo per véncer,
per aixó escric aquesta cançó per a tú
volant per sobre de les muntanyes
Sent més fort que altres vegadas
mentre la resta s'eixuga els ulls per veure-ho.

Vinga Som-hi!

La Cara s'ha endurit amb el que m'han fet
fins el punt que no vivia
no lluitava contra el meu destí.
La meva cara s'havia fet d'acer
la feina ja s'ha acabat
i puc tornar a ser Jo.

Tornaré a volar per no tornar enrere
faré un llarg camí plé de preguntes
Ho faré observant, oh! es molt llarg el camí
Ara començo a caminar realment al repte.

Recordaré per sempre les teves melodies
per sempre,
Peró deixaré el record a un costat
Quan la nit sigui tapada pel sol.

Jo no podia volar tant alt
El sacrifici sofert no em portava enlloc...

Ara canto en llibertat sempre,
ho faig fort desde la lliberació
per fí he pogut canviar el temps del cronómetre
i ningú podrá tornar a tancar la porta al Amor....