dijous, 3 d’abril de 2008

El Comisari

Cada dia es més necessari un autocontrol davant tot el que es diu i es publica. Un Exemple es el cas de la nena d'huelva. Estúpid. És l'adjectiu que més s'escau a un director de programa, que per pujar audiencia, permet un linxament públic d'una persona innocent; familiar del inculpat (tothom es innocent fins que un jurat digui el contrari). peró innocent.

Fins a quin punt, com audiéncia tenim dret a ser jutges i botxins? Per qué ningú fa res contra aquests tipus? Es ben probable que, el diner, com a gairebé tot en la vida, hi faci molt. Però, us pareu a pensar que passaria si un bon dia, ningú comprés diaris sensacionalistes, ó mires programes televisius com "el diario de patricia"? Segurament dues coses. La primera, es que marxarien per falta d'ingressos; la Segona, més persones fustrades i enrabiades per el món.

No defenso de cap manera l'existéncia d'aquests programes. Penso que son "petites prostitutes" (aclaració: Hi ha homes i Dones, que per molts motius fan aquesta feina, i que gràcies a elles, molts tarats no fan més mal; i poden ser molt millors persones que molts de nosaltres); i de la societat, valvules d'escapament per a qui no té vida ni pensament propi. Si no, per que puja l'audiéncia després de veure un burro pegant nenes, ó ajuntant un maltractador amb la víctima?. Sembla que, la caixa tonta ens ha fet beure l'enteniment. Es hora de tornar als llibres.