Tot ja apuntava cap el final. El Comissari Cadasesus va anar porta per porta, planta per planta, arreu de la radio. VA topar-se amb el recepcionista -si, un noi, coses que té la vida-.
- Com es diu vosté? VA preguntar el comisari Cadasesus
- Francesc Jordi Lluís. - va respondre-li el noi.
- Expliqui'm que feia a l'hora dels fets.
- I quina hora ha estat. Cada dos hores em toca fer la ronda.
- La ronda? - Va quedar sorprés el comissari-.
- Si. en el torn de nit, abaix hi ha poca feina, i un cop el guardia de seguretat; i una altra jo mateix, mirem si hi ha una incidencia fora dels estudis de Radio. .
- Bé, doncs estigui localitzable.
La cara del comissari deia molt poc, peró el seu cap va començar a pensar com la dotzena d'interrogatoris fets abans no valien la pena davant d'aquest mosso de mirada negra, ulls verds, que val més per el que no ha explicat que per el que sembla...
dimarts, 18 de novembre del 2008
dilluns, 20 d’octubre del 2008
A final de la foscor sempre surt el sol
El comissari va arribar al despatx de la nau, conjuntament amb el jutge de guardia. Eren ja les sis del mati d'un quinze de juliol qualsevol. Ara, el monstre estava estés al terra del despatx, abatut... Peró més fort que mai. La seva caiguda arrastrará a moltes ánimes que tenien dues cares.
Les preguntes entre companys de la radio eren més dignes del "Aqui hay tomate" que de la seriositat i rigor que necesita el moment. ¿Era ella? ¿per qué ho va fer? ¿i si no va ser?..... i a tot aixó, lluny del soroll; l'anima de'n pere mirava atenta desde l'atre costat canturrejant " al final de la foscor sempre surt el sol...."·
Les preguntes entre companys de la radio eren més dignes del "Aqui hay tomate" que de la seriositat i rigor que necesita el moment. ¿Era ella? ¿per qué ho va fer? ¿i si no va ser?..... i a tot aixó, lluny del soroll; l'anima de'n pere mirava atenta desde l'atre costat canturrejant " al final de la foscor sempre surt el sol...."·
divendres, 3 d’octubre del 2008
Capítol 26: Quan es fa fosc
Son les dotze de la nit a la nau industrial. Tot just está entrant el torn de nit quan el Pere recorda que s'ha deixat les claus de casa seva a la taula del despatx. Pensatiu i alegre alhora, s'hi acosta pensant que la feina está ben feta; tot clos i sense fisures.
Quan passa per la porta del despatx, escolta una emisora de radio emetent unua música que li sona propera: "The River" del "Boss" springsteen... I al fons, assegut a la seva cadira; Ella. La mateixa dona que durant tants i tants anys ha fet que la vida fos com els torrons d'alacant: Dolços peró molt difícils d'empassar.
- Que hi fas aquí- Va preguntar el Francesc
- Ja saps a que he vingut, volies que ens trobessim així- Va contestar-li Ella.
- Si algún cop t'he fet mal, mai ha estat a consciencia- va constestar en Pere.
Es va sentir un tret, un soroll, una trencadissa a l'interior. Després, el silenci, Tant sols trencat per el soroll que va fer la porta quan ella va sortir de la nau industrial...
P.D: Aquest escrit s'asembla molt a un escrit llegit per Jordi Basté a "El món a rac1" de Radio associació de catalunya. Son un referent informatiu i és el meu humil homenatge a una gent que fá la feina ben feta.
Quan passa per la porta del despatx, escolta una emisora de radio emetent unua música que li sona propera: "The River" del "Boss" springsteen... I al fons, assegut a la seva cadira; Ella. La mateixa dona que durant tants i tants anys ha fet que la vida fos com els torrons d'alacant: Dolços peró molt difícils d'empassar.
- Que hi fas aquí- Va preguntar el Francesc
- Ja saps a que he vingut, volies que ens trobessim així- Va contestar-li Ella.
- Si algún cop t'he fet mal, mai ha estat a consciencia- va constestar en Pere.
Es va sentir un tret, un soroll, una trencadissa a l'interior. Després, el silenci, Tant sols trencat per el soroll que va fer la porta quan ella va sortir de la nau industrial...
P.D: Aquest escrit s'asembla molt a un escrit llegit per Jordi Basté a "El món a rac1" de Radio associació de catalunya. Son un referent informatiu i és el meu humil homenatge a una gent que fá la feina ben feta.
divendres, 12 de setembre del 2008
Ja tornem al Dia a Dia
S'ha acabat el descans. La terra promesa s'allunya cada dia una mica més amb l'esperança que ens dona saber que queda un dia menys per retrobar-la. Es temps de lluita i temperament, espera i decisions que marcarán el futur proper meu i d'altres persones... en definitiva, que tornem a passar la setmana llevant-nos a les 6 del matí per a laborar com a formigues durant tot el dia (per qué qui us digui que al sortir de la feina descansa, es que és un dropo o viu a l'inopia).
Estic a l'espera dels resultats dels examens de l'uned. Tant sols la montse em diu que tingui esperances, per qué sóc bó peró tinc masses coses i causes que fer. Possiblement tingui raó(gracies per creure en mi just ara). Ja estic pensant que faré el 20-21 i 22 de novembre amb la gent de www.prouviolencia.com. Aquesta página web tracta de donar suport a les dones maltractades. Crec que tots hem d'estar al seu costat. Cap idea, ordre ó principi mereix la pena si s'imposa a osties, matant ó denigrant.
Som-hi doncs. ja toca tornar a la batalla.... i aquest cop tornarem a guanyar.
Estic a l'espera dels resultats dels examens de l'uned. Tant sols la montse em diu que tingui esperances, per qué sóc bó peró tinc masses coses i causes que fer. Possiblement tingui raó(gracies per creure en mi just ara). Ja estic pensant que faré el 20-21 i 22 de novembre amb la gent de www.prouviolencia.com. Aquesta página web tracta de donar suport a les dones maltractades. Crec que tots hem d'estar al seu costat. Cap idea, ordre ó principi mereix la pena si s'imposa a osties, matant ó denigrant.
Som-hi doncs. ja toca tornar a la batalla.... i aquest cop tornarem a guanyar.
dijous, 4 de setembre del 2008
Sorpresa majúscula... i relativa.
Ahir al migdia vaig quedar pensatiu. Un dinar en té la culpa. Vaig quedar amb una bona amiga per qué tenia un dubte sobre mí, la meva forma de ser ó de dir les coses. La veritat es que esperava que fós una mica més directe en la qüestió, per que considerava que entre nosaltres hi havia una mica més de confiança.
Al final, quan tornavem cap a casa, va ser quan la va fer (Haig de dir que em va costar molt que la fés, ja m'havia sentenciat abans de fer-la; durant la conversa que varem tenir al dinar). Em va sorprendre la pregunta (de caire personal i que no cal dir-la: a ningú l'importa). La resposta la sap ella, peró cal que li digui qué; tot i que no tornarem a estar com el principi de la nostra amistat; encara continüu tenint una fulla escrita per ordinador al calaix de la meva habitació... i que per sempre més será una de les meves millors amigues; i que la defensaré davant de tots si toca fer-ho.
Al final, quan tornavem cap a casa, va ser quan la va fer (Haig de dir que em va costar molt que la fés, ja m'havia sentenciat abans de fer-la; durant la conversa que varem tenir al dinar). Em va sorprendre la pregunta (de caire personal i que no cal dir-la: a ningú l'importa). La resposta la sap ella, peró cal que li digui qué; tot i que no tornarem a estar com el principi de la nostra amistat; encara continüu tenint una fulla escrita per ordinador al calaix de la meva habitació... i que per sempre més será una de les meves millors amigues; i que la defensaré davant de tots si toca fer-ho.
dijous, 28 d’agost del 2008
La Retornada de les Vacances
Hola nois, que tal?
Sembla que aquest periode de descans m'ha anat força bé. Els primers dies vaig estar una mica de bajón, per que la soletat (entre altres coses, una mica buscada per part meva); havia començat a fer estralls. Estar sense parella i cap amic aprop era difícil.
Tot a anat millorant aquesta setmana. He estar amb uns amics que son "familia postiza", i sobre tot, amb algú amb no confiava estar. En Josep María.
Aquesta es una d'aquelles histories que més endavant explicaré, la que em vincula a ell. És el meu Germá mitja, cassat feliçment (en contra d'algunes opinions) i que sempre está fora de cobertura. Peró Aquest cop no ha fallat i aixó ha estat un punt important en la meva rehabilitació post parella. Els seus consells, com a mínim, calen escoltar-los. Té un cert grau d'encert.
Pel que fá a tema examens, algún aprovaré segur. Estic anant a marxes forçades a veure si salvo les mates de segón. Sería molt important en la meva carrera per no defallir. Sé que sóc bó i ara toca desmontar a tots els que pensen que em rendiré.
Apa, me'n torno a la feina, que ja m'he quedat una mica més tranquilet desprès d'haver escrit una estona aquí.
Una abraçada,
Sembla que aquest periode de descans m'ha anat força bé. Els primers dies vaig estar una mica de bajón, per que la soletat (entre altres coses, una mica buscada per part meva); havia començat a fer estralls. Estar sense parella i cap amic aprop era difícil.
Tot a anat millorant aquesta setmana. He estar amb uns amics que son "familia postiza", i sobre tot, amb algú amb no confiava estar. En Josep María.
Aquesta es una d'aquelles histories que més endavant explicaré, la que em vincula a ell. És el meu Germá mitja, cassat feliçment (en contra d'algunes opinions) i que sempre está fora de cobertura. Peró Aquest cop no ha fallat i aixó ha estat un punt important en la meva rehabilitació post parella. Els seus consells, com a mínim, calen escoltar-los. Té un cert grau d'encert.
Pel que fá a tema examens, algún aprovaré segur. Estic anant a marxes forçades a veure si salvo les mates de segón. Sería molt important en la meva carrera per no defallir. Sé que sóc bó i ara toca desmontar a tots els que pensen que em rendiré.
Apa, me'n torno a la feina, que ja m'he quedat una mica més tranquilet desprès d'haver escrit una estona aquí.
Una abraçada,
dissabte, 16 d’agost del 2008
Capítol 22: Les Vacances
Bon dia!
Ja som de vacances, un temps per la pau, reflexió... sexe i disbauxa. Avuí en dia les vacances ja no son el que eren, tot i que procuren recordar-ho. No hi ha osties a la platja per una mica de terra conquerida (o sí, peró a punts limitats) les ciutats no descansen, tot segueix funcionant (menys internet, hi ha coses que no canvien)...
Es el primer cop en 5 anys que faig vacances "en solitari". Es una experiencia extranya. Quan t'acostumes a estar amb una persona, veus que és en els petits detalls que la trobes a faltar. Es cert que amb la persona que estava, no m'omplia del tot, peró tot i així... bé, es que encara em costa una mica pensar que no estem junts, tot i que sé de segur que trobaré algú millor per conviure.
Peró, anem al que anem. Aquests dies son d'aquells que no saps ben bé que fer. Et lleves del llit tres hores tard, el matí desapareix, la tarda la passes suportant una calor tremenda i el vespre no et deixa dormir. Aquesta es l'opció que començaré a triar. Tinc ganes de tornar al carrer, veure les noies amb alegria de tot tipus , nois que les persegueixen (i noies)... Aixó sí, dintre de la legalitat, que ha hi han prous fills de puta pel camí fent mal, i com trobi algún pel camí, sabrá qui som la resta que volem viure en pau. Vull tornar a somriure, sota la tendresa del cor d'un banc a la platja de Sant Sebastià (donde en el rompeolas no se pone el sol, com diu la cançó).
Doncs hala, a trobar temps per estudiar una mica, lligar el que pugui , i sobre tot, a disfrutar de les festes veinals, que son prou xules com per parlar-ne un altre moment.
Una Abraçada XAtos!!!
Ja som de vacances, un temps per la pau, reflexió... sexe i disbauxa. Avuí en dia les vacances ja no son el que eren, tot i que procuren recordar-ho. No hi ha osties a la platja per una mica de terra conquerida (o sí, peró a punts limitats) les ciutats no descansen, tot segueix funcionant (menys internet, hi ha coses que no canvien)...
Es el primer cop en 5 anys que faig vacances "en solitari". Es una experiencia extranya. Quan t'acostumes a estar amb una persona, veus que és en els petits detalls que la trobes a faltar. Es cert que amb la persona que estava, no m'omplia del tot, peró tot i així... bé, es que encara em costa una mica pensar que no estem junts, tot i que sé de segur que trobaré algú millor per conviure.
Peró, anem al que anem. Aquests dies son d'aquells que no saps ben bé que fer. Et lleves del llit tres hores tard, el matí desapareix, la tarda la passes suportant una calor tremenda i el vespre no et deixa dormir. Aquesta es l'opció que començaré a triar. Tinc ganes de tornar al carrer, veure les noies amb alegria de tot tipus , nois que les persegueixen (i noies)... Aixó sí, dintre de la legalitat, que ha hi han prous fills de puta pel camí fent mal, i com trobi algún pel camí, sabrá qui som la resta que volem viure en pau. Vull tornar a somriure, sota la tendresa del cor d'un banc a la platja de Sant Sebastià (donde en el rompeolas no se pone el sol, com diu la cançó).
Doncs hala, a trobar temps per estudiar una mica, lligar el que pugui , i sobre tot, a disfrutar de les festes veinals, que son prou xules com per parlar-ne un altre moment.
Una Abraçada XAtos!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
