dissabte, 17 d’abril de 2010

Dia 106: Segón Quadern de Bitácora. Finançant el Vaixell

La cosa agafa cos. Ja tinc aparaulat el Vaixell. 74m2 amb tres camarots, cuina i banys equipats. Ara comencem el ball. Parlar amb Bancs i Caixes es com fer-ho amb la mafia peró legalitzada. Cada dia prometen una cosa i en fan una altre... Almenys acabaré amb el Joc de Copes de vidre sense comprar... es una oferta...
El principal Hándicap está en trobar aquell que encara no ha demanat que em deixi tots els estalvis... ja tinc ún que ha posat bones condicions peró em quedaría amb poca gasolina en reserva i no em fa molta gracia... encara que estic convençut que sortiré endavant.
Deixant de part que em costa decidir-me per un o altre lladre, es ven cert que tinc moltes ganes de marxar. Crec he trobat un lloc tranquil on varar... hi ha pau i serenor, encara que no podem ser ingenuus i pensar que tot anirá de cara. El fet que va fer-me decantar per aquest iot es que té una Cristalada Genial vistas a la Riera del Poble (dir Riera es molt dir, més aviat es rierol esquifit) que un cop hagin arreglat les males herbes del mirador al que dona, es un lloc amb molta pau. Un bon lloc per començar a viure "en familia". Si, fa temps que tinc ganes de fer un espai per que la dona que hagi de compartir la vida amb mi tingui prou espai per ser ella mateixa. I sobretot, el que primer tinc que fer es estar bé amb mi mateix per generar la confiança per que vingui. I aquesta feina només em toca a mi.

diumenge, 11 d’abril de 2010

Dia 100: Segón Quadern de Bitácora. Evalució i Canvis Inminents

Bon dia Quadern,

Aquest es un CApítol miqueta especial. Hem de fer una mica de repás dels primers 100 dies. No han estat precisament fácils. Massa lessions i massa preocupacions per a coses i persones que no eran jo mateix.

La primera part es així. No he parat de tenir petites lesions que han acabat alterant una mica la temporada. Desde tormells fins a cadera, totes elles relacionades. Hem trobat el punt de partida de tot, ha implicat un canvi radical amb la manera d'entrenar.... i de veure la vida. Es un avís que les coses no marxaven com toca.
Per la resta tot ha seguit mes ó menys el previst. Visita al psicóleg (m'ha anat molt i molt bé), lliberant poc a poc el tema....la feina igual de pressionant.... i avorrida. no em motiva gens. I la universitat es la que ha acabat pagant tot el meu desvarajust social i personal....
I Com veig el futur... Esperant que passa aquesta setmana. He pagat les arras per un pis a rubí.
Es un Átic de 74m2 amb vistas a la Riera.... No es la millor zona de ciutat, peró al menys, si tot va bé, es meu per sempre. Té tres habitacions, bany i Cuina equipats...Només em toca passar la tasació, buscar parquing i gimnás.... Llestos. Pis i vida mes ó menys nova. us Aniré donant més detalls els próxims dias. Com diu el meu amic vicens... Es un risc, peró deixes darrera moltes coses i pots tornar a començar...