dijous, 8 de maig de 2008

Capítol 13: Blanc Sobre Negre.


La vida es un llibre on escribim negre sobre blanc. De fet, en cada llibre s'escriu així. Es en l'únic lloc on el negre es sobre el blanc constantment. I no es cap problema, ja ens va bé així.

Doncs aleshores, per qué ens exclamem quan una persona de color, sigui quin sigui, demana drets i obligacions, aixeca la veu i els aconsegueix?. Estic fent una petita proclama veient el transcurs de les primaries demòcrates als EE:UU. Barack Obama vá per davant d'una candidata del Génere femení. Heretges, va pensar Benet XVI, som-hi cap allá a convertir-los. Quina pressa a viatjar-hi. Aixó si, ronald mcdonald no l'esperava aquest cas al peu de l'aviò.

Pensem-hi. el món está girant poc a poc, per això les forces reaccionaries ja fan cridas contra ministresses de defensa, ó joves militants que poden fer una bona feina a habitatge. Quan veurem que, el país amb millor benestar del món, com es Noruega, les dones tenen més pés especific que els homes? Alguna cosa farán bé,