dijous, 17 d’abril de 2008

Capítol 11: Mirar-la

Cada dia m'es més difícil mirar-la. Ja no veig les espurnes que existien antuvi. LA mirada dels seus ulls Glaücs ja no es viva.

Quan em veig en el mirall, no reconec la persona que apareix. Es una imatge buïda, sense sentit. ¿Que hi fa aquest home, mirant-me? Es una expressió confosa, borrosa, codificada en la meva ment. Qui es, aquesta identitat? Segurament, algú qui alguna vegada s'ha semblat a mi.