dissabte, 23 de maig del 2009

Dia 157: Quadern de Bitácora: .... bé acaba (2ª part de El que bé comença...)

Creiem que ho tenim tot per la nostra má. I potser és aixi. Creiem que res és a les nostres mans. I potser també és així. Aquest dijous a la tarda he patit un dels episodis més impressionants de la meva vida. Un Vaixell molt gran va topar amb la meva barca i em va provocar uns danys. La sort es que vaig poder mig controlar la virolla i dur-la a parar l'impacte, peró venia un altre i no varem poder evitar l'impacte... Per sort les lesions no son molt greus.
Bona part que estigui bé es dels mossos d'esquadra. Varen intervenir molt rápid i bé. Em varen traslladar al hospital, on varen fer totes les proves possibles i ara només toca repós i descans unes setmanas.....
en definitiva, que tinc més vides que un gat, encara que vull conservar les 5 que queden.... i ara ja estíc segur que tinc un ángel de la guarda. Ara, he aprés també que ja toca disfrutar una mica de la vida, no prender-la amb estrés,somiar amb tot el bó que tinc per endavant i lluitar per ser psicóleg d'una vegada....
Per sort, algunes setmanes acaben bé .... per qué et donen l'oportunitat de tornar a la batalla... i d'aquesta partida he sortit podent jugar la tornada a casa.

dimarts, 19 de maig del 2009

Dia 155: Quadern de Bitácora. El que bé comença...

5Aquesta setmana el vaixell ha estat en el "dique seco" Convenia molt. Avuí he anat al mecánic i m'ha recomenat que el bellugui sense fer girs "Trabucades" extranyes, ja que la meva esquena está mb lumbalgia. Amb aixó vol dir que la bici queda una mica apartada i que la resta es pot treballar (corre en máquina i peses) sense apretar-la gaire....
En un altre ordre de coses; he pensat una mica amb alguna de les coses que em deia el navegador (si, contiua present. I qué?). Tot ha vingut per que he trobat la meva exparella just dos dies seguits quan volia veure a una altre persona. El navegador em deia que aparexeria fins que trobi la noia que em fará companyia per sempre. Sap que no és ella peró donará senyals de vida de tant en tant.... encara que no sigui a posta. Entenc que la vida posa a prova les meves conviccions. Ho sento, peró la decisió es ferma. I sé que la meva mare, allá on estigui, estaria contenta amb la vida que vull portar. Licenciat en Psicología, un volvo a la porta i el més important. Una morenassa amb una intel.ligéncia bestial; alta i prima com jo, els dos amb molta independéncia económica disfrutant d'una filla en comú dels plaers de la vida.... Tot comença a girar segons la "llei de l'atracció".... i començo a creure per que ja surten petits resultats. Quan els confirmi ús ho explico.
Fins una altra xavals!

dijous, 14 de maig del 2009

Quadern de bitácora: dia 150. un Accident que fa pensar

Aquest Dilluns al matí, vaig tenir un accident de salut que per sort no ha revestit gravetat, peró que podia haver passat. Estava reunit amb uns senyors doctors i ats i en aquell moment, vaig quedar amb els ulls ennuvolats caient rodó a terra. El diagnosi fet en aquell moment ha estat que vaig patir una lipotima....

Com ja saps, estic intentant coordinar els meus esforços amb l'univers, i vaig demanarli que m'ajudes a posarme bé de tota l'energia negativa que tenia. A fé que ho ha fet. Quin viatge. Encara es avuí i no estic del tot recuperat. Ja em va avisar l'ats que uns dies estaré fora de combat. He exigit massa i el cos demana calma.

Poc a poc refaig la vida, no ha calgut deixar la feina, ara toca començar a entrenar. Poc a poc, que la meva esquena emprenya desde el diumenge a la tarda. Sembla ser que una baixada de tensió, més el dolor més les altes temperatures van fer que tot anés així.

LLiçó apresa. Per altre ordre de coses, la recárrega d'energia es lenta peró positiva. Demá tornaré a entrenar una mica i portaré la meva esquena al mecánic que tinc allá.... I per la resta sense novetat; esperant que la batalla final a Terrassa pugui sortir endavant, tot i que ara per ara, es més important la salut.

Peró tranquils: ENCARA ESTIC NAVEGANT!

divendres, 8 de maig del 2009

Quadern de Bitácora: Dia 140. The show must go on

Sembla que el destí está posant fil sobre l'agulla. Dimarts passat vaig veure per fí una cosa semblant a alló que penso pot ser el vaixell de la meva vida. Estava varat prop del Parc Güell. Es un pis d'uns 80m2 amb dos nivells.

El primer nivell consta de 3 camarots, cuina, bany i saló menjador. Destil.lava classe per totes les seves parets. Havia estat casa d'un matrimoni que cantava al cor professional del liceu. Com ho sé? per les parets. Hi havia tota una serie de títols, liciencies, quadres.... i un maquissim piano de paret dels bons a la sala-menjador.
La segona planta, hi havia un tipus d'altell (buhardilla en castellá) d'uns 40m2 calculo. allá estava la rentadora al costat d'un mini despatx on hi destaca una finestra que dona a un minipati... que et dona una vista brutal dels arbres voltaners del Parc Güell. (aquest queda a uns 200 metres del bloc d'edificis).
El que m'ha fet tirar enrera es la possible inversió en acondicionar-lo. Tot el que hi ha dins (parets, portes i terra) son dels que no es fan avuí dia. I la cuina i el bany, almenys s'ha d'arreglar la meitat....Per no parlar de les compres básiques. Ara bé, si tens diners, val la pena per la tranquilitat que respira el lloc. Quins silencis.....
També vaig aprofitar per passejar pel barri. Si no tens cotxe i parquing... fotut. Per arrivar a bon port tens una barqueta posada per l'ajuntament just a la porta, si nó, pots triar nedar una mica i baixar/pujar per unes passareles mecániques. Tot una experiencia.
Bé, com veus estic valorant seriament sortir.... i começo a veure que la "llei de l'atracció" funciona
....
Seguirem endavant!

diumenge, 3 de maig del 2009

Dia 135: Quadern de Bitácora. Els Almovagers prenen el Fortí Blanc

Quin dia. Aquest matí he sortit a caminar per la meva ciutat. M'he acostat a la diagonal de compres. He comprat roba de terra nova, seguint aquells consells que mai havia d'haver deixat d'escoltar. Un café al Illie, una lectuel positivisme i unes compres al intimissimi i al Jack and Jones... Canvi d'armari i a dinar.... Un matí perfecte.
La tarda va ser una mica més moguda. He conegut una dona força interessant a l'universitat. Es diu Adriana, diu es argentina i de la meva edat. Dijous passat varem navegar junts desde Terrassa fins a BArcelona. Varem xerrar una mica sobre com varem començar a estudiar Psicología, com es que va venir a Catalunya, la música i tipus de vida que ens agrada.... En definitia, que em va oferir venir a fer una volta per una festa pro-hindú. I allá que vaig anar.
El regal que m'ha fet es una gran estona de pau.Em va presentar a dos amics seus, en Daniel i Joan. Seblen bona gent, peró ja es sap que quan vas a aquests tipus de llocs xerres poc i escoltes molt. L'estona de pau la vaig tenir quan dos persones van recitar uns contes típics hindues. Molt bons, vaig intentar treure les conclusions ó moralines que tenen aquestes histories. Quines quatre hores...
Peró un cop varem sortir del local, observarem algarabia a la ciutat.... La trucada de Josep Maria ho confirmar. ELs Almogavers havien prés el Fortí Blanc! Sabia de la possibilitat que els meus amics blancs caiguessin... Peró no coneixia l'íra dels braus Almogavers. Sospito que avui, les creus vermelles tenen molta feina a Castella... Tant sols desitjo que tot els vag bé davant els Braveharts anglesos....
P.D. Tinc moltes ganes de tornar a veure l'adriana.... em sembla pot aportar-me moltes coses a la vida. Ah! i el tema del no vaixell va genial....

dimarts, 28 d’abril del 2009

Dia 130: Quadern de Bitácora. Sento Coses extranyes...

Avuí ha estat un dia... diferent. A part d'haver anat a la feina porto tot el dia amb l'extranya sensació que alguna cosa bona passará. I la veritat, no sé per qué.

I és que estic passant per un moment excitant, peró difícil. Sé quin és el lloc on arrivar; que triar... el pitjor es esperar. Esperar alló que saps que es teu, que la vida te'l portará... Ja tinc ganes que comenci la batalla final....

divendres, 24 d’abril del 2009

Dia 126. Quadern de Bitácora: Dia de Ressaca

Avuí he tornat a la feina després del merescut dia de Festa que vaig fer ahir. Encara em dura l'olor de les roses que vaig comprar a la nit, Una per una coneguda que espero siguem amics i l'altra per casa. Quina alegria que hi dona amb tant de Cactus contra les energies negatives!

Bé. La qüestió es que tant punt ha aparegut el Cap de Planta per la porta he tingut reunió salarial. Començem bé. La pauta salarial tant sols recull la pujada per conveni de fusió. Igualment agraït. En temps de guerra, bona es la treva.... El segón punt del día es que ja tenim dates per examinar-me a Contramaestre. En part, es una bona noticia; la negativa no existeix. Una de les 44 places será per mi. Segur.
La resta, doncs bé.... sembla que encara estava una mica enboirat del festiu.... i de la conversa d'ahir al vespre. No imaginava que la meva companya de gimnás fós una dona tant seria i alegre alhora. No t'ho agafis malament, és que les persones canvïem quan estem sense les malles i la llengua fora amb suor. I haig de confessar que m'agradaria que fossim amics. Em Caus bé. Si no, no m'hagues mostrat com sóc, incloent el cansanci corporal després de patejar les rambles buscant al meu amic manel pousa.... (Felicitats per la teva Creu De Sant Jordi; Ho sé per en Vicens i Ester). La teva feina enfront dels menjadors públics i ajuda a presos es meravellosa. Ho Saps que t'ho he dit, i jo també sé que penses que "la feina bruta l'ha de fer algú,no?")
P.D. L'any que vé tinc un conte publicat per TMB. Genial. Ara ja només em queda tenir una filla (nens no, que si surt picha....a porta molts maldecaps)