diumenge, 8 d’agost del 2010

Dia 161..Segón quadern de Bitácora: Retrasos i ja está

¡Com m'agrada veure l'evolució del Vaixell! la veritat, es que amb una mica de traça tindré un barquet per fora i un iot de luxe per dins. Es una pena que per qüestions de malalties el pintor no pogués haver acabat ja... Fa un bellíssima feina, la veritat.

Si els tons que es veien a les fotos eran bons, la bellessa que han anat adquirint a mesura que la parta de babor i estribor han xuclat la tinta es esplendida. I a més a més, com em deia "El navegador" el diner atrau al diner. He trobat el que buscaba millor de preu que a Barcelona...

Es que la setmana pasada vaig anar a mirar mobles a Barcelona amb la Familia. Es normal, volen ajudar i s'agraeïx. Molt. Peró el món no s'acaba a Barcelona....

CAda dia que passa, veig que he fet molt bé marxar de BArcelona. Els capitalins tenim l'increïble capacitat de pensar que només som nosaltres el que tenim el bó... I no es així, ni aixó. Com diu encertadament la meva cunyada " Ell té un gust diferent al nostre" i ben Veritat que es així. La pau que es respira diariament en la zona val la pena.... vinga, que em desvio del tema i no toca.
LA Qüestió es que vaig passejar per l'avinguda del estatut i, al costat, hi ha una tenda de Dissenyadors... Pico a la porta per casualitat i el que em trobo es un senyor que em va guiar, paper amb má, donant-me ideas per decorar le iot... i el que tenia com a Barat era el Car de la tenda vista amb la familia, reduïnt el preu...
En definitiva, que aquest dimarts toca veure que tal acaba la paret que falta i encarregar els mobles, que així per la mercé (un més més tard del previst) estaré a Rubí... Perparant l'assalt a fer el nou grup de gent....