Setmana M eravellosa gracies per haver destapat una mica el tarret de les meves esencies. Diuen les Meiges que perdre l'olfacte es perdre el sentit de la vida. Doncs dissabte vaig tornar a navegar pel mar de lleó. Aquest lloc es especial per a mi, molt especial...
Si en un viatge ja relatat en el anterior Quadern vaig sentir com les forces em cridaven de forma tranquila i explicativa, ara ho van fer de manera salvatge, inusual... Heavy.
El viatge aquest cop va ser nocturn i sense "el navegador"... o sí, no ho sé. La qüestió es que vaig partir per que la necessitat era irrefrenable. Necessitava reafirmar alguna cosa de forma personal. Volia perfumar la meva ánima amb gotes d'amor per a mi mateix... per poder-la perfumar després amb gotes femenines sense destruir-les.
Dalt del mar peró per l'altre vessant; entrant al Castell de Sant Jordi, trio un camí que em portà a una petita sala on hi vaig trobar una taberna. Dins ella, una colla de pirates de totes les edats amb birras a les mans i de forma tranquila m'accepten. Son grups, em veuen sol. En primer moment diuen " Que fots sol, aquí no es pot estar així"... Em quedo igualment, i al veure que vaig de bon rotllo, acabo amb uns i unes pirates comentant com és el local fins que el mateix pateix una transformació esotérica ...
La nit va caure de cop dins la taberna. I de cop, sona una melodia extranya: "
- ¿Que és? : Pregunto Jo al del meu costat
- És l'ira de Gaia. Escolta i deixa't dur... Atlantia ha obert el seu mar.
El Mag d'Oz apareix sobre un escenari amb una colla de pirates al costat. Per l'accent, són de Finisterra segur, amb uns instruments diabolicament meravellosos. I de les dues hores que van passar després només recordo sentirme com un teléfon mobil endollat a la corrent. Encara em dura la Cárrega d'energia! Quina cosa més extranya em va abduir per les orelles! i per el que sé, la reacció va ser general. Sortien pirates per totes bandes, dels 200 que erem en un moment varem pasar a ser mil.lers seguint el mateix missatge "Sigues tu mateix, no et deixis marcar..." SAbem que som com som, sé que sóc com sóc... peró ara també sé que hi ha molts com jo, que no estic sol navegant...
Bé... Aquesta energia s'enfoca cara a una setmana on tinc un examen per pujar de categoria, i la següent, on ja tindré el iot gran preparat per la gran aventura. I sense que els barruts puguin entrar. Estan vivint a Sudamerica... Tenia raó La Gavina. No molestarán. De fet, perden gent i no ho saben per que han deixat tot sense mirar enrera... ho sento, peró no ho lamento... Per que ara puc recuperar, puc morir i despertar i tornar a sentir l'amor, tots els somnis que perdia per que per fí puc complir el somnis que tenia. Ah! i gracies tieta per sentir-te orgullosa de mí!
Entrades
