La Mirada de Francesc: Dia 266: Quadern de Bitácora. Tornada a Casa?

La Mirada de Francesc: Dia 266: Quadern de Bitácora. Tornada a Casa?

Dia 266: Quadern de Bitácora. Tornada a Casa?

Aquesta setmana sembla la tornada a casa. Tot ha estat quiet i funcionant per a fí. Els plans sobre la compra del vaixell es demoran una mica més del que toca (per cert, dimarts miro un altre.. Carles, tenies raó. Al final et quedes el que et desagrada menys...).

Els periodes de quietud em serveixen per veure-hi una mica més clar (tot i la conjuntivitis jejeje). M'hi quedo amb l'actitud dels que si han volgut saber de mi... de la resta, que els donin pel sac. Ara toca passar al camp de batalla... i pel que sembla també, la parada no ha afectat gaire la meva maquinaria..... Ara té més gana i ganes de lluitar pel que queda... La Copa del America.

Dia 260: Quadern de Bitácora. Recuperat a mitges Bis. Sempre tornen els Stones

ERES TERRIBLEMENTE BRILLANTE, ERES TERRIBLEMENTE INTELIGENTE
DEBO ADMITIR QUE ROMPISTE MI CORAZON
LA TERRIBLE VERDAD ES MUY TRISTEY
ADMITO QUE FUI TERRIBLEMENTE MALO
MIENTRAS LOS AMANTES SE RIEN Y LA MUSICA SUENA
YO ME TROPIEZO Y OCULTO MI DOLOR
LAS LUCES ALUMBRAS, LA LUNA SE FUE
ME IMAGINO QUE CRUCE EL RUBI
CON CAMINO POR LAS CALLES DEL AMOR Y ESTAN LLENAS DE LAGRIMAS
Y CAMINO POR LAS CALLES DEL AMOR Y ESTAN LLENAS DE LAGRIMAS
MIENTRAS LA MUSICA SUBE DESDE LOS AUTOS QUE PASAN
UNA PAREJA ME MIRA DESDE UN BAR
UNA BANDA ACABA DE TOCAR LA MARCHA NUPCIAL
Y LA TIENDA DE LA ESQUINA ARREGLA LOS CORAZONES ROTOS
Y UNA MUJER ME PREGUNTA SI QUIERO BAILAR
OH ES GRATIS, SOLO UNA CHANCE MAS
CAMINO POR LAS CALLES DEL AMOR Y ESTAN LLENAS DE LAGRIMAS .
CAMINO POR LAS CALLES DEL AMOR POR MILES DE AÑOS
OH DIME AHORA
YO... CAMINO POR LAS CALLES DEL AMOR, SI Y ESTAN EMPAPADAS DE LAGRIMAS... OH TIENES LAS JUGADAS, TIENES LAS CARTAS
DEBO ADMITIR QUE FUISTE TERRIBLEMENTE INTELIGENTE
LA TERRIBLE VERDAD ES TERRIBLEMENTE TRISTE
Y DEBO ADMITIR QUE YO FUI TERRIBLEMENTE MALO
Y CAMINO POR LAS CALLES DEL AMOR
Y ESTAN EMPAPADAS DE LAGRIMAS
Y CAMINO POR LAS CALLES DEL AMOR POR MILES DE AÑOS...
OH CAMINO POR LAS CALLES DEL AMOR
Y ESTAN EMPAPADAS DE LAGRIMAS
OH CADA NOCHE, OH HAY SOLO UNA Y NO ES SUFICIENTE PARA MI.
OH YO, SI Y ESTAN LLENAS DE LAGRIMAS
OH TODO EL MUNDO HABLA DE ESO
TODO EL MUNDO ESTA CAMINANDO POR ELLAS
SI PERO YO LA ENCONTRE.... OH SI ESE SOY YO... OH ASI ES
LAS CALLES DEL AMOR, SI, ESTAN EMPAPADAS, EMPAPADAS DE LAGRIMAS...
YO... OH SI, NO QUIERO...

Dia 260: Quadern de Bitácora. Recuperat a mitges

La recuperació de la meva vista va molt bé, peró encara li queda una mica, segons la doctora de capçalera que em va revisar ahir. De la panxa, que m'ho prengui amb calma ja que l'infecció pot haver passat dins i tant sols queda eliminar-la.



Va al.lucinar quan li vaig dir com em van tractar els primers dies... i que m'havien prohibit entrenar. El que puc fer és entrenar al aire lliure evitant el sol a tope.... i el contacte amb la gent, ja que al ser infecciosa....



Dels pisos, ni parlarne. No hi ha manera de trobar res que valgui la pena. Tot está maltractat. peró no perdo l'esperança. Sé que ho tinc i ho tindré. De la feina, sense novetats, encara que m'ensumo uns canvis que poden anar molt bé...

Dia 252: Quadern de Bitácora. REcuperant la vista en les coses de la vida

Durant aquests dies que no he pogut escriure sobre el quadern han passat varies coses. La primera es que tinc una infecció vírica a la vista que pot durar entre 10 dies a un més. Aixó implica que no puc entrenar.... estic que em pujo per les parets...

La tornada a la feina va estar marcada per l'infecció de vista. Segurament es que ja la diua peró en aquests casos.... millor curar en salut, encara que no sigui gaire...

He aprofitat per veure una barqueta al raval... era una auténtica porqueria. no es sostenia per enlloc.

Dels examens encara no sabem res. com aquesta vegada els profes reclamaven la primera fulla no he pogut corregir tot el bé que voldria les notes....

bé, espero que al final de setmana ja tingui la vista prou bé com per tornar a entrenar.... que ho trobo a faltar.

Dia 240: Quadern de bitácora. Descans

Hem trobat per fi que passava a la meva Esquena. Un cop que em vaig donar al desmontar el llit Ikea sebla ser la causa. No em va fer mal, peró va sortir al cap dels dies. Ahir, vaig anar al metge. Coincidencia. Al explicar que estava canviant el llit em va dir que ell també. Que estigués tranquil, que el canvi era bó, tot i que ell recomana un altre tipus de somier i un matalás més gruixut... peró es normal, ja que els venedors no saben que venen.... Tot i que el que tinc es bó i el cós s'acostumará, com al minidesnivell. Total, estaré dos dies sense entrenar, medicant-me fort (De moment aguanto) El mal ha baixat una mica.

Per la resta, com el metge ha donat un mig ok al canvi, sembla que pot funcionar... la setmana que vé visitaré un Átic a Sants.... tinc ganes de conseguir el que busco.

Per cert, la setmana vinent tindré els resultats dels Examens que he fet... Quines ganes tinc de tornar a navegar!!!!!!


BEixitus

Dia 235: Quadern de Bitácora. Decisions.

Després d'una setmana de passió, toca una de reflexió. Al final he decidit canviar el llit d'ikea per una altre. Es molt millor peró el problema segueix sent el mateix. Els desnivells. Ara almenys només tinc el problema del equilibri lateral. Crec que hauré de conviure amb ell... Fins que parli amb un técnic. Sol no puc equilibrar del tot bé el llit (no es pot mirar el nivelador i medir alhora)... Peró estic content del canvi.

Un fet trascendent ha estat la xerrada del dissabte per la tarda amb la meva exparella. Joc brut. Rés més a dir. Va insinuar que si haguessim tingut un fill, segurament l'hagués descuidat. Definitavent no sap amb qui estava. Es cert que no vaig complir algunes coses de las que vaig prometre-li a l deixar la relació... peró cal recordar que en un moment donat ella també em va dir que no volia saber res més de mí.


Bé nois, ara toca fer la segona part del examen.... i el meu trébol de la sort diu que derrotaré els meus enimics... a veure que tal.

Bexitus