divendres, 3 d’octubre de 2008

Capítol 26: Quan es fa fosc

Son les dotze de la nit a la nau industrial. Tot just está entrant el torn de nit quan el Pere recorda que s'ha deixat les claus de casa seva a la taula del despatx. Pensatiu i alegre alhora, s'hi acosta pensant que la feina está ben feta; tot clos i sense fisures.

Quan passa per la porta del despatx, escolta una emisora de radio emetent unua música que li sona propera: "The River" del "Boss" springsteen... I al fons, assegut a la seva cadira; Ella. La mateixa dona que durant tants i tants anys ha fet que la vida fos com els torrons d'alacant: Dolços peró molt difícils d'empassar.

- Que hi fas aquí- Va preguntar el Francesc
- Ja saps a que he vingut, volies que ens trobessim així- Va contestar-li Ella.
- Si algún cop t'he fet mal, mai ha estat a consciencia- va constestar en Pere.

Es va sentir un tret, un soroll, una trencadissa a l'interior. Després, el silenci, Tant sols trencat per el soroll que va fer la porta quan ella va sortir de la nau industrial...

P.D: Aquest escrit s'asembla molt a un escrit llegit per Jordi Basté a "El món a rac1" de Radio associació de catalunya. Son un referent informatiu i és el meu humil homenatge a una gent que fá la feina ben feta.