I a la dotzena

Tot ja apuntava cap el final. El Comissari Cadasesus va anar porta per porta, planta per planta, arreu de la radio. VA topar-se amb el recepcionista -si, un noi, coses que té la vida-.

- Com es diu vosté? VA preguntar el comisari Cadasesus
- Francesc Jordi Lluís. - va respondre-li el noi.
- Expliqui'm que feia a l'hora dels fets.
- I quina hora ha estat. Cada dos hores em toca fer la ronda.
- La ronda? - Va quedar sorprés el comissari-.
- Si. en el torn de nit, abaix hi ha poca feina, i un cop el guardia de seguretat; i una altra jo mateix, mirem si hi ha una incidencia fora dels estudis de Radio. .
- Bé, doncs estigui localitzable.

La cara del comissari deia molt poc, peró el seu cap va començar a pensar com la dotzena d'interrogatoris fets abans no valien la pena davant d'aquest mosso de mirada negra, ulls verds, que val més per el que no ha explicat que per el que sembla...