dimarts, 14 d’abril de 2009

Quadern de Bitácora: Dia 118. Experiéncies Brutals

Aquest pont no hagués estat res del altre món si no fós per el que em va passar Diumenge de Pasqua al matí.
profitant l'avinentesa de les dates de Setmana Santa, m'he acostat a la Catedral de Barcelona. Recordava de petit les passejades amb els pares per anar a veure les oques i l'oucomballa. Aquesta es una tendre tradició, on es pensava que l'ou posat a la font, si cau; porta mala estruga. Científicament ja rebatuda la possiblitat de caure (es impossibla, ja que entre la cáscara del ou i la clara hi ha una cámara d'oxígen que es mou); vaig decidir donar-me una volta per el pati principal. Aquest pati té la característica de tenir altars incrustats en les parets. Cap d'elles em va cridar l'atenció, peró en una de les cel.les que tapen els altars....
En una d'aquelles cel.les he patit un calfred dels que hem quedarán per sempre. He sentit una força que m'empenyia cap enfora. No em volia allá. Aleshores em vaig girar cap l'altar. Era el de les ánimes que van al purgatori. Sóc persona que hi crec molt (i cada cop més, ja que ho comprobo cada dia que passa) amb les energies del univers. En aquests moments encara no entenc del tot que em volia dir aquesta senyal... Ja he rebut unes quantes que fan més próxim els meus millors desitjos; peró alló va ser especial. L'únic es que després vaig anar a veure Santa Llúcia, patrona del estudiants (per veure-hi clar; com diu Monegal); i a partir d'aquí tot han estat fets "singulars".
Ara potser entenc que ha passat Dissabte a la tarda. He anat al museu de Cera. He fet el recorregut tal i com el marquen; amb una curiositat. Sempre Que aixecava la mirada tenia davant un tipus especial de personatge: Buster Keaton, Gagarin i Amstrong, Alfredo Kraus... Jordi Pujol i Tarradellas Junts... Peró la qué més em va impactar era la sala de ciencia i lletres: Creieu que el primer que vaig veure va ser Einstein, Josep plá i d'altres com Ramón i Cajal? I que consti que ho feia aleatoriament!.... amb la cua que hi havia no podies parar-te on volies; si no allá on hi havia un forat...
I també potser diumenge tarda... he estat al Museu Picasso. Bestial. Quins Quadres i escultures. Sobretot recomano la versió impressionista de "LAs meninas". Per l'altre, vaig anar entaforant-me pels espais que em deixava la gent. Bingo, altre cop senyals. He acabat gairebé sol en una sala on hi ha Retrats de Picasso i Miró. En un d'ells, sembla que Picasso corregía a Miró. El mestre al alumne, guiant-lo pel camí....
I jo em pregunto: tinc algú que em guia? Per qué tinc la sensació de ser un tren a rail, amb l'objectiu de ser científic? Per qué tots els que vaig veure sense buscar, son Científics Quantics? I lo de la catedral?...
La resposta, it's only in the wind...