dijous, 16 de juliol de 2009

Dia 200. Quadern de Bitácora. Una ombra de llum

Hi havia una vegada un home que cada día es llevaba al matí, voltants les 6; per anar a treballar. Cada dia feia el mateix recorregut: Sortía per la porta principal, baixava les escales; obria la porta del edifici i anava caminant uns dos-cents metres de pujada cap el parquíng on dormia cada nit el seu cotxe.
Peró un bon dia tot va girar-se en la seva vida. Repetint com repetia cada dia el mateix ritual, al tombar la cantonada nord de casa seva va sentir que una veu el cridava:
- Ei, bon dia matiner. Vas cap a la feina?
El nostre home es va girar a una i altra banda sense veure-hi res.
- Hola. - va repetir la veu- Mira a les teves espatlles.... una miqueta més amunt... ara!.
- Qui ets?- va respondre l'home. I Que fots aquí dalt? Baixa! - Va dir malhumorat i sorprés.
- Qui sóc? jo sóc tú i tú ets jo.....
Imagineu quina cara us quedaria si us trobessiu una cosa com aquesta en la vostre vida.... i multipliqueu-la per 1000. Aquesta es la cara que li va quedar al home al veure aquell esser viu.
Després de recuperar la consciencia de la situació, si és que en té; l'home va seguir caminant pensant que era un deliri....
- On vas? Que no penses parar dos minuts?
- No, no ets real.
- I tant, et conec millor del que et penses... sóc el teu interior.
L'home ara si va parar. Aquell esser li va explicar coses que havien passat pel seu cor i cap que ningú coneixia ni sabía.
- Com es possible que coneguessis com estava per dins? Va dir l´home al esser
- Es Senzill. El teu cos és la meva casa. Tu pots repintar-la i dissimular els esvorancs, peró a mí; que hi sóc dins i no em pots fer fora no em pots mentir. I Per aixó estic aquí. Per qué si nó em farás fora de casa meva que es casa nostre.
- I que he de fer, aleshores? Va preguntar l'home.
-Torna a ser feliç... relativitza la vida, lluita per tú i veurás com tot torna al seu lloc.... Cuida els essers que trobes pel camí, busca sense fer mal i el mal marxará del teu costat... i una ombra de llum va marxar de les espatlles de l'home...
I després d'aquell día, aquell home va tornar al camí. Li va costar molt, peró ara ja és a punt de tenir tot el que desitjava... just ara; quan ha tornat a viure de les petites coses.... torna a escriu-re nefastos relats petits, gaudeix del café cappuccino mirant per la balconada.... Perqué en les petites dosis de felicitat és troba la felicitat eterna..........