Dia 37: Segón Quadern de Bitácora. A Navegar

Aquesta setmana ha estat de tranquilitat... a mitjes. Dissabte passat vaig sortir a sopar amb vells coneguts. em va fer molta il.lusió tornar a trobar-me a Magda, La Sussana, la Mónica, En Dani... Bé; a tots aquells amb qui vaig passar algunes hores dures sota les classes dures ( i a la llarga, bones) de Carme. Estem tots molt canviats, massa. El temps passa. Les idees, a vegades es queden.

Després, ha tocat la negociació del salari. Estem en la batalla. Espero que la setmana vinent quedi tot arreglat. El pactat es el pactat i si no es compleix, senyal que ni el que está escrit val. Malament anem. Per cert, també cal dir que ja es molt problable que hagi trobat pis. 100 metres i vistes directes al palau sant jordi... Vull mirar com es la gent que envolta el barri. si m'agrada, sé que es el meu. Veieu per qué comento el tema del salari? Anem bé, molt bé de Benzina, peró cal anar una mica millor. No ens podem relaxar. com diu Guardiola: Les setmanes son molt llargues si no tenim partit dimecres... i ja tinc ganes de tornar a jugar la champions...Dijous primer matx, divendres tarda el segón...

I es que cansa una mica xerrar de coses banals. He aprés que només val la pena començar a parlar de pisos i examens. Es el que fá que estiguis centrat al cent per cent... encara que tinc una mica de temps per pensar amb la María. Quina gran persona encara que sigui un pél jove... Hem d'estar atents als seus passos, farás coses molt grans en la teva vida. Segur.

P.D: Gus, Felicitats per el teu 9.5 al doctorat-master ó que punyetes sigui... peró recorda, hem de millorar la mitja décima de nota ok jajajajajaja :-)

Dia 30. Segón Quadern de Bitácora. No puc dormir...

Desde dijous a la tarda que tinc el cor en plena tranquilitat. Vaig voltar per terrassa, prop de la meva facultat. Aleshores, sense saber per qué; vaig tenir un desitg irrefrenable: Parlar amb la meva mare.

Si, ja sé que sembla de bojos intentar parlar amb una persona que está morta fa 12 anys, peró com una vegada el navegador em va fer veure; no hi ha res de dolent en intentar-ho. Almenys quedas més tranquil amb tú mateix...

Doncs sí. La seva veu em va portar a caminar per el Parc de Vallparadís. Primer de tot vaig passejar seguint el pas del vent, vorejant un llac d'aigua estancada fins que el camí es va acabar. Als costats, el jardí amb els arbres acabats de Podar, emergien imperiosos demostrant que es pot superar el pas del temps. Allá vaig aprofitar per descansar i explicar-li com havien passat aquets últims mesos, els meus dubtes, desamorios... durant aquesta estona el vent no bufava. Un cop vaig acabar,el vent emergia més fort cap l'altra banda del parc....

I aquí em va contestar. Em va dir que estic davant l'any en el que l'esforç tindrá premi, que la feina ja está feta. Es el teu moment. Que no pateixi. Tot aixó passava ja caminant per l'altra part del Parc. Curiosament, es la part dedicada a la ciencia exacta, i en la part del llac on l'aigua era clara i brava... La caminada em va dur al punt final just per on passa el meridiá zero....

I aquí, vaig rebre el senyal conforme ja no hi era. Ja no la sentia. Peró sempre li donaré les gracies. Quan la necessito sempre hi és.

Gracies Rosa.

Dia 23: Segón Quadern de Bitácora. Hem Tornat a on no devia d'haver marxat...

Avuí al matí m'he llevat amb energia. No sé, he dormit poc... Bé. El primer que he anat a fer es donar una volta i netejar la meva llanxeta Ibiza. Ja li tocava a la pobre. I la veritat es que he disfrutat conduint-la com feia temps. Un cop acabada la neteja he anat de rebaixes. SAbates. Per fí hem solucionat el tema del peu... de moment.

Després he anat a posar el cos a punt. La nova metge té més clar que pot demanar. Missió: "Pon el cuerpo al límite" i en esas estamos...

Bé, la cosa vé desde ahir nit... m'ho vaig passar bé en el sopar amb l'equip. Feia falta. Desde que vaig arrivar a casa que no paro de pensar....

El millor de tot aixó es que el meu cap comença a trobar les solucions. A més a més, tarareja sense parar el tema musical "Vodoo Child".. que voldrá dir?... la setmana vinent, més!

P.D. El tema "vodoo child" el sentireu si cliqueu aquí: http://www.youtube.com/watch?v=mLYgS0s9TY0

Dia 17: Segón quadern de Bitácora. L'horta de Sant Joan

Aquesta setmana Ha estat una mica dura. Em patit una recaiguda en la crisi nerviosa. Per sort, la hem agafat més a temps. Poc A poc. Peró aquestes línies em serveixen per dir el que penso d'algunes coses...


Lluny de problemes laborals, he vist unes imatges tristes. Vaig estar fa un temps a l'horta de Sant Joan. Tarragonés. Ara ja no son el mateix. Un parells de Cabrons van destrossar les imatges que veieu. I el pitjor no es aixó. Es la protecció que els han donat els cárrecs provincials... i la ficada de pota del Conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar... li caldrá tornar a veure els teleñecos per veure la diferencia entre "intencionat" i "Accidentat"....

Per la resta, tot normal. Molta feina i molt estrés. La visita al pis es a punt d'acabar. ja He triat i fet oferta. espero resposta del venedor... ja us informaré!


Es una mala setmana. Quan et destrossen un lloc on has estat 48 hores feliç es com si et cremen una part de la teva historia. I es pot saber en que collons pensa la gent?

Dia 9: Segón quadern de Bitácora. Regals, regalets i altres fets

Bé, ja estem de tornada al treball diari. La veritat es que es un descans tornar al ritme normal un cop has passat les festes i la deria de les rebaixes (si, he sucumbit, que passa... la caçadora em deia que estavem enamorats)... toca fer una miqueta d'analisis.

El dia de reis el vaig passar mig coix. L'estrena de les noves sabates han deixat com a record un bony al tendó d'aquil.les i adolorit un dit petit del peu. Tractament i cap a casa. Esperem que la Setmana vinent estiguem millor. El millor de tots es que els nens dels meus amics s'ho van passar bé...

Com era previsible, vaig trobar-me la montse. Tinc la partida Guanyada. No per tornar, si no per que no abaixo els ulls i ella sí. Detall lleig. Era un moment esperat, ja que l'any passat vaig faltar a la cita per malaltia. La Resposta va ser bona. Ja no només pensas. Ja tens al cap altres persones...

Els Regals son el menys important. El millor es que per fi he passat unes festes amb els meus sense tenir cap mena de tristessa... es el millor pas endavant que he pogut fer mai...

Ara ja un cop ha passat el tema, comença la segona part. Examens de Febrer. Objectiu: Aprovar... ja us explicaré...

Bexus

Dia 5. Segón Quadern de Bitácora. Nova vida per endavant

Avuí es nit mágica. Diu la llegenda que tres reis anaren al portal de betlem seguint l'estel fugaç a la trobada del nou nat. En aquest viatge, hi portaren or, encéns i mirra. Els tres elements tenen un fet comú: S'utilitzaven per a guarir el cos i l'ánima. Cada un d'ells disposa d'elements que en conjunt potencien els efectes del altres... curiós, no?

Sempre he tingut debilitat per al rei negre. Baltasar. Sempre l'he vist com el diferent de la película, com el que no tenia que estar... peró hi feia alguna cosa. Com jo. Ens agrada anar per la banda difícil de la vida....

Ahir vaig traçar la línia de preparació física amb la iol. Les instruccions són clares. Si ja ho feiem bé, ara toca fer-ho millor. Les lesions no ens aturaran en el camí (tot i que gracies a las noves sabates ja tinc un toc al turmell. el recuperarem). Passió, atreviment, bojeria, seny... Els que facin els altres no es problema. La Feina Ben Feta No Té rival. Es l'hora.

En la conversa per cara als objectius que volem aquest any, em va recordar els noms de Maragall, Dalí, Ruscalleda, Adriá, Caballé, Guardiola, Gibernau, Mengual, Nadal, Martí pol, llach, Maria del Mar bonet, Marina Rossell, Carlos Sainz, .... Isidre Esteve i Milito. Aquest últim cas es un futbolista que va tenir una lesió semblant a la meva. Avuí torna a Jugar... Felicitats GAby. "Si ells poden, tú també". Sobre tot Isidre, ets el meu ídol ¿com pots estar en una cadira de rodes i pensar en tornar a guanyar el Dakar?...Pot ser estem fet d'altra pasta...

Doncs com estem fets d'altra pasta, demá toca llevar-se d'hora, fer estiraments, mirar el turmell i estudiar. que a la tarda tenim que portar els reis als nens.... Bé, i parlar del pis tant maco que he vist avuí...

Dia 331: Quadern de Bitácora: Tot guanyat, Tot per Guanyar

Avuí estem a 31 de Desembre. Son unes dates senyalades per estar amb la familia i els Amics. Aquest any, en canvi; per primer cop, he decidit passar la primera part de vetllada sol. Es una decisió conseqüent. Durant aquest any que estem a punt de deixar he prés uns camins que m'han allunyat molt de casa. I tot i que ara ho passo amb un cert punt de tristesa, no estic pas arrepentit.

Ja sé que sona extrany... peró la necesitat d'un espai propi fa que a vegades es prenguin camins incomprensibles per a la resta dels mortals. Com pot ser que una persona amb amics, i simpatia; vulgui estar sol? Que el porta a aquesta necesitat?

La resposta es ben senzilla. La Fortalesa adquirida. A partir del dia 01 de Gener de 2010 començo una travessia personal que haig de fer sol. Fins ara, l'entrenament s'ha fet amb navegadors, amics, consellers.... peró el projecte es acabat. Toca Sortir sol. Volar.

Es ben cert que jugant com ho he fet fins ara ho he guanyat tot. Estabilitat, he tingut parella, una bona feina que em paguen molt pel que faig (i que siga), els Estudis van tirant, independencia gairebé total... Tot Guanyat. Peró ara toca posar el comptador a Zero.

I ho dic per que busco altres reptes i mires. Només em queda per complir una cosa de les que em van ser revelades per la muntanya de lleó. La Barca. i pot ser que no la tingui per ser conformista.... per no haver apretat en aquella volta final per que ja anava bé anar on anava. L'equip anava massa bé.

Doncs ara toca anar a un equip mig en construïr. M'he decidit a construir el meu propi ferrari. Si, un Ferrari. Es l'hora de tornar a començar en un altre lloc, segurament millor; per plasmar tot el que he aprés i seguir aprenent. Tornar a guanyar.

TOT GUANYAT, TOT PER GUANYAR.