Dia 240: Quadern de bitácora. Descans

Hem trobat per fi que passava a la meva Esquena. Un cop que em vaig donar al desmontar el llit Ikea sebla ser la causa. No em va fer mal, peró va sortir al cap dels dies. Ahir, vaig anar al metge. Coincidencia. Al explicar que estava canviant el llit em va dir que ell també. Que estigués tranquil, que el canvi era bó, tot i que ell recomana un altre tipus de somier i un matalás més gruixut... peró es normal, ja que els venedors no saben que venen.... Tot i que el que tinc es bó i el cós s'acostumará, com al minidesnivell. Total, estaré dos dies sense entrenar, medicant-me fort (De moment aguanto) El mal ha baixat una mica.

Per la resta, com el metge ha donat un mig ok al canvi, sembla que pot funcionar... la setmana que vé visitaré un Átic a Sants.... tinc ganes de conseguir el que busco.

Per cert, la setmana vinent tindré els resultats dels Examens que he fet... Quines ganes tinc de tornar a navegar!!!!!!


BEixitus

Dia 235: Quadern de Bitácora. Decisions.

Després d'una setmana de passió, toca una de reflexió. Al final he decidit canviar el llit d'ikea per una altre. Es molt millor peró el problema segueix sent el mateix. Els desnivells. Ara almenys només tinc el problema del equilibri lateral. Crec que hauré de conviure amb ell... Fins que parli amb un técnic. Sol no puc equilibrar del tot bé el llit (no es pot mirar el nivelador i medir alhora)... Peró estic content del canvi.

Un fet trascendent ha estat la xerrada del dissabte per la tarda amb la meva exparella. Joc brut. Rés més a dir. Va insinuar que si haguessim tingut un fill, segurament l'hagués descuidat. Definitavent no sap amb qui estava. Es cert que no vaig complir algunes coses de las que vaig prometre-li a l deixar la relació... peró cal recordar que en un moment donat ella també em va dir que no volia saber res més de mí.


Bé nois, ara toca fer la segona part del examen.... i el meu trébol de la sort diu que derrotaré els meus enimics... a veure que tal.

Bexitus

Dia 230: Quadern de Bitácora. Setmana de Passió

Aquesta ha estat una setmana de passió. Verm comença Dimarts Celebrant que vaig complir 37 anys. Va ser un petit dinar amb el meu germá petit on vam disfrutar d'una copa de moët& chandon...

Dimecres, va tocar visita al Ikea. M'he regalat un llit de matrimoni. Tot va anar bé fins que, un cop muntat, vaig veure que la pota que suporta la barra de fusta que hi ha al mig del somier no toca terra, ja que el terra de la meva habitació té un petit desnivell central .... Total, posarli un tac de fusta que tampoc ha fet del tot bé la seva funció i a esperar que Ikea tingui la pota retráctil que ha de solucionar el problema, si no... tocará anar a un noctalia i comprar de nou, ja que no acabes de descansar com cal i tothom es tancat fins dilluns.... i per la resta toca seguir estudiant....

Doncs , com ja veieu, tot poc a poc millora... en jordi está millor de les ferides, encara que a vegades d'arrisca massa...


Bexitus

Dia 223: Quadern de Bitácora. Anem de Camí....

Aquesta setmana ha començat una mica extranya. En Jordi ha patit un accident (sembla que per culpa seva, es va envalentonar una mica). L'important es que no ha prés gaire mal. Aquest incident m'ha recordat una cosa que no feia fa temps. S'ha d'espavilar sol. I en estas estamos.

M'ha fet saltar pels aires el viatge a Berlín. Era i és el moment. Quina rábia no poder veure en directe al Sr. Bolt. Quin espectacle. Peró tot té una nova lectura. Tinc Temps.....

Ah! no he deixat de banda la compra de la Barca. Crec que podré dir algo oficial en pocs dies. Es com els fitxatges del Barça. Sembla que mai arriven i sempre son una mica més cars del comentat....

Bexitus.

Dia 216: Quadern de Bitácora. Vacances

Després de llarga lluita per fí han arrivat les merescudes vacances. Si, son aquells dies que tant esperes durant l'any per que passin a la velocitat de un F1.

Hi arrivo una mica cansat. La feina ha estat una mica complicada aquest dies que hi he tornat. Canvis i mala llet per totes les bandes han fet treure el meu costat més... irónic. Almenys he sobreviscut.

En l'aspecte personal, es que no he parat de sortir els caps de setmana: que si entrenament, que si sortida amb amics, que si visitas... La palma; el passat dissabte: Una troballa inesperada per la tarda i una agradable cita sense sexe per la nit.

La de la tarda té delicte la cosa. Sabeu que he escrit que desde fá una temporada, em passen sensacions extranyes que em permeten "preveure" que pot passar. Doncs vaig intuir la Cristina quan la tenia a uns 200 metres de distancia. Com la cosa no va quedar correcte el dia que varem quedar, vaig prendre el toro per les banyes i vaig fer-me el trobadis. Ens varem prendre un café i xerrar. El resultat es el que esperava... tot i que ho vaig confirmar a la nit.

La sortida de la nit va ser molt estimulant. Vaig quedar amb una amiga(no és la Cristina, malpensats) i varem baixar al port. La vaig portar al CDLC -un local molt especial prop de les torres mapfre- On hi varem entrar a les 11 i sortirem a les 2, després de xerrar molt i fotren's entre pit i espatlla un muy señor mojito (Quan es bona, una copa pot durar el que vulguis). Vaig descobrir una cosa d'ella. S'hi pot parlar de tot. Es una Dona curiosa per les coses i els detalls i m'agrada. Crec que puc aportar coses i ella em pot aportar. Espero tenir la seva amistat molts i molts anys.

Bé doncs, ara toca parar que a la biblioteca hi ha cua.... i perden la paciencia.

Arreveure!

Dia 218: Quadern de Bitácora. El meu país perd...

Quins dies. Et llevas pel matí i et trobes que les males noticies segueixen tot i que no son les de sempre. El Doctor Jordi Sabater es mort. Un d'aquells grans Catalans que han fet pátria sense enarbolar la bandera. Lluny de la seva carrera professional -Etóleg i Psicobiòleg-; el que més trobaré a faltar es la seva conversa. Era massa inteligent per creure's sabi.

M'ha impactat molt una de les millors frases de la seva carrera "he dut a floquet de neu a barcelona, peró no l'he salvat la vida". Genial. El treu d'unes urpes per tancar-lo.... Veig que el meu país es tant petit, que quan els genis marxen, el Sol se'n va a dormir... i poc a poc el Sol es va apagant...

I es que en lloc seu, apareixen especímens com la De Cospedal. Aquesta dona marca línea. No es poc dir tanta rucada en tant poc temps. No és saludable per la nostra salut, ni per la seva. O sí. Potser anyora temps passats on sí es practicava obertament "L'estat de Dret"... Un altre es el conseller basc d'interior: Sr. Rodolfo Ares. Les últimes paraules son : "Els Batasunos condemnarán la violéncia per guanyar temps". Si no parlen , malament; si ho fan, ens enganyen.... Bé... vist el que veiem... crec que no hi ha cap tipus d'interés en que la cosa s'arregli.

Bé, doncs per acabar, ojalá algun dia pugui viure en un país on Gent com Sabater mani i els Cospedals i Ares and companyia facin de Floquet... millor nó, Floquet era més persona.

Francesc Martínez Torrents.

Un dia en que he sentit vergonya de Ser Humá.

Dia 215: Quadern de Bitácora. Els projectes surten endavant

Aquesta setmana ha estat de les mogudetes. Vaig sortir el passat dijous a navegar amb la Barqueta de rodes i vaig tenir un altre petit incident sortint de port. Res greu. Tot ha quedat en el sustet que em va recordar que encara estic mig convalecent.... es que no és pot ser tant competitiu.

Amb el tema de la Barca Gran; dimecres tinc una petita reunió. No crec que surti del tot bé; ja que demanan massa condicions. Els Bancs són com l'església. MAI PERDEN. Ah, i no facis el que fan.....

En un altre ordre de coses, m'estic tornant a mirar els llibres que em va regalar el navegador. Encara és ara i em serveixen de molt. Sobre tot, per qué tornat a lecturar-los, m'adono de com de gran va ser la lliçó que em vas deixar.... sobre tot a la muntanya del lleó... Ja he apartat unes quantes Roses... i es cert que el jardí que veig allá lluny n'hi té de molt maques... Gracies per haver-me ensenyat aquest camí.

Una de les coses que més em va remarcar el navegador va ser que confiés en el meu instint. Ara estic aprenent molt a fer lo servir. Per exemple, el flaix sobre la trucada de jordi sense sentir el móbil es un cas... o saber que no em caldria trucar al pep per qué és ell quí es mouria... com a fet avuí. Ja ús explicaré. L'estic usant per saber el que passa... i sé que en jordi no passa pel seu millor moment, i que en pep ja ha arribat un podia donar.... Com va pasar també al mar de lleó...

P.D. De tant en tant una cigonya es creua per la meva vida, just quan puc estar una mica més distret...