dissabte, 28 d’agost del 2010

Dia 185: Segón Quadern de Bitácora. Two minutes to midnight

2 minuts per a mitjanit. La gallina dels ous d'or no para de produïr. Em fa molta impressió. Per a Aquesta gallina, no existeix el temps de descans. No para, sempre té la pistola carregada a punt...
Em diu que tinc la sang de la llibertat, que depén tant sols de la meva capacitat... I ahir es va tornar a favor meu.
Vaig sortir de nit, a escoltar una mica de Heavy amb el meu amic Gustavo. Al principi, anem a fer una una copa, em vaig posar al dia dels detalls de les nostres vidas cotidianas i va saltar...
Va saltar el per qué tinc les ganes de canviar... Per que tot el que está passant al voltant meu em porta a una vida tant diferent que sembla no sigui la mateixa de fa tant sols 3 dies... No m'avergoneixo d'haver sortit amb noies 10-15 anys més joves ó 10-15 més grans; que si tinc enveja per que "mi buena amiga Sandra" es marxa als Alps a Escalar (enveja sana, si; peró enveja eh punyetera jajajajajaja); o disfrutar amb l'ignasi, el Jordi, La Mireia i la Carol dels Vins, caves i pastissets del seu Local. I ¿Sabeu per qué?. Per qué cada experiencia val el seu pés en Diamants, or i platí. Es un Tresor únic que té valor incalculable. I per que són incunables amb els que he compartit els darrers 6 anys, dia rere dia, no vull ni dec separar-me emocionalment d'ells. Es Realment l'unic grup que no tinc cap ganes de trencar (I espero que vosaltres tampoc eh)
Bé. Dilluns comença la nova temporada. Espero poder parlar amb la Gent de "Dekora" arreglar el tema dels mobles i començar a volar. vull marxar. El meu relotge marca "Two minutes to Midnight"

diumenge, 22 d’agost del 2010

Dia 175. Segón quadern de Bitácora: Play Again, play well

De Vacances. Es cert, per fí ya estan aquí. I es hora de pensar en el curs que hem passat.
El Balanç, mal inici i un final mig explosiu. El principi de la temporada va estar marcat absolutament per la crisi que vaig patir al final del més d'octubre. Hi ha un abans i un després. El temps que em va tenir retirat em va obligar a pensar....
A pensar que ja era l'hora de marxar, de canviar de marxa. Portava un ritme rápid sense sentit, to i que creia que sí. Havia perdut una mica el nord. PErdre la Rosa em va fer molt mal, i al darrera, las relacions amb Adriana i ........ no podien ser bones, més per culpa meva que la resta.
Evidentment, aquestes coses no deixen de afectar a la carrera, inclós la feina. Em prenc les coses amb una mica més de tranquilitat. Peró sense anar a poc a poc eh!
I la segona part, poc a poc pujant. La carrera evidentment ha estat aturada fins ara, que la podem reprendre. peró el gran canvi ha estat decicir marxar...
n
Em va sortir un bon piset a Rubí. Pas a pas, sense fer una marxa enrere. No és el que exactament vaig dibuixar, peró poc li falta. Em va faltar una mica la valentia per qué tenia un 95 i em vaig espantar. En aquest aspecte la Rosa tenia Raó. Em falta una mica de "Pes pesant" per atacar sense por..
També t'haig d'escriure que estic satisfet. Un cop vist que vaig fer malament en no atacar, he passat a l'ofensiva. La Gent que está treballant en l'hotel Vela son el que m'han pintat el pis, uns bons instaladors de gas son els que ho porten...
Per aixó dic que el final ha estat mig explosiu... Peró es un bon inici de la Nova temporara.... Play Again, Play well