divendres, 23 de gener de 2009

El far del sud

Aquesta es una lletra de sopa de cabra. Em recorda a una persona que fá ja molt de temps que está més enllá del mar... algún dia no gaire llunya et vindré a veure...

diu Així:

La va trobar a una sala mig buida
buscant un somni fugint del dolor
entrant pels ulls va sentir-hi espurnes
aquella historia va canviar-li el món.

va perdre-ho tot, la partida i la vida
cada ciutat li esmicolava el cor

només el Far del Sud ell es mira
segueix la flama fins que res no es mou.

I empeny el sol, tan bruna
tan forta i prohibida
i es descorda la brusa
El seu cos un somriure viu

et donaria amor si poguéssis tornar-me'n
et donaria amor, si ens poguessim mirar
et donaria el món si poguessis parlar-me
ho donaria tot
si et pogués estimar

Tantes nits, va pagar per tenir-la
tantes excuses per anar tot sol
amb un plor la perdia
la llum s'apaga quan el sol es pon
i el seu record s'estimba en ciutats adormides
i somnia fins l'alba el seu far sense vida, trist.

et donaria amor si poguessis tornar-me'n
et donaria amor si ens poguessim mirar
et donaria el món si poguessis parlar-me
ho donaria tot si et pogues tornar a mirar.

Tremolant, poc a poc surt del cine
sessió de nit, avuí es l'últim dia
s'endu el cartell, arriba a casa i l'espia
l'habitació es transforma en un món nou.

i l'escriu cent mil cartes, la busca i viatja
i el seu centre s'escapa, perd l'ordre i la casa

i apaga el sol, tan bruna
tant feble i prohibida
i s'enfonsa en les ombres
el seu cos un somriure diu

Et donaria amor....


Es una bella cançó d'amor, a qui et dona la llum de la vida, qui et guia... pero recordeu sempre que el far del sud sempre está encés. No l'apaguem, sempre es bó saber qui et va donar rum. El dit, Et vindré a veure més aviat d'hora, per les valls de vallvidrera....

dilluns, 19 de gener de 2009

Jaq hi tomem a ser

Bona tarda bloggers...

Primer de tot, gracies a la mónica (si us plau, si vols/pots; signa amb el teu e-mail, així queda clar que ets l'autor/a i ningú pot aprofitar-se del teu temps) per la seva puntualització. Te raó, ja que si queda reflexat en la biblia...

Ara anem per feina. Aquests caps de setmana ha estat un d'aquells que no passen precissament per ser tranquils. Tot el dissabte analitzant allà on prenies un café l'ameratge del a340 al riu hudson. Fantástica feina dels pilots. I si a l'aeroport tinguessin un grup de falcons com aquí, algunes besties no farien aquest mal.

Prenent el café a casa, i veient els documentals de la 2 per agafar una mica el són abans de tornar a estudiar vaig fixarme en la brutal feina que fa el esser humá per suïcidar-se. Com talem els arbres, com llencem la merda al mar... és trist veure-ho... i més trist que a la majoria ens importi més aviat poc.

En política, el senyor Obama ja está a Whashintong. El viatge en tren emulant lincoln es un gest més profund del que molta gent veu. Entra després d'un president que; segons paraules textuals "puc arrivar a texas i mirar-me al mirall". Caldria preguntar al mirall si el vol veure a ell. Li queda una llarga feina per endavant, i no será pás fácil. Será capaç?...

I per adobar-ho, aquell món que sempre hauria de quedar net com l'esport (ara espectacle) s'hi ha lluit. El que ha passat aquest diumenge al Bernabeu és el signe inequívoc que potser em valgui la pena canviar de club. No és pot acceptar aquest descarat manupulament dins un terreny on pretenem ensenyar valors als nostres fills. O sí es pot. Si un jutge fá prevaricació s'ha de sancionar... peró lo del sr Perez Burrull (treiem la LL final?) es la mostra que tot es pot comprar i vendre. I no tot té un preu.