divendres, 19 de febrer de 2010

Dia 50:Segon Quadern de Bitácora. Reflexions

Avuí si que tinc ganes d'explicar coses. Acabo d'arrivar de fer una calçotada amb els companys de feina. Va bé de tant en tant que ens trobem a estones. Fa unió encara que a vegades....

Bé, aquesta setmana ha estat plena de virus i torçades de peu. Seguim la tónica dels últims mesos... Peró a diferencia d'altres vegadas, el que vaig fer aquest diumenge va fer saltar les meves alarmes.
Vaig llevarme amb els ulls vermells. Ja portava dos ó tres dies que no anaven bé. El problema es que vaig involucrar en Jordi. Feia molt temps que resolvia els problemes sol i per primera vegada em vaig quedar bloquejat. No sé per qué, peró em vaig sentir indefens sense motiu. De fet, el metge (un oftalmóleg d'urgencia) que tenia una cosa fluixeta, peró que convenia anar a veure el dermatóleg (tot just hi havia anat feia 8 dies per un tema de fongs a l'ungla grossa del peu).
Decideixo anar. La dermatóloga es una Burra. Es va molestar per que jo no m'havia sabut diagonosticar. Com que tinc el fong a l'ungla del peu, provoca petites irritacions en la pell en forma d'ecsemas. Que que feia consultant per alló. Increible, al metge el paguem tots per atendrens correctament. No volen que ens automediquem peró que no hi anem si no sabem el que tenim. A més a més, ho feia sota l'informe d'un colega que demana consulta per que no vol que em passi al ull...
Bé, doncs ara que ja ho tinc tot solucionat, tornant de la Calçotada m'he torçat el peu de la mateixa manera del principi d'any, al altre peu. A més, el tendó del peu esquerra está ressentit per que em vaig donar un cop fort.. i mal de panxa durant dos diesvamos que me ha mirado un tuerto.
Peró de tot se'n surt. Almenys així vull pensar. No pot ser que tot surti tort. Diuen que el que no mata engreixa, així que... a fer dieta i descans fins diuemenge, que no vull ni engreixar ni morir.

diumenge, 14 de febrer de 2010

Dia 45. Segón Quadern de Bitácora. Conseqüencies després de navegar

ja ha Passat aquesta setmana difícil. Les conseqüencies físiques quedan reflexades com tinc l'ull esquerra. Per sort, no sembla gaire cosa i en una Setmana estarem ok. Per la resta:Fácil. 3 de 3... encara que hem de millorar les notes cara el proper parcial.

De les coses més curioses que han passat es que he tornat a veure el navegador. Em va fer mal no poder parlar amb ell. I es que em va ensenyar moltes coses. El vaig veure trist i cansat... espero que les coses li vagin bé. molt bé. No es mala persona.... Per la resta, anem fent. Sempre pilotant al máxim, pendent de millorar una mica el físic, preparant el segón parcial.... i esperan-te a veure que vols fer... Doncs nois, com avuí es el dia dels enamorats i jo no tinc encara a qui dir t'estimo, he decidit penjar un poema per els que no tinc al costat... espero que us agradi... está escrit per WarCry
SIN TU VOZ
.
Recordarte no resulta fácil,
olvidarte, no lo hare jamás...
cuántas veces quiero imaginar
que tu aún estás.

Recordarte no resulta fácil,
pues me duele tanto el corazón...
cuánto timepo debo soportar
este dolor...?

Y comienzo a recordar
tiempos que no volverán;
tanta paz, tanto amor...
tan sólo al oir tu voz.

Sin tu voz...
que voy a hacer sin tu voz...
Se me nubla la razón
sólo de pensar
que no oiré más tu voz.

Recordarte no resulta fácil,
olvidarte, no lo haré jámas...