Capítol 22: Les Vacances

Bon dia!

Ja som de vacances, un temps per la pau, reflexió... sexe i disbauxa. Avuí en dia les vacances ja no son el que eren, tot i que procuren recordar-ho. No hi ha osties a la platja per una mica de terra conquerida (o sí, peró a punts limitats) les ciutats no descansen, tot segueix funcionant (menys internet, hi ha coses que no canvien)...

Es el primer cop en 5 anys que faig vacances "en solitari". Es una experiencia extranya. Quan t'acostumes a estar amb una persona, veus que és en els petits detalls que la trobes a faltar. Es cert que amb la persona que estava, no m'omplia del tot, peró tot i així... bé, es que encara em costa una mica pensar que no estem junts, tot i que sé de segur que trobaré algú millor per conviure.

Peró, anem al que anem. Aquests dies son d'aquells que no saps ben bé que fer. Et lleves del llit tres hores tard, el matí desapareix, la tarda la passes suportant una calor tremenda i el vespre no et deixa dormir. Aquesta es l'opció que començaré a triar. Tinc ganes de tornar al carrer, veure les noies amb alegria de tot tipus , nois que les persegueixen (i noies)... Aixó sí, dintre de la legalitat, que ha hi han prous fills de puta pel camí fent mal, i com trobi algún pel camí, sabrá qui som la resta que volem viure en pau. Vull tornar a somriure, sota la tendresa del cor d'un banc a la platja de Sant Sebastià (donde en el rompeolas no se pone el sol, com diu la cançó).

Doncs hala, a trobar temps per estudiar una mica, lligar el que pugui , i sobre tot, a disfrutar de les festes veinals, que son prou xules com per parlar-ne un altre moment.

Una Abraçada XAtos!!!