divendres, 6 de març del 2009

Dia 81: Quadern de Bitácora. Tornem a la lluita

Son les 12 del vespre del dia 06.03.09. Durant aquests 3 dies he meditat algunes de les coses i senyals que he rebut aquestes hores. La primera de totes ha estat l'alleugerament que tinc després d'haver prés la decisíó de buscar pis. Es confirma que la meva ment ha tancat l'etapa d'estada al Barri de Sants. I no ho sento per el jordi, s'ha d'espavilar una mica més... i per a fí sento que hi ha coses que estan bén enterradas.
La segona, es que he vist les notes dels examens. No sorprén el que al final ha passat a historia. Peró sí sorprén que rápid vaig refer la decepció i com vaig impartir la classe amb el navegador al davant. L'intuició no va fallar. Estava. Ah! i també vaig intuïr que algú qui es pensa que sap qué preguntaria... Pot ser estudiará molt, peró com a persona m'ha confirmat que es un cara girada. Val més no necessitar-lo com a mosso d'esquadra...
La Tercera, son les ganes que tinc d'acabar el llibre de "la ley de la atracción" i tornar-lo a llegir. Tenia raó el navegador quan deia que valia la pena. I també quan em va engegar a dida... tot i que ahir el vaig notar trist... el s'ho perd, tot que sap que pot comptar amb mi per que vulgui. Ara, s'assembla una antiga amiga meva. Massa orgullosos per saber tocar de peus a terra.
Bé. només cal confirmaros un fet. Torno a sentir-me jo. Amb els meus punts débils inclosos... així qué com diuen en la meseta española "El Madrid cojo camina, muerto respira....".
Un petonet amigues; una abraçada amics....

dimarts, 3 de març del 2009

Dia 78: Quadern de Bitácora. Comença una nova etapa

Dilluns, 16 hores. Dia plé de sol a Barcelona Ciutat. M'acosto a la porta de sortida del pis que tenia llogat a Sants. PEr a fi parlo amb el propietari. Ja hem arrivat a l'acord. El pis passa a estar a nom del Jordi. Per a fi em sento una mica lliberat de les cárregues del passat.

Faig memória i penso amb la sirena del mar de lleó. Vaig malinterpretar alguns senyals. Uns altres van passant tal i com els vaig veure. Començo a deixar a Jordi sol. Sembla que estic al peu de la pujada, almenys al replá anterior. Tot i haver perdut el navegador (per algunes coses encara et trobo molt a faltar) Sóc conscient que el futur es maco i tinc que esperar-ne molt d'ell. Peró em fa respecte, com en el mar... I ja ho diuen els vells mariners "la mar es traïdora; peró no enganya. Avisa"
Ara és temps de reflexió, saber moure's i tenir la paciéncia que altres vegadas m'ha perdut. Tocar de peus a terra i començar a lluitar per mi mateix. Segur que tindré la recompensa, per qué en cap moment he volgut fer mal a ningú...
Per cert, si la rosa que vaig apartar igual era el navegador.... potser hi ha més roses endavant...