Van passant les tardes d'hivern , ferestecs i dures. Estic al café Piccolo de sants. Miro per la finestra i veig la biblioteca. Hi aniré com cada dia, a veure el mateix escenari... Peró avuí el veig d'un altre color.
Les llums son llums, els colors están més definits. El blanc i negre no está. La vida está en blaus, grocs, verds, acontrallum foscos i vermells. I el meu cor torna a bategar.
torno a mirar la tassa i ja no está el café. Es xocolota dolça. Tot a canviat i res es igual peró tanmateix tot segueix. Que passa? Al bar hi posen balades de fons, quan per la finestra hi pasa una rosa negra que camina mig apagada. Al costat, dues velles xerraires fan safreig, com antigament... i torno a mirar la tassa amb la rosa negra al cap...
I es aleshores que m'adono que les ulleres de sol están trencades, ja no puc tornar-me-las a posar. Per que si les torno a posar, no podré tornar a veure el sol, el xocolata, les velles i sobretot... la rosa negra.
divendres, 30 de gener del 2009
Dies i dies
Passen les tardes fredes d'hivern. Aquestes ferestecs tardes on et vé més de gust menjar xocolata calent amb xurros que moure't cap a la biblioteca. Peró ho fás. Sembla la mateixa rutina, la mateixa gent, els mateixos ordinadors... Peró avuí, no saps per qué, tot es diferent.
La gent et saluda, estas somrient -diuen- els qui et coneixen de veritat et diuen "ja tornas a estar aquí, de tornada" I Tú penses "no he marxat". Descobreixes que és mentida. No havies marxat, no hi eras!
Vas descobrint que el món te colors i sabors, sensacions. Palpes i toques, olores i saborejes, i més a més, escoltes: Nens rient a plaça, les senyores grans parlant dels seus mals, una parella jove fent feina al cotxe... tres hores porten dient-se adeu. I Jo ho puc veure a primera fila, amb un café amb llet a la má i un clavell al costat...
I quan m'acabo el café faig el major descobriment. Tinc peus, cames i braços que serveixen per caminar, lliberant el cap de la tortura de no poder moure's i ser partícep de la vida. Luxe.
I com és un luxe faig una acció de luxe. M'acosto a la floristeria i em compro una rosa vermella, amb unes fulles pintades de negre. Es petita, gairebé de joguina. l'acosto al meu cor. Son les petites coses de cada dia les que et donen alegria.
Que tenen les flors de Serra i arola que no tenen la resta?.....
La gent et saluda, estas somrient -diuen- els qui et coneixen de veritat et diuen "ja tornas a estar aquí, de tornada" I Tú penses "no he marxat". Descobreixes que és mentida. No havies marxat, no hi eras!
Vas descobrint que el món te colors i sabors, sensacions. Palpes i toques, olores i saborejes, i més a més, escoltes: Nens rient a plaça, les senyores grans parlant dels seus mals, una parella jove fent feina al cotxe... tres hores porten dient-se adeu. I Jo ho puc veure a primera fila, amb un café amb llet a la má i un clavell al costat...
I quan m'acabo el café faig el major descobriment. Tinc peus, cames i braços que serveixen per caminar, lliberant el cap de la tortura de no poder moure's i ser partícep de la vida. Luxe.
I com és un luxe faig una acció de luxe. M'acosto a la floristeria i em compro una rosa vermella, amb unes fulles pintades de negre. Es petita, gairebé de joguina. l'acosto al meu cor. Son les petites coses de cada dia les que et donen alegria.
Que tenen les flors de Serra i arola que no tenen la resta?.....
divendres, 23 de gener del 2009
El far del sud
Aquesta es una lletra de sopa de cabra. Em recorda a una persona que fá ja molt de temps que está més enllá del mar... algún dia no gaire llunya et vindré a veure...
diu Així:
La va trobar a una sala mig buida
buscant un somni fugint del dolor
entrant pels ulls va sentir-hi espurnes
aquella historia va canviar-li el món.
va perdre-ho tot, la partida i la vida
cada ciutat li esmicolava el cor
només el Far del Sud ell es mira
segueix la flama fins que res no es mou.
I empeny el sol, tan bruna
tan forta i prohibida
i es descorda la brusa
El seu cos un somriure viu
et donaria amor si poguéssis tornar-me'n
et donaria amor, si ens poguessim mirar
et donaria el món si poguessis parlar-me
ho donaria tot
si et pogués estimar
Tantes nits, va pagar per tenir-la
tantes excuses per anar tot sol
amb un plor la perdia
la llum s'apaga quan el sol es pon
i el seu record s'estimba en ciutats adormides
i somnia fins l'alba el seu far sense vida, trist.
et donaria amor si poguessis tornar-me'n
et donaria amor si ens poguessim mirar
et donaria el món si poguessis parlar-me
ho donaria tot si et pogues tornar a mirar.
Tremolant, poc a poc surt del cine
sessió de nit, avuí es l'últim dia
s'endu el cartell, arriba a casa i l'espia
l'habitació es transforma en un món nou.
i l'escriu cent mil cartes, la busca i viatja
i el seu centre s'escapa, perd l'ordre i la casa
i apaga el sol, tan bruna
tant feble i prohibida
i s'enfonsa en les ombres
el seu cos un somriure diu
Et donaria amor....
Es una bella cançó d'amor, a qui et dona la llum de la vida, qui et guia... pero recordeu sempre que el far del sud sempre está encés. No l'apaguem, sempre es bó saber qui et va donar rum. El dit, Et vindré a veure més aviat d'hora, per les valls de vallvidrera....
diu Així:
La va trobar a una sala mig buida
buscant un somni fugint del dolor
entrant pels ulls va sentir-hi espurnes
aquella historia va canviar-li el món.
va perdre-ho tot, la partida i la vida
cada ciutat li esmicolava el cor
només el Far del Sud ell es mira
segueix la flama fins que res no es mou.
I empeny el sol, tan bruna
tan forta i prohibida
i es descorda la brusa
El seu cos un somriure viu
et donaria amor si poguéssis tornar-me'n
et donaria amor, si ens poguessim mirar
et donaria el món si poguessis parlar-me
ho donaria tot
si et pogués estimar
Tantes nits, va pagar per tenir-la
tantes excuses per anar tot sol
amb un plor la perdia
la llum s'apaga quan el sol es pon
i el seu record s'estimba en ciutats adormides
i somnia fins l'alba el seu far sense vida, trist.
et donaria amor si poguessis tornar-me'n
et donaria amor si ens poguessim mirar
et donaria el món si poguessis parlar-me
ho donaria tot si et pogues tornar a mirar.
Tremolant, poc a poc surt del cine
sessió de nit, avuí es l'últim dia
s'endu el cartell, arriba a casa i l'espia
l'habitació es transforma en un món nou.
i l'escriu cent mil cartes, la busca i viatja
i el seu centre s'escapa, perd l'ordre i la casa
i apaga el sol, tan bruna
tant feble i prohibida
i s'enfonsa en les ombres
el seu cos un somriure diu
Et donaria amor....
Es una bella cançó d'amor, a qui et dona la llum de la vida, qui et guia... pero recordeu sempre que el far del sud sempre está encés. No l'apaguem, sempre es bó saber qui et va donar rum. El dit, Et vindré a veure més aviat d'hora, per les valls de vallvidrera....
dilluns, 19 de gener del 2009
Jaq hi tomem a ser
Bona tarda bloggers...
Primer de tot, gracies a la mónica (si us plau, si vols/pots; signa amb el teu e-mail, així queda clar que ets l'autor/a i ningú pot aprofitar-se del teu temps) per la seva puntualització. Te raó, ja que si queda reflexat en la biblia...
Ara anem per feina. Aquests caps de setmana ha estat un d'aquells que no passen precissament per ser tranquils. Tot el dissabte analitzant allà on prenies un café l'ameratge del a340 al riu hudson. Fantástica feina dels pilots. I si a l'aeroport tinguessin un grup de falcons com aquí, algunes besties no farien aquest mal.
Prenent el café a casa, i veient els documentals de la 2 per agafar una mica el són abans de tornar a estudiar vaig fixarme en la brutal feina que fa el esser humá per suïcidar-se. Com talem els arbres, com llencem la merda al mar... és trist veure-ho... i més trist que a la majoria ens importi més aviat poc.
En política, el senyor Obama ja está a Whashintong. El viatge en tren emulant lincoln es un gest més profund del que molta gent veu. Entra després d'un president que; segons paraules textuals "puc arrivar a texas i mirar-me al mirall". Caldria preguntar al mirall si el vol veure a ell. Li queda una llarga feina per endavant, i no será pás fácil. Será capaç?...
I per adobar-ho, aquell món que sempre hauria de quedar net com l'esport (ara espectacle) s'hi ha lluit. El que ha passat aquest diumenge al Bernabeu és el signe inequívoc que potser em valgui la pena canviar de club. No és pot acceptar aquest descarat manupulament dins un terreny on pretenem ensenyar valors als nostres fills. O sí es pot. Si un jutge fá prevaricació s'ha de sancionar... peró lo del sr Perez Burrull (treiem la LL final?) es la mostra que tot es pot comprar i vendre. I no tot té un preu.
Primer de tot, gracies a la mónica (si us plau, si vols/pots; signa amb el teu e-mail, així queda clar que ets l'autor/a i ningú pot aprofitar-se del teu temps) per la seva puntualització. Te raó, ja que si queda reflexat en la biblia...
Ara anem per feina. Aquests caps de setmana ha estat un d'aquells que no passen precissament per ser tranquils. Tot el dissabte analitzant allà on prenies un café l'ameratge del a340 al riu hudson. Fantástica feina dels pilots. I si a l'aeroport tinguessin un grup de falcons com aquí, algunes besties no farien aquest mal.
Prenent el café a casa, i veient els documentals de la 2 per agafar una mica el són abans de tornar a estudiar vaig fixarme en la brutal feina que fa el esser humá per suïcidar-se. Com talem els arbres, com llencem la merda al mar... és trist veure-ho... i més trist que a la majoria ens importi més aviat poc.
En política, el senyor Obama ja está a Whashintong. El viatge en tren emulant lincoln es un gest més profund del que molta gent veu. Entra després d'un president que; segons paraules textuals "puc arrivar a texas i mirar-me al mirall". Caldria preguntar al mirall si el vol veure a ell. Li queda una llarga feina per endavant, i no será pás fácil. Será capaç?...
I per adobar-ho, aquell món que sempre hauria de quedar net com l'esport (ara espectacle) s'hi ha lluit. El que ha passat aquest diumenge al Bernabeu és el signe inequívoc que potser em valgui la pena canviar de club. No és pot acceptar aquest descarat manupulament dins un terreny on pretenem ensenyar valors als nostres fills. O sí es pot. Si un jutge fá prevaricació s'ha de sancionar... peró lo del sr Perez Burrull (treiem la LL final?) es la mostra que tot es pot comprar i vendre. I no tot té un preu.
divendres, 16 de gener del 2009
Quina sort!
Hi ha vegades que la vida et dona un cop de má, peró no sempre encerta el lloc. A vegades és al cap, altres al cul, moltes altres als... I aixó que porto només 5 minuts escoltant la radio com han "atacat" un magatzem de menjar a la Franja de Gaza... es veritat, els pepinos i les pastanagas son armes químiques gracies als pesticides que porten.
Amb aquests si que els ha caigut la grossa. Depenen d'europa enquilosada. El dinosauri dorm per que sí, ensimismat en refundar el capitalisme.¿no ens adonem que el socialisme ja ha fet caure el capitalisme? potser no, pero parafrasejant a leo Bassi " estamos tan adormecidos que no nos damos cuenta que el capitalismo ha perdido y nos volverá a ganar". Sabi bufón italiá.
També te tela que els radicals palestins acceptin ara una treva igualeta a la que van trencar. Estem d'acord que Israel no es cap sant; peró que estúpid trencar algo per tornar-ho a acceptar més tard, com a tope polític per que cada bomba que disparas es un motiu més per no creure en el que prediques. (mes o menys passa el mateix a Pais Vasc) CAP IDEA TÉ LA RAÓ DE LES ARMES! O com deia Pujol "dona una feina i cambien els ideals. Així farem País (bravo mestre joda!).
Seguim. A barcelona tenim la guerra del autobús ( no parlo de la batalla que vol crear saura - ocupar tots els autobusos-) si nó de creença. El gran beneficiat es ATM. Per la cara, 3000 eurets a la butxaca-1200 euros per autobús durant 1 més, i la gent volent pujar a les línies que porten semblants anuncis). Jesucrist, segons la biblia, va fer fora els comerciants del temple... ara ja sabem on estan.
Per cert, poden aprofitar les portes dels cotxes que anirán a 40 km/h desde martorell a barcelona. Mai més haurá tanta publicitat estática a les carreteras. Ni el toro d'osborne.
Peró tot i que tot sembla negatiu, també la vida dona copets a l'esquena... si ho llegeixes, gracies per la teva amistat. Entre tú, les teves amistats i el dsm4 m'heu fet ser avuí un tipus amb un somriure d'orella a orella que no l'aguanta ningú. Aixó sí, demá matí toca rebaixes i tornar a la realitat de tornar a casa emprenyat per haver gastat més del compte...
fins un altre Xavals!
Amb aquests si que els ha caigut la grossa. Depenen d'europa enquilosada. El dinosauri dorm per que sí, ensimismat en refundar el capitalisme.¿no ens adonem que el socialisme ja ha fet caure el capitalisme? potser no, pero parafrasejant a leo Bassi " estamos tan adormecidos que no nos damos cuenta que el capitalismo ha perdido y nos volverá a ganar". Sabi bufón italiá.
També te tela que els radicals palestins acceptin ara una treva igualeta a la que van trencar. Estem d'acord que Israel no es cap sant; peró que estúpid trencar algo per tornar-ho a acceptar més tard, com a tope polític per que cada bomba que disparas es un motiu més per no creure en el que prediques. (mes o menys passa el mateix a Pais Vasc) CAP IDEA TÉ LA RAÓ DE LES ARMES! O com deia Pujol "dona una feina i cambien els ideals. Així farem País (bravo mestre joda!).
Seguim. A barcelona tenim la guerra del autobús ( no parlo de la batalla que vol crear saura - ocupar tots els autobusos-) si nó de creença. El gran beneficiat es ATM. Per la cara, 3000 eurets a la butxaca-1200 euros per autobús durant 1 més, i la gent volent pujar a les línies que porten semblants anuncis). Jesucrist, segons la biblia, va fer fora els comerciants del temple... ara ja sabem on estan.
Per cert, poden aprofitar les portes dels cotxes que anirán a 40 km/h desde martorell a barcelona. Mai més haurá tanta publicitat estática a les carreteras. Ni el toro d'osborne.
Peró tot i que tot sembla negatiu, també la vida dona copets a l'esquena... si ho llegeixes, gracies per la teva amistat. Entre tú, les teves amistats i el dsm4 m'heu fet ser avuí un tipus amb un somriure d'orella a orella que no l'aguanta ningú. Aixó sí, demá matí toca rebaixes i tornar a la realitat de tornar a casa emprenyat per haver gastat més del compte...
fins un altre Xavals!
dissabte, 10 de gener del 2009
Dedicat a la meva amiga rosa
hola, es fa extrany que faci aquestes ratlles; peró el teu missatge em fa pensar... Tens raó en algunes coses, i quan les diu algú que s'ha guanyat un cert pés en la meva vida... implica almeys mostrar-li el respecte.
Per aixó profunditzaré en un dels temes. l'últim.
Sempre s'ha tingut l'impressió que el poble palestí ha estat el perseguit i el jueu l'executor. Segons ens marca l'historia, des de els temps dels romans, els jueus mai han estat propietaris de les seves terres. Aixó ho va "solucionar" l'unica resol.lució del consell de seguretat de nacions unides que va otorgar els territoris actuals jueus i palestins... fins que els jueus van veure's tancats al mar. total, que aquesta temática té un únic component polític que no té res a veure amb la religio (mesclada, aixó sí, amb un cert punt d'alegria per jueus ortodoxes, molt crítics ab els radicals... que es mirin al mirall!)
Dintre d'aquesta resolució de U.N. hi ha un punt important. El consell de seguretat tant sols intervé quan tots 7 (E.U.A, russia, frança, alemanya-implicats en la 2ªguerra mundial- japó, china i un convidat de torn -espanya ho va esser quan es va invaïr irak per 2ª vegada-) están acord. Aleshores, com és que no hi fan res per posar cascos blaus? Senzill, totes les potencies han d'estar bé amb els "lobbys" jueus... tenen molts diners heretats de la guerra, diners que pertanyien al seu poble jueu i que ara surt dels amagatalls. Aixó no treu que la barbarie nazi fós el fet més repugnant que mai ha passat... tot i que hi fem carrera a congo (amb el mineral de niquel-bateria de mòbils-, diamants a sud-africa -que preguntin a americans que tal li anaven les inversions en las minas a coca-cola- i altres païssos)
En aquest repartiment de terra es crea israel, un país que no havia existit fins al 1950. Ni en les sagrades escritures hi consta. A més a més, els palestins queden atrapats en una zona on no es pot construïr infraestructures, per que el sól no aguantaria. Per molt mar que tinguin....
Es a dir. Col.locar israel allá era controlar el pas de canal de suez, i tenir un amic protegint el flanc sur per si venien els russos, i els russos podien fer investigació sense ser sospitosos... tot a canvi de les terres, i la corresponent mirada al altre costat quan convingui.
Bé,em costará uns petits problemes, peró crec que ja he satisfet part de la teva curiositat.
Un petó guapa
Per aixó profunditzaré en un dels temes. l'últim.
Sempre s'ha tingut l'impressió que el poble palestí ha estat el perseguit i el jueu l'executor. Segons ens marca l'historia, des de els temps dels romans, els jueus mai han estat propietaris de les seves terres. Aixó ho va "solucionar" l'unica resol.lució del consell de seguretat de nacions unides que va otorgar els territoris actuals jueus i palestins... fins que els jueus van veure's tancats al mar. total, que aquesta temática té un únic component polític que no té res a veure amb la religio (mesclada, aixó sí, amb un cert punt d'alegria per jueus ortodoxes, molt crítics ab els radicals... que es mirin al mirall!)
Dintre d'aquesta resolució de U.N. hi ha un punt important. El consell de seguretat tant sols intervé quan tots 7 (E.U.A, russia, frança, alemanya-implicats en la 2ªguerra mundial- japó, china i un convidat de torn -espanya ho va esser quan es va invaïr irak per 2ª vegada-) están acord. Aleshores, com és que no hi fan res per posar cascos blaus? Senzill, totes les potencies han d'estar bé amb els "lobbys" jueus... tenen molts diners heretats de la guerra, diners que pertanyien al seu poble jueu i que ara surt dels amagatalls. Aixó no treu que la barbarie nazi fós el fet més repugnant que mai ha passat... tot i que hi fem carrera a congo (amb el mineral de niquel-bateria de mòbils-, diamants a sud-africa -que preguntin a americans que tal li anaven les inversions en las minas a coca-cola- i altres païssos)
En aquest repartiment de terra es crea israel, un país que no havia existit fins al 1950. Ni en les sagrades escritures hi consta. A més a més, els palestins queden atrapats en una zona on no es pot construïr infraestructures, per que el sól no aguantaria. Per molt mar que tinguin....
Es a dir. Col.locar israel allá era controlar el pas de canal de suez, i tenir un amic protegint el flanc sur per si venien els russos, i els russos podien fer investigació sense ser sospitosos... tot a canvi de les terres, i la corresponent mirada al altre costat quan convingui.
Bé,em costará uns petits problemes, peró crec que ja he satisfet part de la teva curiositat.
Un petó guapa
dimecres, 7 de gener del 2009
Ja tornem de les vacances....
Ja hi tornem a ser, una mica més vells, més emprenyats, més tristos per que tornen les rebaixes i la tarjeta demana suplici.... Es la tornada a la feina.
Jet lag, maldecap, irritació transcendental... el cos mig malalt i el cotxe parat a la diagonal esperant que arranqui l'inútil que tinc al davant (generalment reparteix el correu).
El cos es posa de mala llet, tot sembla va en contra teu, peró les veus de la rádio et fan pensar. El dia de reis a jerusalem hi moren 8 nens... fes-te fotre: Sempre hi ha algún malparit que en nom de ves a saber tú que es pren la llibertat de fer una escabetxina... almenys, antuvi, les festes les respectaven. Ara ni els mateixos que enarbolen la bandera del poble escollit son capaços de llegir els llibres que han heretat....
Sempre en nom de la justicia... Divina
Jet lag, maldecap, irritació transcendental... el cos mig malalt i el cotxe parat a la diagonal esperant que arranqui l'inútil que tinc al davant (generalment reparteix el correu).
El cos es posa de mala llet, tot sembla va en contra teu, peró les veus de la rádio et fan pensar. El dia de reis a jerusalem hi moren 8 nens... fes-te fotre: Sempre hi ha algún malparit que en nom de ves a saber tú que es pren la llibertat de fer una escabetxina... almenys, antuvi, les festes les respectaven. Ara ni els mateixos que enarbolen la bandera del poble escollit son capaços de llegir els llibres que han heretat....
Sempre en nom de la justicia... Divina
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
