divendres, 8 de maig de 2009

Quadern de Bitácora: Dia 140. The show must go on

Sembla que el destí está posant fil sobre l'agulla. Dimarts passat vaig veure per fí una cosa semblant a alló que penso pot ser el vaixell de la meva vida. Estava varat prop del Parc Güell. Es un pis d'uns 80m2 amb dos nivells.

El primer nivell consta de 3 camarots, cuina, bany i saló menjador. Destil.lava classe per totes les seves parets. Havia estat casa d'un matrimoni que cantava al cor professional del liceu. Com ho sé? per les parets. Hi havia tota una serie de títols, liciencies, quadres.... i un maquissim piano de paret dels bons a la sala-menjador.
La segona planta, hi havia un tipus d'altell (buhardilla en castellá) d'uns 40m2 calculo. allá estava la rentadora al costat d'un mini despatx on hi destaca una finestra que dona a un minipati... que et dona una vista brutal dels arbres voltaners del Parc Güell. (aquest queda a uns 200 metres del bloc d'edificis).
El que m'ha fet tirar enrera es la possible inversió en acondicionar-lo. Tot el que hi ha dins (parets, portes i terra) son dels que no es fan avuí dia. I la cuina i el bany, almenys s'ha d'arreglar la meitat....Per no parlar de les compres básiques. Ara bé, si tens diners, val la pena per la tranquilitat que respira el lloc. Quins silencis.....
També vaig aprofitar per passejar pel barri. Si no tens cotxe i parquing... fotut. Per arrivar a bon port tens una barqueta posada per l'ajuntament just a la porta, si nó, pots triar nedar una mica i baixar/pujar per unes passareles mecániques. Tot una experiencia.
Bé, com veus estic valorant seriament sortir.... i começo a veure que la "llei de l'atracció" funciona
....
Seguirem endavant!

diumenge, 3 de maig de 2009

Dia 135: Quadern de Bitácora. Els Almovagers prenen el Fortí Blanc

Quin dia. Aquest matí he sortit a caminar per la meva ciutat. M'he acostat a la diagonal de compres. He comprat roba de terra nova, seguint aquells consells que mai havia d'haver deixat d'escoltar. Un café al Illie, una lectuel positivisme i unes compres al intimissimi i al Jack and Jones... Canvi d'armari i a dinar.... Un matí perfecte.
La tarda va ser una mica més moguda. He conegut una dona força interessant a l'universitat. Es diu Adriana, diu es argentina i de la meva edat. Dijous passat varem navegar junts desde Terrassa fins a BArcelona. Varem xerrar una mica sobre com varem començar a estudiar Psicología, com es que va venir a Catalunya, la música i tipus de vida que ens agrada.... En definitia, que em va oferir venir a fer una volta per una festa pro-hindú. I allá que vaig anar.
El regal que m'ha fet es una gran estona de pau.Em va presentar a dos amics seus, en Daniel i Joan. Seblen bona gent, peró ja es sap que quan vas a aquests tipus de llocs xerres poc i escoltes molt. L'estona de pau la vaig tenir quan dos persones van recitar uns contes típics hindues. Molt bons, vaig intentar treure les conclusions ó moralines que tenen aquestes histories. Quines quatre hores...
Peró un cop varem sortir del local, observarem algarabia a la ciutat.... La trucada de Josep Maria ho confirmar. ELs Almogavers havien prés el Fortí Blanc! Sabia de la possibilitat que els meus amics blancs caiguessin... Peró no coneixia l'íra dels braus Almogavers. Sospito que avui, les creus vermelles tenen molta feina a Castella... Tant sols desitjo que tot els vag bé davant els Braveharts anglesos....
P.D. Tinc moltes ganes de tornar a veure l'adriana.... em sembla pot aportar-me moltes coses a la vida. Ah! i el tema del no vaixell va genial....