dimarts, 16 de desembre de 2008

El Nada i bones festes...

Que ho fa que el nadal ens posa tristos i alegres alhora? Per a mi cada cop es més ... emprenyador. Avuí he anat de compres i he aprofitat per a comprar joguines per als fills dels meus amics... i m'ha fet recordar com he perdut els 5 últims anys de la meva vida i quina il.lusió em faria a mi ser el pare que rep els reis mags i el pare noel fotent-li canya al caga tió de torn... Es pot ser per aixó que aquestes dates son tant especials. Són un tobogán d'emocions tristes i alegres; amargues i dolçes; com la vida mateixa.

Tant sols espero que, el proper any, em porti prou salut com per poder-me queixar com ara i que les coses que s'han trencat en la meva vida curin, per que ara si sóc conscient que la soletat no es per a mi, ni per ningú.

Bon nadal feliç any nou

dimarts, 18 de novembre de 2008

I a la dotzena

Tot ja apuntava cap el final. El Comissari Cadasesus va anar porta per porta, planta per planta, arreu de la radio. VA topar-se amb el recepcionista -si, un noi, coses que té la vida-.

- Com es diu vosté? VA preguntar el comisari Cadasesus
- Francesc Jordi Lluís. - va respondre-li el noi.
- Expliqui'm que feia a l'hora dels fets.
- I quina hora ha estat. Cada dos hores em toca fer la ronda.
- La ronda? - Va quedar sorprés el comissari-.
- Si. en el torn de nit, abaix hi ha poca feina, i un cop el guardia de seguretat; i una altra jo mateix, mirem si hi ha una incidencia fora dels estudis de Radio. .
- Bé, doncs estigui localitzable.

La cara del comissari deia molt poc, peró el seu cap va començar a pensar com la dotzena d'interrogatoris fets abans no valien la pena davant d'aquest mosso de mirada negra, ulls verds, que val més per el que no ha explicat que per el que sembla...

dilluns, 20 d’octubre de 2008

A final de la foscor sempre surt el sol

El comissari va arribar al despatx de la nau, conjuntament amb el jutge de guardia. Eren ja les sis del mati d'un quinze de juliol qualsevol. Ara, el monstre estava estés al terra del despatx, abatut... Peró més fort que mai. La seva caiguda arrastrará a moltes ánimes que tenien dues cares.

Les preguntes entre companys de la radio eren més dignes del "Aqui hay tomate" que de la seriositat i rigor que necesita el moment. ¿Era ella? ¿per qué ho va fer? ¿i si no va ser?..... i a tot aixó, lluny del soroll; l'anima de'n pere mirava atenta desde l'atre costat canturrejant " al final de la foscor sempre surt el sol...."·

divendres, 3 d’octubre de 2008

Capítol 26: Quan es fa fosc

Son les dotze de la nit a la nau industrial. Tot just está entrant el torn de nit quan el Pere recorda que s'ha deixat les claus de casa seva a la taula del despatx. Pensatiu i alegre alhora, s'hi acosta pensant que la feina está ben feta; tot clos i sense fisures.

Quan passa per la porta del despatx, escolta una emisora de radio emetent unua música que li sona propera: "The River" del "Boss" springsteen... I al fons, assegut a la seva cadira; Ella. La mateixa dona que durant tants i tants anys ha fet que la vida fos com els torrons d'alacant: Dolços peró molt difícils d'empassar.

- Que hi fas aquí- Va preguntar el Francesc
- Ja saps a que he vingut, volies que ens trobessim així- Va contestar-li Ella.
- Si algún cop t'he fet mal, mai ha estat a consciencia- va constestar en Pere.

Es va sentir un tret, un soroll, una trencadissa a l'interior. Després, el silenci, Tant sols trencat per el soroll que va fer la porta quan ella va sortir de la nau industrial...

P.D: Aquest escrit s'asembla molt a un escrit llegit per Jordi Basté a "El món a rac1" de Radio associació de catalunya. Son un referent informatiu i és el meu humil homenatge a una gent que fá la feina ben feta.

divendres, 12 de setembre de 2008

Ja tornem al Dia a Dia

S'ha acabat el descans. La terra promesa s'allunya cada dia una mica més amb l'esperança que ens dona saber que queda un dia menys per retrobar-la. Es temps de lluita i temperament, espera i decisions que marcarán el futur proper meu i d'altres persones... en definitiva, que tornem a passar la setmana llevant-nos a les 6 del matí per a laborar com a formigues durant tot el dia (per qué qui us digui que al sortir de la feina descansa, es que és un dropo o viu a l'inopia).

Estic a l'espera dels resultats dels examens de l'uned. Tant sols la montse em diu que tingui esperances, per qué sóc bó peró tinc masses coses i causes que fer. Possiblement tingui raó(gracies per creure en mi just ara). Ja estic pensant que faré el 20-21 i 22 de novembre amb la gent de www.prouviolencia.com. Aquesta página web tracta de donar suport a les dones maltractades. Crec que tots hem d'estar al seu costat. Cap idea, ordre ó principi mereix la pena si s'imposa a osties, matant ó denigrant.

Som-hi doncs. ja toca tornar a la batalla.... i aquest cop tornarem a guanyar.

dijous, 4 de setembre de 2008

Sorpresa majúscula... i relativa.

Ahir al migdia vaig quedar pensatiu. Un dinar en té la culpa. Vaig quedar amb una bona amiga per qué tenia un dubte sobre mí, la meva forma de ser ó de dir les coses. La veritat es que esperava que fós una mica més directe en la qüestió, per que considerava que entre nosaltres hi havia una mica més de confiança.

Al final, quan tornavem cap a casa, va ser quan la va fer (Haig de dir que em va costar molt que la fés, ja m'havia sentenciat abans de fer-la; durant la conversa que varem tenir al dinar). Em va sorprendre la pregunta (de caire personal i que no cal dir-la: a ningú l'importa). La resposta la sap ella, peró cal que li digui qué; tot i que no tornarem a estar com el principi de la nostra amistat; encara continüu tenint una fulla escrita per ordinador al calaix de la meva habitació... i que per sempre més será una de les meves millors amigues; i que la defensaré davant de tots si toca fer-ho.

dijous, 28 d’agost de 2008

La Retornada de les Vacances

Hola nois, que tal?

Sembla que aquest periode de descans m'ha anat força bé. Els primers dies vaig estar una mica de bajón, per que la soletat (entre altres coses, una mica buscada per part meva); havia començat a fer estralls. Estar sense parella i cap amic aprop era difícil.

Tot a anat millorant aquesta setmana. He estar amb uns amics que son "familia postiza", i sobre tot, amb algú amb no confiava estar. En Josep María.

Aquesta es una d'aquelles histories que més endavant explicaré, la que em vincula a ell. És el meu Germá mitja, cassat feliçment (en contra d'algunes opinions) i que sempre está fora de cobertura. Peró Aquest cop no ha fallat i aixó ha estat un punt important en la meva rehabilitació post parella. Els seus consells, com a mínim, calen escoltar-los. Té un cert grau d'encert.

Pel que fá a tema examens, algún aprovaré segur. Estic anant a marxes forçades a veure si salvo les mates de segón. Sería molt important en la meva carrera per no defallir. Sé que sóc bó i ara toca desmontar a tots els que pensen que em rendiré.


Apa, me'n torno a la feina, que ja m'he quedat una mica més tranquilet desprès d'haver escrit una estona aquí.

Una abraçada,

dissabte, 16 d’agost de 2008

Capítol 22: Les Vacances

Bon dia!

Ja som de vacances, un temps per la pau, reflexió... sexe i disbauxa. Avuí en dia les vacances ja no son el que eren, tot i que procuren recordar-ho. No hi ha osties a la platja per una mica de terra conquerida (o sí, peró a punts limitats) les ciutats no descansen, tot segueix funcionant (menys internet, hi ha coses que no canvien)...

Es el primer cop en 5 anys que faig vacances "en solitari". Es una experiencia extranya. Quan t'acostumes a estar amb una persona, veus que és en els petits detalls que la trobes a faltar. Es cert que amb la persona que estava, no m'omplia del tot, peró tot i així... bé, es que encara em costa una mica pensar que no estem junts, tot i que sé de segur que trobaré algú millor per conviure.

Peró, anem al que anem. Aquests dies son d'aquells que no saps ben bé que fer. Et lleves del llit tres hores tard, el matí desapareix, la tarda la passes suportant una calor tremenda i el vespre no et deixa dormir. Aquesta es l'opció que començaré a triar. Tinc ganes de tornar al carrer, veure les noies amb alegria de tot tipus , nois que les persegueixen (i noies)... Aixó sí, dintre de la legalitat, que ha hi han prous fills de puta pel camí fent mal, i com trobi algún pel camí, sabrá qui som la resta que volem viure en pau. Vull tornar a somriure, sota la tendresa del cor d'un banc a la platja de Sant Sebastià (donde en el rompeolas no se pone el sol, com diu la cançó).

Doncs hala, a trobar temps per estudiar una mica, lligar el que pugui , i sobre tot, a disfrutar de les festes veinals, que son prou xules com per parlar-ne un altre moment.

Una Abraçada XAtos!!!

dijous, 31 de juliol de 2008

Práctica sobre rendiment

Bona Tarda,

Estic començant una práctica sobre rendiment i motivació. La prova consistirá en demostrar que, sota uns parámetres de treball adients, el rendiment de les persones augmenta entre un 10 a un 20%.

S'establirán dos grups de 6 persones, d'edats entre 25-65 anys. equiparat. Nivell social 2-2-2 (baix, mitja i alt). L'ambient será una oficina, una obra i un centre de rendiment esportiu. La proposta será que, aquells que entrenen esportivament a nivell alt, rendeixen més a les feines. on tindrem dos resultats H=1 será resultat positiu (millora la mitjana) i H=0 no millora.

Els Resultats serán publicats cap la 2ª setmana d'octubre.

La Base per poguer tirar endavant aquest projecte es l'autoobservació que m'he fet a mi mateix. El meu rendiment augmenta quan estíc a gust en l'ambient (sobre tot quan a la feina puc escoltar Heavy) i voldria poguer comparar els meus resultats amb altra gent.

dijous, 24 de juliol de 2008

Ja fá gairebé un més que vaig deixar la parella... i encara no m'he trobat del tot. Poc a poc aixeco el cap, peró ahir, que va ser el seu aniversari; no vaig tenir cap altre cosa més al cap que regalar un orgasme. ... no sé ni on soc....

dimecres, 2 de juliol de 2008

Capítol 20: Ja tenim notes

El gozo en un pozo, peró bé; no deixen de ser els reflexes d'un any difícil. Inclós m'han esquilmat (i encara no sé com) dos Aprovats, peró bé, almenys el de mates em dona opcions en el més de setembre...





Segur em presento a mates i aprenentatge, general ja veurem. La veritat,encara no sé per on anar, com amb la meva vida. Fa 15 dies que he deixat la parella. Hem quedat com amics, peró no tinc gens clar el tornar amb ella tal i com m'ha dit que li agradaria. Jo me l'estimo molt, encara que reconec estar més tranquil sense la pressió d'estar pendent de molts problemes. Crec que aquesta vegada hem encertat plegant. Almenys per al meu respecte així sembla. La millora en els resultats académics així ho mostren.





Apa nois, que passeu un bon estiu els que comencen, i els que com jo, continuen, aprofieu el cap de setmana...!!!!!

diumenge, 22 de juny de 2008

La Mirada de Francesc: Capítol 19: Epílegs d'una vida

La Mirada de Francesc: Capítol 19: Epílegs d'una vida
www.mogulus.com/maxterguitar

Capítol 20: On és el capítol 18?

Bon dia, lectors!!



Avuí em llevo feliç. Fá molt de temps que no tenia un dinar familiar a casa i avuí será. Em falta la montse, peró ella sola s'ha anat marxant del nostre costat. S'ha de donar compte com s'equivoca...



Ahir al vespre vaig anar a veure la peli "Sex in New York". Bona. No defraudará. Aneu-hi. Sobre tot kim kattral está soberbia. La trama es la mateixa de sempre, peró aquesta vegada... millor no ho explico, peró ja us podeu imaginar el final si sou seguidors de la serie.



Bé, anem al centre de la qüestió: On és el capítol 18? Aquest capítol el deixo per el final del Blog. En ell tinc pensat escriure sobre un paratge de la vida a qui ningú ens agrada ó agradaria viure. Que passa ó qué hem de fer si una persona ha marxat de la nostra vida voluntariament, de forma violenta; i de cop trobes una trucada seva en el móvil? Si fos del pare?





Ahir al matí em vaig trobar aquesta sorpresa. Una trucada perduda. Aquesta persona va decidir que havia de fer en la meva vida sense preguntarme res. Es possible que sigui un error, peró si no ho es?

dijous, 5 de juny de 2008

Capítol 19: Epílegs d'una vida

Ja hi torno a estar aquí. Sembla ahir, peró ja tornem a estar connectats. Avuí he conegut un nou local al meu carrer. Es un bareto petitet amb l'encant de les coses sencilles de la vida. L'ingrid, la propietaria, una noia d'uns 30, morena, molt agradable, m'ha estat explicant com ha conseguit transformar una tenda de regals a un bar amb tenda de regals... m'ha donat una idea per el meu futur... ja us l'aniré explicant. Té Forma.

A més, he estat amb la sussana, una de les meves perruqueres favorites (no vull que la toñi i la pepi s'enfadin, son molt bones també). Xerrar amb ella em sentir com a casa. Coneix els meus gustos i m'ha dit que hi ha un japonés a prop de casa que está bé. Pot ser hi vagi....

Bén nois i noies, els examens han funcionat força bé, així que demà acabo la serie i torne'm el setembre.

Apa, que em fan fora del ordinador, un petó a tots i totes!!! Fins la próxima!

dijous, 29 de maig de 2008

Captítol 17: Tot S'acaba

Tot s'acaba, l'any, curs universitari, la parella... sembla que hem tocat fons. Es pot saber qui collons va dir que l'estat perfecte es el de la parella? Ja no tinc esma per seguir en el camí. La meva necessitat de nous reptes xoca amb la seva paciencia. "si ha de passar, pasará". I si no surts mai de casa, no morirás d'un cop de planta al cap. I Em refereixo a les meves estimades gramíneas.


Els homes i les dones tenen la creença que manen en les relacions amb els altres. No és cert del tot. Em de pensar també en l'altre (en psicologia en diem empatitzar). Ara, només penso en mi. Aixó ha fallat i ella no s'ha donat compte. llástima.

El Gran pecat del home es la seva soberbia dominant. Creu que tot es seu i dels seus dominis. I el de la Dona ha estat creure-ho, i voler conquerir al rei per dominar la terra. Quin mal ha fet Corín tellado.

dilluns, 19 de maig de 2008

La Mirada de Francesc: El Comisari

La Mirada de Francesc: El Comisari

La Mirada de Francesc: El Comisari

La Mirada de Francesc: El Comisari
Capítol 12: L'Era final.


Ja hi som. Després de 3 mesos de patiments, rabietes i ay que no arrivo! ja están Aquí. Son els Examens finals.

Si juguessim al basquetbol, estariem en el segón partit d'una serie de 4 on anem perdent el primer. Aquest segón pot ser vital, per tant, estic tranquil.

Sembla increible, oi? doncs no. Sabent que la feina está feta com está feta, ara queda sortir a pista, rebotejar correr, encistellar, i si pots, fer faltes a favor, poques en contra (les necesaries), i alguna que altra robada de pilota (i que a tú no te la fotin, es clar) .

Apa nois, a pista i a jugar!!!!

Ens veiem a juny, a veure quants partits em perdut.... i quans remontarem a setembre.

dijous, 8 de maig de 2008

Capítol 13: Blanc Sobre Negre.


La vida es un llibre on escribim negre sobre blanc. De fet, en cada llibre s'escriu així. Es en l'únic lloc on el negre es sobre el blanc constantment. I no es cap problema, ja ens va bé així.

Doncs aleshores, per qué ens exclamem quan una persona de color, sigui quin sigui, demana drets i obligacions, aixeca la veu i els aconsegueix?. Estic fent una petita proclama veient el transcurs de les primaries demòcrates als EE:UU. Barack Obama vá per davant d'una candidata del Génere femení. Heretges, va pensar Benet XVI, som-hi cap allá a convertir-los. Quina pressa a viatjar-hi. Aixó si, ronald mcdonald no l'esperava aquest cas al peu de l'aviò.

Pensem-hi. el món está girant poc a poc, per això les forces reaccionaries ja fan cridas contra ministresses de defensa, ó joves militants que poden fer una bona feina a habitatge. Quan veurem que, el país amb millor benestar del món, com es Noruega, les dones tenen més pés especific que els homes? Alguna cosa farán bé,

dijous, 17 d’abril de 2008

Capítol 11: Mirar-la

Cada dia m'es més difícil mirar-la. Ja no veig les espurnes que existien antuvi. LA mirada dels seus ulls Glaücs ja no es viva.

Quan em veig en el mirall, no reconec la persona que apareix. Es una imatge buïda, sense sentit. ¿Que hi fa aquest home, mirant-me? Es una expressió confosa, borrosa, codificada en la meva ment. Qui es, aquesta identitat? Segurament, algú qui alguna vegada s'ha semblat a mi.

dijous, 3 d’abril de 2008

El Comisari

Cada dia es més necessari un autocontrol davant tot el que es diu i es publica. Un Exemple es el cas de la nena d'huelva. Estúpid. És l'adjectiu que més s'escau a un director de programa, que per pujar audiencia, permet un linxament públic d'una persona innocent; familiar del inculpat (tothom es innocent fins que un jurat digui el contrari). peró innocent.

Fins a quin punt, com audiéncia tenim dret a ser jutges i botxins? Per qué ningú fa res contra aquests tipus? Es ben probable que, el diner, com a gairebé tot en la vida, hi faci molt. Però, us pareu a pensar que passaria si un bon dia, ningú comprés diaris sensacionalistes, ó mires programes televisius com "el diario de patricia"? Segurament dues coses. La primera, es que marxarien per falta d'ingressos; la Segona, més persones fustrades i enrabiades per el món.

No defenso de cap manera l'existéncia d'aquests programes. Penso que son "petites prostitutes" (aclaració: Hi ha homes i Dones, que per molts motius fan aquesta feina, i que gràcies a elles, molts tarats no fan més mal; i poden ser molt millors persones que molts de nosaltres); i de la societat, valvules d'escapament per a qui no té vida ni pensament propi. Si no, per que puja l'audiéncia després de veure un burro pegant nenes, ó ajuntant un maltractador amb la víctima?. Sembla que, la caixa tonta ens ha fet beure l'enteniment. Es hora de tornar als llibres.

dijous, 27 de març de 2008

L'avaricia

Cada cop que em poso davant el blog, tinc l'impressió que em porta l'avaricia. Es un sentiment plenament humà pero... Som el que realment som ò per contra, busquem amagar i semblar el que no som?

A mesura que vaig caminant per la vida, veig coses que m'importen més aviat poc, molt ó relativament. Cada persona es un món, cada flor un univers, i cada dia una historia. Desde l'època dels romans, la humanitat está encegada en ser uns millors que uns altres, compartir entre uns quants... no hem inventat res de nou, peró cada ún, quan arriva a pujar aquests camins, sembla que hagi trobar or.

En les relacions personals passa el mateix. Qui troba un amic, té un tresor (A vagades de filferro). Per qué tothom amb qui parlo em diu que el millor estat es tenir que té gairebé tothom,es a dir, parella? I Llavors, per que comaprem la parella amb la Presó? (ES a dir, un cop casat, una part vol el divorci)... Descartes ho defineix molt bé amb el dualisme cartesià.

Realment, si els filosofs que ens ahn guiat per la nostra vida aixequesin el cap, el tornarien a posar sota terra per estar més tranquils... de mí, em tindrien com un esser extrany, insensat, per que no fà més que el que li dicta el cor, a vegades sense cap mena de sentit... Paradoxa de la vida

dimarts, 11 de març de 2008

Capítol 7. La Llei de la Gravetat

El President ha guanyat les eleccions. Sembla que l'assasinat de la Llibertat ha donat més suports a la seva candidatura. Es cruel la vida. Tot i anomenar les víctimes, ja ningú les recorda, tant sols els familiars.

A través d'aquestes línies vull fer-li un petit homenatge a aquest col.lectiu indefens, les Victimes. Tota barbarie mereix tot típus de càstig. Però el President em va dir, en privat, que el pitjor dels dolors es l'indiferéncia dels propers, dels iguals, ja que passar del dolor aliè et fa creure que a tú no et passará mai. I no es veritat. Ell és el primer mercader. Caurá el terror, tant sols per no caure ell del poder.


Per aixó mateix no em puc ressistir a escriure aquestes línies mal fetes i redactades. Allà on són les víctimes, sabran que en el meu cor sempre tenen un lloc on tornar a jugar.


Visca la Llibertat!

dijous, 28 de febrer de 2008

Entrega nº6: Tot el que puja... no té per qué baixar

Arrivada la tarda de cada dijous, m'acosto cap terrassa pregant que no hi hagi tants esvorancs en l'accés a la ciutat. Allà vinc, em dic cada cop que avanço a la universitat U.N.E D. Però avuí no hi puc entrar. dins les sales està el Senyor Alcalde, en una roda de premsa. Anuncia la troballa d'una noia morta "en extranyes circumstàncies" a les golfes de l'edifici. I el pitjor, es que no és la primera vegada... La LLibertat torna a estar encaixada en un taüd.

la seva abséncia genera una revolta mai vista en la ciutat, pillatge, saqueig, puja de preu, violència de tot tipus invaiexen carrers i persones, expandinse com una pandemia. I mentrestant a Barcelona, el President de la Generalitat s'ho mira esparverat, peró esperant que hi diu "la veu".

Tot el que puja, no té per qué baixar.

dijous, 21 de febrer de 2008

Es l'entrega nº5. Aquesta matinada s'ha posat en marxa el nou tren d'alta velocitat... amb retard. Em sorprén veure que les coses segueixen igual.

Al bell mig del matí, surten les dades sobre la regulació a 80km hora. Ara han baixat els accidents un 46%... res a dir de les caravanes.... Això sí, encara segueixo estimant el meu país

dimarts, 12 de febrer de 2008

Son les 8 del matí d'un dia plujós a la ciutat. Amb lleganyes, mort, m'acosto a la máquina de xiular anomenada cafetera. Allà van caient les gotes d'un café negre ben carregat. Al costat, dues llesques de Pa Bimbo torrant-se en un aparell. Ironia.

Mentre el pa i el café es van preparant, una dutxa em recorda que estem enmig de setmana. Em vaig posant en marxa mecànicament, sense pensar. El cos va sol, autòmat, busca la radio on sempre diuen el mateix... Morts per tot arreu, vagues i un tren d'alta velocitat que ha trigat 17 anys en fer el trajecte Madrid- Barcelona.

Llavors, prenc el café ambdues mans, fumejant encara; m'acosto a la finestra i veig embadalit com els infants-futur, innocencia i alegria, van plorant ó contents a l'escola. Alegria de Viure. I es quan llavors, en aquella emisora de ràdio tot canvia. Sonen els Rolling Stones versionant un Sweet California dolç com la mel... Gracies mick, la teva veu es una grata companyia que m'alegra sentir de tant en tant.

divendres, 8 de febrer de 2008

la bojeria

hi ha moments en la vida de les persones on hi cap la cançó "como querer a dos mujeres, y no estar loco". Doncs, bé; començo a enterdre-ho.

Com reaccionem les persones quan no trobem a casa el que busquem?: ho podem dir a la parella ó anar-ho a cercar fora. La segona resposta té una clara conseqüencia: Separació. Però, que passa amb la primera?

M'hi trobo en aquest dilema ja fá un temps i no sé com resoldre'l. Per molt que ho explico, tot segueix igual. Sembla que, fins i tot, puc ser pesat amb el tema. Igual es que a aquesta persona ja está en el seu màxim. Llavors, es just que jo busqui el meu màxim fora?

Es increible com falla la comunicaciò en la societat de l'informaciò (curios, no?) Contra més mitjans et posen per parlar, menys es diu... i després volem arreglar el món sense saber canviar la bombeta de la nostre llum. genial!

dimarts, 29 de gener de 2008

Una de Romanos...

Parafrasejant al Joaquin Sabina, avuí he llegit la nova ocurrencia dels senyors de tránsit. Fer més petits els carrils per no correr tant.

Sembla que PEPE Gotera i Otilio s'han posat "manos a la obra", sense cap solta ni volta. Els conductors estem adormint-nos al volant (mireu com aquest passat cap de setmana ha estat el pitjor desde l'any passat, per aquestes dates), les cues que tenia cada dijous a la meridiana ara per ara arriven a Cerdanyola. A aquest pas, la cua matinera de la Diagonal Barcelonina arrivará a Fraga (Aragó).


Tenim els politics que ens mereixem. Tot per no voler ocupar-nos d'all`capdal. La democrácia són matemáticas i la majoria no varem aprovar-les en les escoles.

Peró, aquest será un problema etern, que ja el patien els Romans a la Via Favéncia. Aixó, una de romanos....

dissabte, 26 de gener de 2008

Presentació

Bona nit apreciats lectors;


A partir del dia d'avuí, i a poc a poc; aniré volcant la meva opinió sobre els fets més remarcats del dia. Això implica fets socials i personals, els quals miraré de tractar amb cura i personalitat.

bé doncs, espero la vostra col.laboració per anar fent bona, i gran, aquest blog on hi tindran cabuda totes les opinions que es facin desde el respecte i la bona educació.

Apa doncs, fins a la propera!!!!!