Dia 86. Segón Quadern de Bitácora. Redireccionant (2ª part)

Sento que tinc que escriure sobre la segona part de Redireccionant. . Com ja vaig escriure, m'he interessat per un pis a Rubí. De fet, ja he pagat la reserva.... m'agrada cada cop més l'idea... es emocionant peró conté uns riscos elevats.

El primer ja el noto avuí, m'he llevat amb dolor a la cadera desgastada (la que té més...) espero que marxi durant el dias que queden... no em preocupa peró es incómode ja que només li puc aplicar estiraments i massatges... Es el millor, no puc ni dec castigar el cos amb altres medicines, que ja he passat pels efectes secundaris. Avuí descans.

Ahir al vespre vaig quedar amb el Gustavo. Em preocupa. El veig una mica perdut ó millor dit, indecís. Gus: Tú pots, i per tant, has d'estar tranquil...

Un altre aspecte que em preocupa es la meva relació d'amistat amb M. M es una noia que conéc des de fá molts anys. Em preocupa la distancia que s'ha fet entre nosaltres, desde que li he dit que marxo. Está contenta, peró desde aquell dia... no parlem amb la fluidesa que ho feiem. Em sap greu, i espero que no es trenqui gaire la nostre amistat amb la distáncia.... i es que no s'imagina com l'he arrivat a estimar.... i que dur es deixar.la marxar.....

Peró bé, espero recuperar bé les molesties de la cadera (em toca fer bondat) i per la resta.... toca lluitar, patir, pensar i guanyar... recordeu.. Tot Guanyat, Tot per Guanyar

Dia 79. Segón Quadern de Bitácora. Redireccionant

Semana de redireccionament. Crec que tinc el pis que m'agrada. Es a Rubí, tot i que encara no he firmat res, sé que es allá. Ara ja només es qüestió de Calculadora. Té 76 m2, tres habitacions i bones vistes....

PEr la resta, Només alegries. Sobre tot, quan una bona amiga em diu que em faig estimar.... Es el millor elogi. No perdré mai el contacte amb tú ok?... El genoll operat segueix ok, la resta encara no s'ha mogut de lloc... tot i que encara toca seguir reparant...

Doncs bé, s'obre un nou camp. us deixo que toca estudiar una mica...

Dia 72: Segón Quadern de Bitácora. Homenatge al peque.

Dijous passat, obrint les meves llibretes per preparar millor les assignatures de l'universitat, em vaig trobar aquest petit text escrit per el meu germá petit Jordi. Es tant maco com personal i per aixó he decidit donar-li una sorpresa i publicar-lo. S'ho mereix. Diu Així:

"Han passat molts anys, molts des de que vas veure a la colla de la teva infancia (i adolescencia)n i avuí, de cop; t'han vngut els records de tot tipus. És una confusió d'idees la que tinc ara mateix (repetir cursos, viatges de final de curs...companys que has trobat en aquest temps, els que no... Familia..). Segueixo confós. I tot aixó per qué un dia vas visitar una página... has vist fotos de tota aquella colla (com hem canviat, ens hem fet grans, alguns amb fills i tot). Només em queda un pensament, una reflexió: Lumen va tancar, les seves idees no."


Crec que molts dels lumenaires estém d'acord....

Dia 64: Segón Quadern de Bitácora. Es confirmen les petites coses

Deu minuts per escriure en el meu quadern se'm presenten pocs. Aquesta setmana ha estat més tranquila (ja tocava). Es confirmen les petites coses que ja savia. Poc a poc els canvis van passant per la meva vida i m'agrada molt, la veritat.

La compra del Vaixell es més difícil del que em semblava fa un any. I la raó es més dins meu amb les meves pors que per la part exterior. El primer pas, l'acabo de començar... es dominar precisament les meves pors al canvi. La conversa que vaig tenir fa més/menys 15 dies es va refrendar dijous a la tarda quan vaig poder aturar una nova crisi. Encara sé que tinc alguna seqüela peró com ja sé d'on és i d'on vé doncs calma i tranquilitat. Es començar a dominar el que no dominava. Gracies , maria gran, per els teus consells. L'experiencia és un grau i m'ha anat molt bé.

He seguit veient vaixells, peró cap m'acaba de convencer, alguns pel preu, altres per l'ubicació. Peró si, hi ha ún prop de Rubí (exactament a les Fonts-Rubí) que mola molt hi he començat a negociar per ell. 85m2 + 50 terrassa sense problemes per aparcament. El iot té un petit embarcader... preu, 200.000e. i la promesa de una bona hipoteca a Caixa Geral (pot ser que surti una bona tasació i cobreixi el 100).

Alhora, es temps de començar la segona part de l'operació. Ara torno a tenir ganes de veritat de tenir una dona al meu costat. Sense presses, peró una parella. Com sempre dic, no la busco per que en faci uns ous ferrats, el que vull es que si jo agafo la paella ella hi posi l'oli, i al inrevés també. Per aixó, la setmana vinent començaré a sortir amb alguns amics i amigues del Gim, a fer altres tipus de colla que em puguin facilitar (i facilitar jo també) sortides per coneixer més personal... es hora de rematar la feina, deixar el que em queda de passat enrera i mostrar que sóc el que sóc. Tot guanyat, tot per Guanyar.

Dia 57. Segón Quadern de Bitácora. Mirant les coses amb optimisme.

Aquesta setmana ha estat terrorífica peró sobreviurem. Torno a tenir un genoll tocat. L'esquerra. Per sort, no es un trencament peró sí sobrecárrega (ho se per que em faig un massatge i se'm passa el mal...., sobre tot per que tinc el tendó golpejat i apoyo malament.) I m'han trobat Principi de Cataractes als ulls.

Algú fa temps em va explicar que el cos humá reflexa les malalties del ánima. Aquest fet m'ho ha tornat a dir la psicóloga i la fisioterapeuta. De fet, cada cop que tinc una falta de suport emocional, la meva esquena avisa. I ara está apretant de valent.

Ja no em vé de gust parlar del dimarts, ni del divendres. Crec que per superar els mals les coses s'han d'enfocar d'una manera. El Dolor només és en la meva ment. Entrenar, descansar (ostia, avuí he dormit gairebé deu hores) i estudiar una mica. A més a més, del 29 d'Abril tinc que tenir una promesa complerta, i no li puc fallar per que em fallaria a mí mateix... Es l'hora de fer una "trabucada al Vaixell" i atacar a mort i fins el final. La Victoria es meva. Sóc el R.M. i no puc fallar (millor dit, si si jugues al basket a bilbao... es veu que els partits en aquestes condicions duren 10 minuts).

doncs bé, ara toca passar la part final de la recuperació de la meva ánima. Hi hem posat la primera pedra i no em puc rendir per dolors ó contratemps. La solució es en mí.

Per cert, amics i familiars.: Gracies per les mostres de carinyo. Fan que estigui una mica més tranquil.

Petons

Dia 50:Segon Quadern de Bitácora. Reflexions

Avuí si que tinc ganes d'explicar coses. Acabo d'arrivar de fer una calçotada amb els companys de feina. Va bé de tant en tant que ens trobem a estones. Fa unió encara que a vegades....

Bé, aquesta setmana ha estat plena de virus i torçades de peu. Seguim la tónica dels últims mesos... Peró a diferencia d'altres vegadas, el que vaig fer aquest diumenge va fer saltar les meves alarmes.

Vaig llevarme amb els ulls vermells. Ja portava dos ó tres dies que no anaven bé. El problema es que vaig involucrar en Jordi. Feia molt temps que resolvia els problemes sol i per primera vegada em vaig quedar bloquejat. No sé per qué, peró em vaig sentir indefens sense motiu. De fet, el metge (un oftalmóleg d'urgencia) que tenia una cosa fluixeta, peró que convenia anar a veure el dermatóleg (tot just hi havia anat feia 8 dies per un tema de fongs a l'ungla grossa del peu).

Decideixo anar. La dermatóloga es una Burra. Es va molestar per que jo no m'havia sabut diagonosticar. Com que tinc el fong a l'ungla del peu, provoca petites irritacions en la pell en forma d'ecsemas. Que que feia consultant per alló. Increible, al metge el paguem tots per atendrens correctament. No volen que ens automediquem peró que no hi anem si no sabem el que tenim. A més a més, ho feia sota l'informe d'un colega que demana consulta per que no vol que em passi al ull...

Bé, doncs ara que ja ho tinc tot solucionat, tornant de la Calçotada m'he torçat el peu de la mateixa manera del principi d'any, al altre peu. A més, el tendó del peu esquerra está ressentit per que em vaig donar un cop fort.. i mal de panxa durant dos diesvamos que me ha mirado un tuerto.

Peró de tot se'n surt. Almenys així vull pensar. No pot ser que tot surti tort. Diuen que el que no mata engreixa, així que... a fer dieta i descans fins diuemenge, que no vull ni engreixar ni morir.

Dia 45. Segón Quadern de Bitácora. Conseqüencies després de navegar

ja ha Passat aquesta setmana difícil. Les conseqüencies físiques quedan reflexades com tinc l'ull esquerra. Per sort, no sembla gaire cosa i en una Setmana estarem ok. Per la resta:Fácil. 3 de 3... encara que hem de millorar les notes cara el proper parcial.

De les coses més curioses que han passat es que he tornat a veure el navegador. Em va fer mal no poder parlar amb ell. I es que em va ensenyar moltes coses. El vaig veure trist i cansat... espero que les coses li vagin bé. molt bé. No es mala persona.... Per la resta, anem fent. Sempre pilotant al máxim, pendent de millorar una mica el físic, preparant el segón parcial.... i esperan-te a veure que vols fer... Doncs nois, com avuí es el dia dels enamorats i jo no tinc encara a qui dir t'estimo, he decidit penjar un poema per els que no tinc al costat... espero que us agradi... está escrit per WarCry

SIN TU VOZ
.
Recordarte no resulta fácil,
olvidarte, no lo hare jamás...
cuántas veces quiero imaginar
que tu aún estás.

Recordarte no resulta fácil,
pues me duele tanto el corazón...
cuánto timepo debo soportar
este dolor...?

Y comienzo a recordar
tiempos que no volverán;
tanta paz, tanto amor...
tan sólo al oir tu voz.

Sin tu voz...
que voy a hacer sin tu voz...
Se me nubla la razón
sólo de pensar
que no oiré más tu voz.

Recordarte no resulta fácil,
olvidarte, no lo haré jámas...