Dia 128: Segón Quadern de Bitácora: Es l'hora de la Veritat

Es l'hora de la veritat. Dijous dia 20-05-2010 voltants les 17:00 comença el Ball. Es el dia i l'hora en que tinc previst Signar davant notari que començo una nova vida. Será el primer pas, es cert. Peró es el meu primer pas....

Em sento com un nen que comença a caminar. I de fet, es una mica així. Fins ara, o he estat protegint ó he protegit. Será el primer cop que camino en solitari, agafant-me per les parets, balbucejant fins que aprengui a parlar, amb la inmensa certesa i seguretat que parlaré amb soltura i fonament. I es que aquest pas és possiblement més difícil que la resta.

La idea es clara. Per viure i veure en parella el millor es saber viure sol. Aprendre a viure i a veure per un mateix. Deixar anar les amarres i desvincular-se una mica dels fets i coses que han passat en el passat, sense oblidar-les. Qui oblida el passat, está condemnat a repetir les errades al futur. Churchill, que gran eres....

I hi ha una cosa que em crida molt l'atenció. No ha estat buscat a proposit. Peró quan signi el contracte fará un any que vaig tornar a viure. Per aixó estic eternament agraït. Tenia una segona oportunitat i es l'hora d'aprofitar-la. Es aquí. Es el moment. Es per el que he lluitat molts dies en somnis i fets reals....

Fisicament no estic passant el millor moment, la cadera molesta per culpa d'un medicament contra els fongs que fa ver massa efecte. I la debilitat es paga. Peró, com diu la metgessa, es mecánic (de funcionament) i poc a poc es pot recuperar. Dimarts veuré la meva amiga Neus (la fisio... com et trobaré a Faltar!) i decidirem. Es pot recuperar i ho farem. Ho farem. Aquesta es una temporada llarga i plena de molesties... peró sóc "un Iniesta"... i aquesta etapa toca al final....

I toca al final per la raó que et deia abans. Es l'hora de complir somnis, es l'hora de demostrar per que estic entre els Grans. "En el cercle , sóc el millor...Ara, es Hora de Ser Etern" com diu el mestre Guardiola. Es l'hora de la veritat.

Dia 122: Segon quadern de Bitácora. Batalles

Portem una setmana de batalles. La primera es contra el "Peu d'Atleta" que tinc als peus. M'han donat unes pastilles una mica fortes, peró resistirem. La victoria será meva per que la busco i la vull. El tractament es de 14 dies i ja farem 4 avuí. Espero que les reaccions adverses que he tingut marxin rápid, si no. visita i canvi.

Mentre escric aquestes linies segueixo explorant les noves tendencies musicals descobertes fa poc per les meves oides. Com m'agraden aquests grups i solistes de metal gótic. Liv, Cristina, Floor JAnsen... Ara estic escoltant "Closer" de LAcuna Coil...Jo que crec en les forces del Univers començo a veure que tot té un per qué.

I mentre el ordinador em posa "Spellbound" (recorda) jo em poso la memoria a Zero. Dimecres em van tasar el pis. Segons la noia de la inmobiliaria tot ha anat molt bé. Esperem confirmar, peró tot pinta a que tot porta a que sí. Que tot está Llest. Que a finals de Juny començo a poder passar temps en la nova BArca. GRacies Susanna, ja us convidaré a veure el pis per que et facis una idea del tipus que es i com quedará. Per cert, no ensenyo fotos per que encara no el tinc lligat....

Dia 120:Segón Quadern de Bitácora: Primer Pas

Setmana de decisions. Dijous es un dia que pot passar a l'historia. Al final he pactat amb un banc portugués el patrocini del nou Vaixell. Podem aconseguir unes bones condicions. SEmbla per fí que totes les parts es posen de comú acord... La setmana vinent li toca als financers valorar el pack final peró com ja he dit, tot té bona pinta...

A més a més, la visita al psico ha anat de conya. S'ha alegrat molt del canvi. Tenia raó quan em deia que ara em toca aprendre a viure sol, que estigui tranquil, ho aconseguiré i trobaré la dona que m'acompanyi, peró tot ha d'anar pas a pas.... i el primer está donat.

Que en trec jo de tot aixó? Doncs que he aprés que anant pas a pas puc estar allá on el navegador em deia que podia estar, peró que em queda encara una mica. Que haig d'aprendre encara un munt de coses... que podré per fi fer la vida que més m'agrada, per que he aprés a treure'm els problemes d'assobre ...

Dia 114: Segón quadern de Bitácora. Sant jordi torna a estar Present

Diria que Sant jordi está present altre vegada en la meva vida. Que si anant pel Bosc del Lleó entro per la Bagüada de Sant Jordi, que si marxo a viure al Carrer Sant Jordi, que si ahir Sant Jordi....

No va ser el dia més maco de la meva vida ahir. Sort que tot canviará a millor. Vaig sentir una cosa extranya dins el meu cos. Era com despedir-me una mica del que ha estat el meu entorn més intim dels últims anys... i més a més em sentia desubicat.

Desubicat per que veia tot una multitudinaria filera de gent enamorada, disfrutant d'una festa en la qual estava colat, sense invitació ni coneixia a ningú. Ja sé que podia ser la festa del llibre, peró no es així. Em sentia molt sol.... peró molt tranquil també. Pot ser per que tenia més ganes d'anar a provar mobles que altre cosa.

I aquestes que Sant Jordi, diada dels enamorats, un servidor se'l ha passat mirant vaixelles xules a 6 euro al Cash converters; i sofas i llits a la tenda Habitat de Plaça Catalunya. Es probable que sigui tot un somni, peró com ja sé que es pot fer realitat el que es somnia, doncs prefereixo pensar que els mobles son més Italians que Suecs.... i no ho dic per que els suecs siguin dolents, es que els italians d'ahir eran l'Hostia amb patinet de bons...

Entre moc i moc (qui no té moquera aquests dies) ja tinc dibuixat el tipos de taula que vull, el sofá (que ha de fer joc amb el Vidre enorme que dona al mirador de la Riera de Rubí)... Clássic peró modern... es a dir, si ens anem a deixar la pasta, que no passi de moda almenys 5-6 anys, que dona molta feina triar... aixó si, intentaré un conclave de amigues per donar un toc femení al pis, que si ho faig jo pot quedar igualet a un container... práctic peró sense gust...

Bé, marxo que tinc coses a fer... ja t'obriré la setmana vinent per dir quan firmo la condemna...dic, hipoteca.

Dia 106: Segón Quadern de Bitácora. Finançant el Vaixell

La cosa agafa cos. Ja tinc aparaulat el Vaixell. 74m2 amb tres camarots, cuina i banys equipats. Ara comencem el ball. Parlar amb Bancs i Caixes es com fer-ho amb la mafia peró legalitzada. Cada dia prometen una cosa i en fan una altre... Almenys acabaré amb el Joc de Copes de vidre sense comprar... es una oferta...

El principal Hándicap está en trobar aquell que encara no ha demanat que em deixi tots els estalvis... ja tinc ún que ha posat bones condicions peró em quedaría amb poca gasolina en reserva i no em fa molta gracia... encara que estic convençut que sortiré endavant.

Deixant de part que em costa decidir-me per un o altre lladre, es ven cert que tinc moltes ganes de marxar. Crec he trobat un lloc tranquil on varar... hi ha pau i serenor, encara que no podem ser ingenuus i pensar que tot anirá de cara. El fet que va fer-me decantar per aquest iot es que té una Cristalada Genial vistas a la Riera del Poble (dir Riera es molt dir, més aviat es rierol esquifit) que un cop hagin arreglat les males herbes del mirador al que dona, es un lloc amb molta pau. Un bon lloc per començar a viure "en familia". Si, fa temps que tinc ganes de fer un espai per que la dona que hagi de compartir la vida amb mi tingui prou espai per ser ella mateixa. I sobretot, el que primer tinc que fer es estar bé amb mi mateix per generar la confiança per que vingui. I aquesta feina només em toca a mi.

Dia 100: Segón Quadern de Bitácora. Evalució i Canvis Inminents

Bon dia Quadern,

Aquest es un CApítol miqueta especial. Hem de fer una mica de repás dels primers 100 dies. No han estat precisament fácils. Massa lessions i massa preocupacions per a coses i persones que no eran jo mateix.

La primera part es així. No he parat de tenir petites lesions que han acabat alterant una mica la temporada. Desde tormells fins a cadera, totes elles relacionades. Hem trobat el punt de partida de tot, ha implicat un canvi radical amb la manera d'entrenar.... i de veure la vida. Es un avís que les coses no marxaven com toca.

Per la resta tot ha seguit mes ó menys el previst. Visita al psicóleg (m'ha anat molt i molt bé), lliberant poc a poc el tema....la feina igual de pressionant.... i avorrida. no em motiva gens. I la universitat es la que ha acabat pagant tot el meu desvarajust social i personal....

I Com veig el futur... Esperant que passa aquesta setmana. He pagat les arras per un pis a rubí.

Es un Átic de 74m2 amb vistas a la Riera.... No es la millor zona de ciutat, peró al menys, si tot va bé, es meu per sempre. Té tres habitacions, bany i Cuina equipats...Només em toca passar la tasació, buscar parquing i gimnás.... Llestos. Pis i vida mes ó menys nova. us Aniré donant més detalls els próxims dias. Com diu el meu amic vicens... Es un risc, peró deixes darrera moltes coses i pots tornar a començar...

Dia 93: Segón Quadern de Bitácora. Discussions

No ha estat precissament la millor setmana amb relació amb els meus amics. M'he distanciat mig amargament amb uns d'ells...

L'historia vé per la manera de treballar. Vaig demanar-lis consell per que no hi entenc gaire amb la qüestió de papers. ELs he anat passant la documentació que en principi era (i és segons el Banc) correcte. I sempre em deien "no em refio d'ells". Em sembla ok que no ens refiem peró quan preguntaves per qué no els semblaven de fiar, les seves respostes no eren del tot clares. Es més, mai vaig qüestionar la seva professionalitat... peró ell mateix si.

Doncs arran d'aixó s'han esvaït els dubtes. Sant jordi, allá que vinc. Ara, com son les coses ara que hi penso... reviso el capítol de la muntanya del lleó i moltes de les coses que em van dir allá comencen a passar.... peró per fet paranormal es que circulant cap a Rubí el passat dissabte, em va apareixer en un Flash la cara del meu difunt Oncle biel..... i just el dia següent sabia que el meu Cosí feia el trasllat prop del que pot ser casa meva... coincidencia ó curiositat? la qüestió está que cap dels dos coneixia el pas de l'altre....

Bé, distancies apart, estíc ben decidit a marxar. El que pitjor em sap es que em distanciaré una mica d'aquest troç de Cel que es la Maria. Estic convençut que será molt feliç, peró ¡Alerta! penso estar ben aprop teu... un cop de tren i estic allá on tu em necessitis. ok?

Bueno xiquets, ara toca afrontar una setmana curta e intensa, amb ganes de tancar assumptes i anem cami de la victoria. Tot guanyat, Tot per Guanyar