Dia 57. Segón Quadern de Bitácora. Mirant les coses amb optimisme.

Aquesta setmana ha estat terrorífica peró sobreviurem. Torno a tenir un genoll tocat. L'esquerra. Per sort, no es un trencament peró sí sobrecárrega (ho se per que em faig un massatge i se'm passa el mal...., sobre tot per que tinc el tendó golpejat i apoyo malament.) I m'han trobat Principi de Cataractes als ulls.

Algú fa temps em va explicar que el cos humá reflexa les malalties del ánima. Aquest fet m'ho ha tornat a dir la psicóloga i la fisioterapeuta. De fet, cada cop que tinc una falta de suport emocional, la meva esquena avisa. I ara está apretant de valent.

Ja no em vé de gust parlar del dimarts, ni del divendres. Crec que per superar els mals les coses s'han d'enfocar d'una manera. El Dolor només és en la meva ment. Entrenar, descansar (ostia, avuí he dormit gairebé deu hores) i estudiar una mica. A més a més, del 29 d'Abril tinc que tenir una promesa complerta, i no li puc fallar per que em fallaria a mí mateix... Es l'hora de fer una "trabucada al Vaixell" i atacar a mort i fins el final. La Victoria es meva. Sóc el R.M. i no puc fallar (millor dit, si si jugues al basket a bilbao... es veu que els partits en aquestes condicions duren 10 minuts).

doncs bé, ara toca passar la part final de la recuperació de la meva ánima. Hi hem posat la primera pedra i no em puc rendir per dolors ó contratemps. La solució es en mí.

Per cert, amics i familiars.: Gracies per les mostres de carinyo. Fan que estigui una mica més tranquil.

Petons

Dia 50:Segon Quadern de Bitácora. Reflexions

Avuí si que tinc ganes d'explicar coses. Acabo d'arrivar de fer una calçotada amb els companys de feina. Va bé de tant en tant que ens trobem a estones. Fa unió encara que a vegades....

Bé, aquesta setmana ha estat plena de virus i torçades de peu. Seguim la tónica dels últims mesos... Peró a diferencia d'altres vegadas, el que vaig fer aquest diumenge va fer saltar les meves alarmes.

Vaig llevarme amb els ulls vermells. Ja portava dos ó tres dies que no anaven bé. El problema es que vaig involucrar en Jordi. Feia molt temps que resolvia els problemes sol i per primera vegada em vaig quedar bloquejat. No sé per qué, peró em vaig sentir indefens sense motiu. De fet, el metge (un oftalmóleg d'urgencia) que tenia una cosa fluixeta, peró que convenia anar a veure el dermatóleg (tot just hi havia anat feia 8 dies per un tema de fongs a l'ungla grossa del peu).

Decideixo anar. La dermatóloga es una Burra. Es va molestar per que jo no m'havia sabut diagonosticar. Com que tinc el fong a l'ungla del peu, provoca petites irritacions en la pell en forma d'ecsemas. Que que feia consultant per alló. Increible, al metge el paguem tots per atendrens correctament. No volen que ens automediquem peró que no hi anem si no sabem el que tenim. A més a més, ho feia sota l'informe d'un colega que demana consulta per que no vol que em passi al ull...

Bé, doncs ara que ja ho tinc tot solucionat, tornant de la Calçotada m'he torçat el peu de la mateixa manera del principi d'any, al altre peu. A més, el tendó del peu esquerra está ressentit per que em vaig donar un cop fort.. i mal de panxa durant dos diesvamos que me ha mirado un tuerto.

Peró de tot se'n surt. Almenys així vull pensar. No pot ser que tot surti tort. Diuen que el que no mata engreixa, així que... a fer dieta i descans fins diuemenge, que no vull ni engreixar ni morir.

Dia 45. Segón Quadern de Bitácora. Conseqüencies després de navegar

ja ha Passat aquesta setmana difícil. Les conseqüencies físiques quedan reflexades com tinc l'ull esquerra. Per sort, no sembla gaire cosa i en una Setmana estarem ok. Per la resta:Fácil. 3 de 3... encara que hem de millorar les notes cara el proper parcial.

De les coses més curioses que han passat es que he tornat a veure el navegador. Em va fer mal no poder parlar amb ell. I es que em va ensenyar moltes coses. El vaig veure trist i cansat... espero que les coses li vagin bé. molt bé. No es mala persona.... Per la resta, anem fent. Sempre pilotant al máxim, pendent de millorar una mica el físic, preparant el segón parcial.... i esperan-te a veure que vols fer... Doncs nois, com avuí es el dia dels enamorats i jo no tinc encara a qui dir t'estimo, he decidit penjar un poema per els que no tinc al costat... espero que us agradi... está escrit per WarCry

SIN TU VOZ
.
Recordarte no resulta fácil,
olvidarte, no lo hare jamás...
cuántas veces quiero imaginar
que tu aún estás.

Recordarte no resulta fácil,
pues me duele tanto el corazón...
cuánto timepo debo soportar
este dolor...?

Y comienzo a recordar
tiempos que no volverán;
tanta paz, tanto amor...
tan sólo al oir tu voz.

Sin tu voz...
que voy a hacer sin tu voz...
Se me nubla la razón
sólo de pensar
que no oiré más tu voz.

Recordarte no resulta fácil,
olvidarte, no lo haré jámas...

Dia 37: Segón Quadern de Bitácora. A Navegar

Aquesta setmana ha estat de tranquilitat... a mitjes. Dissabte passat vaig sortir a sopar amb vells coneguts. em va fer molta il.lusió tornar a trobar-me a Magda, La Sussana, la Mónica, En Dani... Bé; a tots aquells amb qui vaig passar algunes hores dures sota les classes dures ( i a la llarga, bones) de Carme. Estem tots molt canviats, massa. El temps passa. Les idees, a vegades es queden.

Després, ha tocat la negociació del salari. Estem en la batalla. Espero que la setmana vinent quedi tot arreglat. El pactat es el pactat i si no es compleix, senyal que ni el que está escrit val. Malament anem. Per cert, també cal dir que ja es molt problable que hagi trobat pis. 100 metres i vistes directes al palau sant jordi... Vull mirar com es la gent que envolta el barri. si m'agrada, sé que es el meu. Veieu per qué comento el tema del salari? Anem bé, molt bé de Benzina, peró cal anar una mica millor. No ens podem relaxar. com diu Guardiola: Les setmanes son molt llargues si no tenim partit dimecres... i ja tinc ganes de tornar a jugar la champions...Dijous primer matx, divendres tarda el segón...

I es que cansa una mica xerrar de coses banals. He aprés que només val la pena començar a parlar de pisos i examens. Es el que fá que estiguis centrat al cent per cent... encara que tinc una mica de temps per pensar amb la María. Quina gran persona encara que sigui un pél jove... Hem d'estar atents als seus passos, farás coses molt grans en la teva vida. Segur.

P.D: Gus, Felicitats per el teu 9.5 al doctorat-master ó que punyetes sigui... peró recorda, hem de millorar la mitja décima de nota ok jajajajajaja :-)

Dia 30. Segón Quadern de Bitácora. No puc dormir...

Desde dijous a la tarda que tinc el cor en plena tranquilitat. Vaig voltar per terrassa, prop de la meva facultat. Aleshores, sense saber per qué; vaig tenir un desitg irrefrenable: Parlar amb la meva mare.

Si, ja sé que sembla de bojos intentar parlar amb una persona que está morta fa 12 anys, peró com una vegada el navegador em va fer veure; no hi ha res de dolent en intentar-ho. Almenys quedas més tranquil amb tú mateix...

Doncs sí. La seva veu em va portar a caminar per el Parc de Vallparadís. Primer de tot vaig passejar seguint el pas del vent, vorejant un llac d'aigua estancada fins que el camí es va acabar. Als costats, el jardí amb els arbres acabats de Podar, emergien imperiosos demostrant que es pot superar el pas del temps. Allá vaig aprofitar per descansar i explicar-li com havien passat aquets últims mesos, els meus dubtes, desamorios... durant aquesta estona el vent no bufava. Un cop vaig acabar,el vent emergia més fort cap l'altra banda del parc....

I aquí em va contestar. Em va dir que estic davant l'any en el que l'esforç tindrá premi, que la feina ja está feta. Es el teu moment. Que no pateixi. Tot aixó passava ja caminant per l'altra part del Parc. Curiosament, es la part dedicada a la ciencia exacta, i en la part del llac on l'aigua era clara i brava... La caminada em va dur al punt final just per on passa el meridiá zero....

I aquí, vaig rebre el senyal conforme ja no hi era. Ja no la sentia. Peró sempre li donaré les gracies. Quan la necessito sempre hi és.

Gracies Rosa.

Dia 23: Segón Quadern de Bitácora. Hem Tornat a on no devia d'haver marxat...

Avuí al matí m'he llevat amb energia. No sé, he dormit poc... Bé. El primer que he anat a fer es donar una volta i netejar la meva llanxeta Ibiza. Ja li tocava a la pobre. I la veritat es que he disfrutat conduint-la com feia temps. Un cop acabada la neteja he anat de rebaixes. SAbates. Per fí hem solucionat el tema del peu... de moment.

Després he anat a posar el cos a punt. La nova metge té més clar que pot demanar. Missió: "Pon el cuerpo al límite" i en esas estamos...

Bé, la cosa vé desde ahir nit... m'ho vaig passar bé en el sopar amb l'equip. Feia falta. Desde que vaig arrivar a casa que no paro de pensar....

El millor de tot aixó es que el meu cap comença a trobar les solucions. A més a més, tarareja sense parar el tema musical "Vodoo Child".. que voldrá dir?... la setmana vinent, més!

P.D. El tema "vodoo child" el sentireu si cliqueu aquí: http://www.youtube.com/watch?v=mLYgS0s9TY0

Dia 17: Segón quadern de Bitácora. L'horta de Sant Joan

Aquesta setmana Ha estat una mica dura. Em patit una recaiguda en la crisi nerviosa. Per sort, la hem agafat més a temps. Poc A poc. Peró aquestes línies em serveixen per dir el que penso d'algunes coses...


Lluny de problemes laborals, he vist unes imatges tristes. Vaig estar fa un temps a l'horta de Sant Joan. Tarragonés. Ara ja no son el mateix. Un parells de Cabrons van destrossar les imatges que veieu. I el pitjor no es aixó. Es la protecció que els han donat els cárrecs provincials... i la ficada de pota del Conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar... li caldrá tornar a veure els teleñecos per veure la diferencia entre "intencionat" i "Accidentat"....

Per la resta, tot normal. Molta feina i molt estrés. La visita al pis es a punt d'acabar. ja He triat i fet oferta. espero resposta del venedor... ja us informaré!


Es una mala setmana. Quan et destrossen un lloc on has estat 48 hores feliç es com si et cremen una part de la teva historia. I es pot saber en que collons pensa la gent?