Dia 157. Segón Quadern de Bitácora: Quan creies que el Canvi no seria tant gran...

Apreciat diari...

Aquest dissabte vaig fer una visita Sorpresa al meu nou pís. M'extranyava que el Cristian no m'hagués passat la factura ja. La qüestió es que m'he trobat una gran sorpresa...

Em pensava que les capes de pintura que faltaven només eren per el passadís i la mini entrada per que el tema dels dibuixets no es podia millorar... peró si, si es pot millorar. I Tant.

D'entrada m'ho he trobat tot en blanc ocre, com el menjador. Es meravellós. Peró el millor és que li ha donat una segona capa de pintura a la habitació principal. Está quedant brutal. Es una animalada. Ara tinc que treballar a fons per a conseguir uns mobles a l'alçada. Entre nosaltres dos, havia anat a prendre mides per que no les tenia... i em vaig endur un gran regal.

I el segón gran regal es veure com es el preu de la vida allá, a casa meva, a Rubí. Si, ja li dic que es casa meva per que entre altres coses, cada cop tinc més i més sensació de llunyania de Barcelona. En algunes coses, es paga una mica més, peró la pau i l'exclusivitat no tenen preu... Senyors, es l'hora. Senyors, la Ferrari ha tornat.

Dia 146: Segón quadern de Bitácora. El Cub de Rubrick ( i van 3...)

EL pis va fenomenal. ELs colors comencen a veure's per les parets i és un luxe. Mal m'está en dir-ho, peró a poc que ho faci bé l'habitació de matrimoni será una auténtica passada. El contrast dels lilas es bellíssim... i aixó que no está acabat.

La resta, encara está pendent que el dilluns deixin acabat el muntatge de la caldera. Una altra passada. Una Roca de 24 litres al mateix preu que una Ferrolli de 21. Veieu com cal tenir bons amics...

El que més em preocupa es el veinatge. Tinc senyals conforme no son males persones peró con a tot arreu, si et toca un torracollons es un problema. Seguirem informant.

Per la resta de la setmana, m'ha anat molt bé retrobar-me amb la psicologa-coaching. Desde que treballo amb ella el tema de l'ansietat millora. Ja no importa tant si aproves o si tens discussions amb els caps. he aprés a posar límits.

I com aixó mereix una petita festa, doncs ahir de cerveses i aquest matí de rebaixes. PEr a fí tinc les Botes d'Spinning!!!!! per a fí les he pogut trobar de rebaixes al meu peu!!!! bé, a més a més un esmorzar, uns cafetons... i aquesta nit tenia un sopar peró no puc deixar-me tanta pasta, així que al cine a veure que fan....

Bexitus!

Dia 138. Segón Quadern de Bitácora. El Cub de Rubrick (2ª Part)

no es habitual en la casa fer segones parts al quadern. Peró aquesta vegada ho mereix. Mentre estic veient a espanya per la tele (Quina sort que tenen, quin penalty no pitat...) estava pensant en ahir a la tarda....

Ahir a la tarda vaig reunir-me amb el pintor. La tria es espectacular. Quan la tingui en vista diu que será el millor que he fet en aquesta vida. ¡Paraules molt Grans!... Es una combinatoria elegant, molt elegant, la que queda amb els ocres. Peró el Joc esta en la meva part més personal.

Ha entés la meva personalitat. El toc de Lila Fosc al Capçal i lila rosat a la resta de les parets. En el moment que pugui, els mobles de l'habitació serán Blancs. Es aprofitar al maxim la tenue llum que permetrán les partes, donant un calidesa i intimitat que ara mateix no disposo.. i a la que es posi a tir, el parket... es una pena el tema de la façana...

Peró seria molt just reconeixer que la idea de la pintura la vaig treure de la maria i la nuria. Estan de pinturas i un que ha estat atent al comentari. Tenia la idea i veure com la van resoltre aplicant la meva variant resultará espléndid. Per no mencionar a Omar, que em va dir "confia en ellos que saben" i resulta que me pinta la casa el mateix que va fer las salas del Hotel Delta del Port.... Diner Crida Diner.

I el Segón flaix es el que més m'agrada. En gus diu que es important que una dona vegi que tindrá espai en el meu armari... No sé si té res a veure amb la tranquilitat que respiro quan ihi vaig, peró el meu cap no para de enviar-me un missatge de felicitat en forma de enparellar-me amb una morena guapíssima... Em fan respecte els somnis, els meus es fan realitat....

Dia 134. Segón Quadern de Bitácora. El Cub de Rubrick

Estic davant el blog, intentant ordenar una mica les idees amb el fons musical de Judas Priest. Diamonds and Rust sona amb força pels altaveus. De mentre seguim ordenant el cap, poso una mica d'epica....


Per fi el pis comença a tenir forma. les parets ja s'estan allisant, per a poder donar entrada aquesta setmana al instalador del gas. Per cert, sembla que son bons profesionals...

La tria de les parets ja está feta. Blanc Ocre, blanc i sostre porta Blanc Ocre rebaixat al 50 per cent. El secret, en la meva habitació....

no se'm aclaren... entre el natxos d'ahir al vespre a casa de Luz i CArles i el cansanci.... i la música d'Arch enemy.... Veritablement em caig de son.... tot i que m'ho vaig passat molt bé, eh nois? seguiré part del consell...

El cd segueix en marxa, ara t0ca amontg amart.... ó es motörhead? si, son aquests, es Ace of spades...

Dia 127. Segón Quadern de Bitácora: Noto els primers canvis...

Son tres quarts d'onze. Acabo de Sopar i ataco el comandament a distáncia. Engego la tele i el primer que surt es el Señor Recio"la que se avecina...". Marxo cap la cuina a rentar els plats. S'acaba la serie i comença a sonar la banda sonora de "Criminal Minds".

Estic fent el balanç setmanal. Feia temps que no em sentia dessarraigat. I ara ja començo a notar-ho. Casa meva es a Rubí. Aquí estic de Rellogat. De fet ho, ho he estat sempre. L'impaciencia es fa a vegades una veïna perillosa. De moment la contenim...

I es que hi veig un gran paradís a l'altre banda. Tot i que el nou veïnat sembla un galliner la veritat es que em trobo disposat a tot i per tot. A més a més, he aconseguit el suport desinteresat de la familia. No puc ni dec abusar-ne d'ells. El pas es meu.

Per cert, ja tinc decidit qui comença la festa de les reformes... ho sabrá demá a la tarda si no hi ha cap cosa extranya.... El segón pas es posa en marxa.

Dia 152: Segon Quadern de Bitácora. La llauna de Calamars

Les alarmes han saltat injustificadament. TEnim que afrontar humitats a la façana del nou edifici. Es una putada, peró afrontable. uns 2000 euros per cap... Bé, tot el que volia reformar dins ho tindré que fer més a poc a poc. Res més.

I es que la veritat, cada dia estic més convençut que el canvi va per bó. M'hi sento com a casa, com si hagués estat sempre a la Serreta. Es un pas important. M'he fet gran de cop.

PEr cert, el divendres ja vaig fer la meva primera compra personal. Una llauna de Calamars. El calamar es un dels animals més intelligents del mar. Es capaç de fer mágia. Amb un pet desapareix i amb els seus tentacles obre les peces més dures del mar. A més a més, memoritza com son les coses per no tornar a ensopegar. Em tocará ser igual...

Per la resta tot segueix igual, esperant que els paletes s'afanyin a fer pressupostos i decidir amb qui confiem. Les ganes de marxar cada cop son més i més grans...

Dia 144: Segón Quadern de Bitácora. Dissenys i Examens

Ha estat una setmana intensa. Al principi, tot junt. Examens de biologia i Atenció. La veritat es que no em puc queixar, peró tenen pinta de ser per Setembre. Ja estaré a Rubí, més tranquil i preparat...

Pel mig, seguim demanant pressupostos. Tinc una pregunta. Si no hi ha feina¿Es pot saber per que tots triguem més d'una setmana per a presentar una proposta decent? ¿ es que realment hi ha poca gent... o poques ganes?....

Avuí ha pujat Gustavo.. es un bon tipus, massa bon tipus. Ha inspeccionat la nau i ha semblat bé. A més a més, hem voltat una mica pel Barri; ha vist com es la gent... Ens ha extranyat la calma que hi havia...no semblava que hi hagués poble...

Doncs bé, a l'espera de noticies dels paletes la setmana vinent, espero donar més notes...

Un bexitu i una abraçada