Dia 100: Segón Quadern de Bitácora. Evalució i Canvis Inminents

Bon dia Quadern,

Aquest es un CApítol miqueta especial. Hem de fer una mica de repás dels primers 100 dies. No han estat precisament fácils. Massa lessions i massa preocupacions per a coses i persones que no eran jo mateix.

La primera part es així. No he parat de tenir petites lesions que han acabat alterant una mica la temporada. Desde tormells fins a cadera, totes elles relacionades. Hem trobat el punt de partida de tot, ha implicat un canvi radical amb la manera d'entrenar.... i de veure la vida. Es un avís que les coses no marxaven com toca.

Per la resta tot ha seguit mes ó menys el previst. Visita al psicóleg (m'ha anat molt i molt bé), lliberant poc a poc el tema....la feina igual de pressionant.... i avorrida. no em motiva gens. I la universitat es la que ha acabat pagant tot el meu desvarajust social i personal....

I Com veig el futur... Esperant que passa aquesta setmana. He pagat les arras per un pis a rubí.

Es un Átic de 74m2 amb vistas a la Riera.... No es la millor zona de ciutat, peró al menys, si tot va bé, es meu per sempre. Té tres habitacions, bany i Cuina equipats...Només em toca passar la tasació, buscar parquing i gimnás.... Llestos. Pis i vida mes ó menys nova. us Aniré donant més detalls els próxims dias. Com diu el meu amic vicens... Es un risc, peró deixes darrera moltes coses i pots tornar a començar...

Dia 93: Segón Quadern de Bitácora. Discussions

No ha estat precissament la millor setmana amb relació amb els meus amics. M'he distanciat mig amargament amb uns d'ells...

L'historia vé per la manera de treballar. Vaig demanar-lis consell per que no hi entenc gaire amb la qüestió de papers. ELs he anat passant la documentació que en principi era (i és segons el Banc) correcte. I sempre em deien "no em refio d'ells". Em sembla ok que no ens refiem peró quan preguntaves per qué no els semblaven de fiar, les seves respostes no eren del tot clares. Es més, mai vaig qüestionar la seva professionalitat... peró ell mateix si.

Doncs arran d'aixó s'han esvaït els dubtes. Sant jordi, allá que vinc. Ara, com son les coses ara que hi penso... reviso el capítol de la muntanya del lleó i moltes de les coses que em van dir allá comencen a passar.... peró per fet paranormal es que circulant cap a Rubí el passat dissabte, em va apareixer en un Flash la cara del meu difunt Oncle biel..... i just el dia següent sabia que el meu Cosí feia el trasllat prop del que pot ser casa meva... coincidencia ó curiositat? la qüestió está que cap dels dos coneixia el pas de l'altre....

Bé, distancies apart, estíc ben decidit a marxar. El que pitjor em sap es que em distanciaré una mica d'aquest troç de Cel que es la Maria. Estic convençut que será molt feliç, peró ¡Alerta! penso estar ben aprop teu... un cop de tren i estic allá on tu em necessitis. ok?

Bueno xiquets, ara toca afrontar una setmana curta e intensa, amb ganes de tancar assumptes i anem cami de la victoria. Tot guanyat, Tot per Guanyar

Dia 86. Segón Quadern de Bitácora. Redireccionant (2ª part)

Sento que tinc que escriure sobre la segona part de Redireccionant. . Com ja vaig escriure, m'he interessat per un pis a Rubí. De fet, ja he pagat la reserva.... m'agrada cada cop més l'idea... es emocionant peró conté uns riscos elevats.

El primer ja el noto avuí, m'he llevat amb dolor a la cadera desgastada (la que té més...) espero que marxi durant el dias que queden... no em preocupa peró es incómode ja que només li puc aplicar estiraments i massatges... Es el millor, no puc ni dec castigar el cos amb altres medicines, que ja he passat pels efectes secundaris. Avuí descans.

Ahir al vespre vaig quedar amb el Gustavo. Em preocupa. El veig una mica perdut ó millor dit, indecís. Gus: Tú pots, i per tant, has d'estar tranquil...

Un altre aspecte que em preocupa es la meva relació d'amistat amb M. M es una noia que conéc des de fá molts anys. Em preocupa la distancia que s'ha fet entre nosaltres, desde que li he dit que marxo. Está contenta, peró desde aquell dia... no parlem amb la fluidesa que ho feiem. Em sap greu, i espero que no es trenqui gaire la nostre amistat amb la distáncia.... i es que no s'imagina com l'he arrivat a estimar.... i que dur es deixar.la marxar.....

Peró bé, espero recuperar bé les molesties de la cadera (em toca fer bondat) i per la resta.... toca lluitar, patir, pensar i guanyar... recordeu.. Tot Guanyat, Tot per Guanyar

Dia 79. Segón Quadern de Bitácora. Redireccionant

Semana de redireccionament. Crec que tinc el pis que m'agrada. Es a Rubí, tot i que encara no he firmat res, sé que es allá. Ara ja només es qüestió de Calculadora. Té 76 m2, tres habitacions i bones vistes....

PEr la resta, Només alegries. Sobre tot, quan una bona amiga em diu que em faig estimar.... Es el millor elogi. No perdré mai el contacte amb tú ok?... El genoll operat segueix ok, la resta encara no s'ha mogut de lloc... tot i que encara toca seguir reparant...

Doncs bé, s'obre un nou camp. us deixo que toca estudiar una mica...

Dia 72: Segón Quadern de Bitácora. Homenatge al peque.

Dijous passat, obrint les meves llibretes per preparar millor les assignatures de l'universitat, em vaig trobar aquest petit text escrit per el meu germá petit Jordi. Es tant maco com personal i per aixó he decidit donar-li una sorpresa i publicar-lo. S'ho mereix. Diu Així:

"Han passat molts anys, molts des de que vas veure a la colla de la teva infancia (i adolescencia)n i avuí, de cop; t'han vngut els records de tot tipus. És una confusió d'idees la que tinc ara mateix (repetir cursos, viatges de final de curs...companys que has trobat en aquest temps, els que no... Familia..). Segueixo confós. I tot aixó per qué un dia vas visitar una página... has vist fotos de tota aquella colla (com hem canviat, ens hem fet grans, alguns amb fills i tot). Només em queda un pensament, una reflexió: Lumen va tancar, les seves idees no."


Crec que molts dels lumenaires estém d'acord....

Dia 64: Segón Quadern de Bitácora. Es confirmen les petites coses

Deu minuts per escriure en el meu quadern se'm presenten pocs. Aquesta setmana ha estat més tranquila (ja tocava). Es confirmen les petites coses que ja savia. Poc a poc els canvis van passant per la meva vida i m'agrada molt, la veritat.

La compra del Vaixell es més difícil del que em semblava fa un any. I la raó es més dins meu amb les meves pors que per la part exterior. El primer pas, l'acabo de començar... es dominar precisament les meves pors al canvi. La conversa que vaig tenir fa més/menys 15 dies es va refrendar dijous a la tarda quan vaig poder aturar una nova crisi. Encara sé que tinc alguna seqüela peró com ja sé d'on és i d'on vé doncs calma i tranquilitat. Es començar a dominar el que no dominava. Gracies , maria gran, per els teus consells. L'experiencia és un grau i m'ha anat molt bé.

He seguit veient vaixells, peró cap m'acaba de convencer, alguns pel preu, altres per l'ubicació. Peró si, hi ha ún prop de Rubí (exactament a les Fonts-Rubí) que mola molt hi he començat a negociar per ell. 85m2 + 50 terrassa sense problemes per aparcament. El iot té un petit embarcader... preu, 200.000e. i la promesa de una bona hipoteca a Caixa Geral (pot ser que surti una bona tasació i cobreixi el 100).

Alhora, es temps de començar la segona part de l'operació. Ara torno a tenir ganes de veritat de tenir una dona al meu costat. Sense presses, peró una parella. Com sempre dic, no la busco per que en faci uns ous ferrats, el que vull es que si jo agafo la paella ella hi posi l'oli, i al inrevés també. Per aixó, la setmana vinent començaré a sortir amb alguns amics i amigues del Gim, a fer altres tipus de colla que em puguin facilitar (i facilitar jo també) sortides per coneixer més personal... es hora de rematar la feina, deixar el que em queda de passat enrera i mostrar que sóc el que sóc. Tot guanyat, tot per Guanyar.

Dia 57. Segón Quadern de Bitácora. Mirant les coses amb optimisme.

Aquesta setmana ha estat terrorífica peró sobreviurem. Torno a tenir un genoll tocat. L'esquerra. Per sort, no es un trencament peró sí sobrecárrega (ho se per que em faig un massatge i se'm passa el mal...., sobre tot per que tinc el tendó golpejat i apoyo malament.) I m'han trobat Principi de Cataractes als ulls.

Algú fa temps em va explicar que el cos humá reflexa les malalties del ánima. Aquest fet m'ho ha tornat a dir la psicóloga i la fisioterapeuta. De fet, cada cop que tinc una falta de suport emocional, la meva esquena avisa. I ara está apretant de valent.

Ja no em vé de gust parlar del dimarts, ni del divendres. Crec que per superar els mals les coses s'han d'enfocar d'una manera. El Dolor només és en la meva ment. Entrenar, descansar (ostia, avuí he dormit gairebé deu hores) i estudiar una mica. A més a més, del 29 d'Abril tinc que tenir una promesa complerta, i no li puc fallar per que em fallaria a mí mateix... Es l'hora de fer una "trabucada al Vaixell" i atacar a mort i fins el final. La Victoria es meva. Sóc el R.M. i no puc fallar (millor dit, si si jugues al basket a bilbao... es veu que els partits en aquestes condicions duren 10 minuts).

doncs bé, ara toca passar la part final de la recuperació de la meva ánima. Hi hem posat la primera pedra i no em puc rendir per dolors ó contratemps. La solució es en mí.

Per cert, amics i familiars.: Gracies per les mostres de carinyo. Fan que estigui una mica més tranquil.

Petons