Quadern de Bitácora. Dia 93. Comencen a Vendre'm barquetes per iots

Aquesta tarda ja he tingut la primera intentona. 55 metres de llarg, 3 camarots. La trucada ja m'ha fet sospitar. Un particular no té tanta poca gana d'agafar el teléfon. Em diu que és el propietari i quan li dic de comprar em passa al departament de vendes.... a més a més, Poc navegar poc...

Divendres passat vaig estar prenent un café amb els meus "alters egos" de vaixells. El mitjá em va dir que el ex-navegador tenia tota la raó en assenyalar-me com sóc. El mateix m'han dit alguns amics personals. Quan tanta gent et senyala, el tort ets tú habitualment. És curiós. El que está més en aigües estanques aconsella com sortir del mar de fons. Algún día li hauré de recordar que estava enmig d'una tempesta per qué dos vaixells - un está tant lluny que ni el veig, ni el veuré- van dedicar-se a tirar iodur de plata als nuvols defensant un una memória que no calia i un altre que va destrossar tot el seu passat anant de cap al penyasegat uruguaiá..... Temps al temps, si canvio el que elmeu ex-navegador em va dir, segur que estaré ben dalt....

En una de les coses que havia de canviar començo a veure que va ser encertat fer-ho. Estic prou possitiu i començo a creuar-me amb altres noies per el camí... totes molt intel-ligents i bones persones a priori. Ara queda que la meva part, diuen que fantasiosa que és creu el que explica, no aparegui mai més. Cal tocar de peus a terra sempre. Cal tornar a ser la meva propia essencia. Que la tinc i molt bona.

Per últim, ahir vaig anar a veure la tieta. El millor consell d'algú que sí ha passat unmal infern. "Espera, tu pots i en saps. Pensa en gran, treballa per petit; i arrivás dalt..." i més a més, n'estic segur per que hi ha algú en el més enllá que no em passará cap errada, deixará que em foti totes les osties possibles; peró ja m'ha dit que si no faig el burro... Seré Dalt. Tinc valua.

Dia 89:Quadern de Bitácora... Passeig pel Bosc de les Families

Si fa uns dies vaig estar pel mar de lleó, ahir va tocar passeig pel bosc de les families. Es un bosc una mica peculiar. Els Arbres surten de tant en tant, per que volen ells, i tant sols quan els interessa. En aquest passeig em vaig trobar i parlar amb un, que em va fer la mateixa reflexió que el navegador: Sóc una persona que vol que tothom estigui per mi quan les coses van malament, i que estiguin malament; i que també somriguin quan estic feliç. Quina imatge més trista que dono, no?. La veritat es que si dos persones pensen el mateix de mí, es que alguna cosa no faig bé. Diu que m'he creat el meu món, i que si les coses no em van bé baixo molt, que no sóc estable. Bé, ell encara parla de coses del passat que jo he tancat. Peró igualment, prenc nota per provar de no repetir les errades del passat. Sé que a vegadas he edulcorat coses per imaginar-me que no he estat el culpable, quan en realitat ho era del tot., peró no penso tornar a fer-ho. He perdut molt; peró sempre que he perds alguna cosa pots posar alguna millor en el seu lloc.

En un altre ordre de coses, tot va marxant millor. Estic expiant moltes culpes i cada dia que passa el meu cos descansa millor. Tenia raó la sirena del mar del lleó quan em va dir que apartaria una rosa. Era la negra. Peró també em va ensenyar que hi havia més roses maques el el camí i que arrivaria dalt en la meva vida. I començo a caminar amunt canviant coses. I De les dures. Les reformes al meu cor costen una mica, pero..... arrivarán a bon port. Tenia raó el navegador, quan em va avisar que les coses es poden interpretar de manera equivocada. Estic aprenent. Aquesta travessia que porto fent des de la meva navegada pel mar de lleó es nolt enriquidora. Aixó si, continuü veient vaixells estancats... Ara es la meva hora. Amunt!

Dia 86: Quadern de bitácora. Comença el Disseny

Demá a la tarda començo el disseny del meu vaixell. Ha de ser gran, amb un espai únic modulable per fer-hi estances independents entre elles... habitacions per grans, menuts, despatx per posar el plánols i triar el rumb... Ser la meva base d'operacions.

La tarda consisteix en pactar amb la caixa corresponent el plá de viabilitat. Ho vull fer tot bé. Ho desitjo positivament. Sé que puc.

En un altre ordre de coses, ahir vaig poder disfrutar. Un dinar correcte i una companyia bona. Gent a la que havia perdut el contacte, peró que l'oceá facebook m'ha portat a retrobar. Semblan gent de garanties. La llum i el color. Així es com es podrien definir, ara per ara. Espero no perdre el contacte i seguir nodrint-nos de bones estones. Jo almenys en tinc ganes. Ah! i si la llum porta música de nebraska, millor que millor.

Cap a la tarda vaig estar amb en toni, el meu gran amic. Tinc l'impressió que necessita una mica de llum. A veure si el pas per mañolandia li senta bé. S'ho mereix peró s'hi recrea massa en el dolor. Es l'hora de tornar a ser feliç, xaval.

En definitiva, sempre hi han relectures de tots els llibres. Sempre hi ha un moment per la pau (la guerra vé sola). I ara, amb el pas dels dies i de les persones, val la pena tornar a relegir el que va passar al mar de lleó, a la pujada del castell. Totes les lectures porten a la felicitat... tant sols cal saber quina bruixola val.

Post-data: Dedicat a les persones que em seguiu els escrits. Es probable que no sigui el més bó; peró es per vosaltres més que mai. Una Abraçada amics

Dia 81: Quadern de Bitácora. Tornem a la lluita

Son les 12 del vespre del dia 06.03.09. Durant aquests 3 dies he meditat algunes de les coses i senyals que he rebut aquestes hores. La primera de totes ha estat l'alleugerament que tinc després d'haver prés la decisíó de buscar pis. Es confirma que la meva ment ha tancat l'etapa d'estada al Barri de Sants. I no ho sento per el jordi, s'ha d'espavilar una mica més... i per a fí sento que hi ha coses que estan bén enterradas.

La segona, es que he vist les notes dels examens. No sorprén el que al final ha passat a historia. Peró sí sorprén que rápid vaig refer la decepció i com vaig impartir la classe amb el navegador al davant. L'intuició no va fallar. Estava. Ah! i també vaig intuïr que algú qui es pensa que sap qué preguntaria... Pot ser estudiará molt, peró com a persona m'ha confirmat que es un cara girada. Val més no necessitar-lo com a mosso d'esquadra...

La Tercera, son les ganes que tinc d'acabar el llibre de "la ley de la atracción" i tornar-lo a llegir. Tenia raó el navegador quan deia que valia la pena. I també quan em va engegar a dida... tot i que ahir el vaig notar trist... el s'ho perd, tot que sap que pot comptar amb mi per que vulgui. Ara, s'assembla una antiga amiga meva. Massa orgullosos per saber tocar de peus a terra.

Bé. només cal confirmaros un fet. Torno a sentir-me jo. Amb els meus punts débils inclosos... així qué com diuen en la meseta española "El Madrid cojo camina, muerto respira....".

Un petonet amigues; una abraçada amics....

Dia 78: Quadern de Bitácora. Comença una nova etapa

Dilluns, 16 hores. Dia plé de sol a Barcelona Ciutat. M'acosto a la porta de sortida del pis que tenia llogat a Sants. PEr a fi parlo amb el propietari. Ja hem arrivat a l'acord. El pis passa a estar a nom del Jordi. Per a fi em sento una mica lliberat de les cárregues del passat.

Faig memória i penso amb la sirena del mar de lleó. Vaig malinterpretar alguns senyals. Uns altres van passant tal i com els vaig veure. Començo a deixar a Jordi sol. Sembla que estic al peu de la pujada, almenys al replá anterior. Tot i haver perdut el navegador (per algunes coses encara et trobo molt a faltar) Sóc conscient que el futur es maco i tinc que esperar-ne molt d'ell. Peró em fa respecte, com en el mar... I ja ho diuen els vells mariners "la mar es traïdora; peró no enganya. Avisa"

Ara és temps de reflexió, saber moure's i tenir la paciéncia que altres vegadas m'ha perdut. Tocar de peus a terra i començar a lluitar per mi mateix. Segur que tindré la recompensa, per qué en cap moment he volgut fer mal a ningú...

Per cert, si la rosa que vaig apartar igual era el navegador.... potser hi ha més roses endavant...

Dia 73: Quadern de Bitácora

Es un dia extrany. El navegador en qui tant he arrivat a confiar ja no vol saber res de mi. diu que sóc autodestructiu, fals, que enganyo a la gent..... Quina pena no poder dir res. Bé, si ha prés aquest camí será pel seu bé. Jo em quedo amb el que m'ha ensenyat.



Per la resta, sembla que els petits canvis comencen a funcionar. El Vaixell ja está de nou a tornar anavegar. Poc a poc. Si una cosa he aprés es que vaig tornar a navegar massa rápid pel poc temps que portava a la má.



En el tema del mapping he decidit guiar-me pel instint. El primer cas ha estat confiar en un antic tutor, que ja ha donat el ok a la fulla de ruta que utilitzaré dijous en una etapa costanera, on segurament tindré davant el meu antic navegador. Es hora de lluitar. I de plorar, per qué no? M'has fet mal, peró ja está. Hi ha més homes en el món que saben navegar tant bé ó millor que jo mateix....



Pel que fa la resta, poc a poc i bona lletra. Com diuen els avis.... si la carn es pel llop, tota sola se'n va.

Dia 73: Quadern de bitácora. Anyoro el Navegador

la patinada amb el meu carácter m'ha portat a perdre el navegador.... quanta raó tenia quan em deia que l'arbre no em deixava veure el bosc. Com es veuen les coses de diferents quan no tens amb qui compartir els somnis. Per sort, abans de cometre l'imbecilitat més gran de la meva vida em va deixar un llegat. Es un llibre vermell "La ley de la Atracción"... ojalá un dia pugui veure que tot el que estic aprenent en la lectura ho puc posar en marxa. Ojalá un dia li pgui mostrar el DSM IV i pugui posar a la contraportada: "Ja ho has vist.... "peró sóc conscient que no passará, ara per ara. Peró vull que conegui que passi el que passi, si algún dia vol; puc demostrar-li que aquella imbecilitat no tornará a passar... que he descobert que aprecïo massa la seva amistat com per suportar tot el silenci que ara existeix... i dir-li que he aixecat l'arbre que em tapava la vista, i que pot ser que quan tornem a veuren's (que n'estic segur) encara que sigui amb una navegadora diferent al costat; en la meva historia tindrá un capítol molt especial. Gracies per tot el que has fet per mí. Algún dia t'ho podré tornar. Segur. Una abraçada amic!