Dia 152: Segon Quadern de Bitácora. La llauna de Calamars

Les alarmes han saltat injustificadament. TEnim que afrontar humitats a la façana del nou edifici. Es una putada, peró afrontable. uns 2000 euros per cap... Bé, tot el que volia reformar dins ho tindré que fer més a poc a poc. Res més.

I es que la veritat, cada dia estic més convençut que el canvi va per bó. M'hi sento com a casa, com si hagués estat sempre a la Serreta. Es un pas important. M'he fet gran de cop.

PEr cert, el divendres ja vaig fer la meva primera compra personal. Una llauna de Calamars. El calamar es un dels animals més intelligents del mar. Es capaç de fer mágia. Amb un pet desapareix i amb els seus tentacles obre les peces més dures del mar. A més a més, memoritza com son les coses per no tornar a ensopegar. Em tocará ser igual...

Per la resta tot segueix igual, esperant que els paletes s'afanyin a fer pressupostos i decidir amb qui confiem. Les ganes de marxar cada cop son més i més grans...

Dia 144: Segón Quadern de Bitácora. Dissenys i Examens

Ha estat una setmana intensa. Al principi, tot junt. Examens de biologia i Atenció. La veritat es que no em puc queixar, peró tenen pinta de ser per Setembre. Ja estaré a Rubí, més tranquil i preparat...

Pel mig, seguim demanant pressupostos. Tinc una pregunta. Si no hi ha feina¿Es pot saber per que tots triguem més d'una setmana per a presentar una proposta decent? ¿ es que realment hi ha poca gent... o poques ganes?....

Avuí ha pujat Gustavo.. es un bon tipus, massa bon tipus. Ha inspeccionat la nau i ha semblat bé. A més a més, hem voltat una mica pel Barri; ha vist com es la gent... Ens ha extranyat la calma que hi havia...no semblava que hi hagués poble...

Doncs bé, a l'espera de noticies dels paletes la setmana vinent, espero donar més notes...

Un bexitu i una abraçada

Dia 137: Segón Quadern de Bitácora. Dissenys

Ara ja estem en el disseny de la nova vida. De moment, ja hem decidit quin Gimnás usarem, quina será la lletra de tarjeta que pagarem cada més i ara queda el més important. Qui será el reformista que faci la pintura i la calefacció.

Cada dia que hi penso veig l'envergadura del pas. Al anar sol, hi ha moments en que penses..."Que gran" peró automáticament penso també "tú podrás"...

La Decisió del Gim té un motiu. No tinc cap mena de ganes de quedar-me tancat a casa. Es cert que hi tinc familia, peró tot i que el cost económic pot ser elevat (influeix pensar que pagant 35 euros al mes pots estalviar-los deixant el café de mitjatarda al bar), es un fet també que m'haig d'integrar i seguint cuidant-me. A més a més, fins ara comprava i en gastava una part en doble... si bé ara no recuperaré aquesta part económica, si es cert que durará més temps i que al poder fer el que voldré sense corta pisas em permetrá apretar de valent. M'ha de permetre que es un pas molt gran endavant.

Total, que el centre triat es el C.N.Rubí. Tindré piscina olímpica, sala fitness... bé, com a barcelona peró a més a més em farán descompte en tendes i roba esportiva de la casa Legea (la nau es just davant)... Caminant está a uns 15 minuts de casa meva (que extrany es dir casa meva a Rubí)...

Total, crec que es un gran encert haver decidit marxar a Rubí. La cosa Promet!

Dia 130: Segón Quadern de bitácora: La Llegenda Torna a Competir

No parem. Aquesta setmana ha estat encara més intensa. Em costava sortir de Barcelona, peró ha passat un fet que em porta a accelerar la marxa.

Feia molt de temps que no tenia tanta fam i ilusió. Cada cop que poso els peus al Carrer Sant jordi em poso la pell de Gallina. La Benvinguda que m'han donat no l'esperava. Ara ja es oficial. Formo part de HRC.Per als no informats, HRC es un equip de competició. Exactament MOTOGP. La CAtergoria Gran. I el millor de tots. L'Equip de Fábrica de Honda.

La Benvinguda ha estat magnífica. Els meus cosins han vingut a veure el pis i han quedat impressionats. "Está molt bé"... El millor, com m'han "protegit"...Sé que están al costat sense apretar. M'han mostrat per a on puc començar a caminar... Gracies, Maria i esteve.

P.D: La maria em va acabar dient : "Ara si tindrás el teu Despatx"... L'exigencia és máxima. Sóc un Torrents...

Dia 122: Segón Quadern de Bitácora: JA EL TENIM AQUÍ!!!!

Dissabte de descans. La setmana ha estat molt tensa i llarga. Semblava que Dijous no arribava. Era tot un constant de trucades telefóniques amb intensitat propia, amb una vida propia. Si hagués de comparar amb algún fet, era com escalar (com anyoro el posar-me l'arnés!). Els primers passos allá fa dos anys eran els més facils, i a mesura que vaig pujant....

A mesura que he anat pujant miro avall per ser conscient d'on tinc el terra. Diuen que les caigudes son molt fortes des de les Alçades. Peró si les fixacions no fallen i l'arnés está ben lligat...

I es que dijous 20-05-10 passa a ser un moment históric (i histéric). PEr fí tinc el meu iot. No es tant gran com el volia peró no es la barqueta en la que estic. 74m2 i tres camarots, amb ascensor per baixar a terra i un pont de comandament que té unes vistes molt maques (quan les obres públiques vulguin acabar d'arreglar el mirador que tinc davant) a la ribera del Riu: a més a més, només estic a uns 40 km del mar... i a uns 40 km del Montseny ( prop de la moreneta... es pot saber per qué les uniques rosses que m'atrauen- i em puc acostar seductorament- tenen nom de cervesa?) .

Després de la signatura em queda pactar les condicions d'estalvi amb el Banc. Vull abreviar el máxim possible el tema del pagament sense deixar d'entrenar al gim (ja el tinc triat) i permetre'm un café de tant en tant... Ara mateix conec gairebé tot el que gastaré al més i vull planificar possibles sorpreses... i viatges... i moltes coses. Per que el futur es apassionant.

L'unica pena está en deixar enrere alguns amics. Sé que els bons seguireu, peró us trobaré una mica a faltar....

Doncs bé, senyors i senyores... espero poder penjar alguna foto del vaixell la setmana vinent! Sluts!

Dia 128: Segón Quadern de Bitácora: Es l'hora de la Veritat

Es l'hora de la veritat. Dijous dia 20-05-2010 voltants les 17:00 comença el Ball. Es el dia i l'hora en que tinc previst Signar davant notari que començo una nova vida. Será el primer pas, es cert. Peró es el meu primer pas....

Em sento com un nen que comença a caminar. I de fet, es una mica així. Fins ara, o he estat protegint ó he protegit. Será el primer cop que camino en solitari, agafant-me per les parets, balbucejant fins que aprengui a parlar, amb la inmensa certesa i seguretat que parlaré amb soltura i fonament. I es que aquest pas és possiblement més difícil que la resta.

La idea es clara. Per viure i veure en parella el millor es saber viure sol. Aprendre a viure i a veure per un mateix. Deixar anar les amarres i desvincular-se una mica dels fets i coses que han passat en el passat, sense oblidar-les. Qui oblida el passat, está condemnat a repetir les errades al futur. Churchill, que gran eres....

I hi ha una cosa que em crida molt l'atenció. No ha estat buscat a proposit. Peró quan signi el contracte fará un any que vaig tornar a viure. Per aixó estic eternament agraït. Tenia una segona oportunitat i es l'hora d'aprofitar-la. Es aquí. Es el moment. Es per el que he lluitat molts dies en somnis i fets reals....

Fisicament no estic passant el millor moment, la cadera molesta per culpa d'un medicament contra els fongs que fa ver massa efecte. I la debilitat es paga. Peró, com diu la metgessa, es mecánic (de funcionament) i poc a poc es pot recuperar. Dimarts veuré la meva amiga Neus (la fisio... com et trobaré a Faltar!) i decidirem. Es pot recuperar i ho farem. Ho farem. Aquesta es una temporada llarga i plena de molesties... peró sóc "un Iniesta"... i aquesta etapa toca al final....

I toca al final per la raó que et deia abans. Es l'hora de complir somnis, es l'hora de demostrar per que estic entre els Grans. "En el cercle , sóc el millor...Ara, es Hora de Ser Etern" com diu el mestre Guardiola. Es l'hora de la veritat.

Dia 122: Segon quadern de Bitácora. Batalles

Portem una setmana de batalles. La primera es contra el "Peu d'Atleta" que tinc als peus. M'han donat unes pastilles una mica fortes, peró resistirem. La victoria será meva per que la busco i la vull. El tractament es de 14 dies i ja farem 4 avuí. Espero que les reaccions adverses que he tingut marxin rápid, si no. visita i canvi.

Mentre escric aquestes linies segueixo explorant les noves tendencies musicals descobertes fa poc per les meves oides. Com m'agraden aquests grups i solistes de metal gótic. Liv, Cristina, Floor JAnsen... Ara estic escoltant "Closer" de LAcuna Coil...Jo que crec en les forces del Univers començo a veure que tot té un per qué.

I mentre el ordinador em posa "Spellbound" (recorda) jo em poso la memoria a Zero. Dimecres em van tasar el pis. Segons la noia de la inmobiliaria tot ha anat molt bé. Esperem confirmar, peró tot pinta a que tot porta a que sí. Que tot está Llest. Que a finals de Juny començo a poder passar temps en la nova BArca. GRacies Susanna, ja us convidaré a veure el pis per que et facis una idea del tipus que es i com quedará. Per cert, no ensenyo fotos per que encara no el tinc lligat....