dissabte, 23 de maig del 2009

Dia 157: Quadern de Bitácora: .... bé acaba (2ª part de El que bé comença...)

Creiem que ho tenim tot per la nostra má. I potser és aixi. Creiem que res és a les nostres mans. I potser també és així. Aquest dijous a la tarda he patit un dels episodis més impressionants de la meva vida. Un Vaixell molt gran va topar amb la meva barca i em va provocar uns danys. La sort es que vaig poder mig controlar la virolla i dur-la a parar l'impacte, peró venia un altre i no varem poder evitar l'impacte... Per sort les lesions no son molt greus.
Bona part que estigui bé es dels mossos d'esquadra. Varen intervenir molt rápid i bé. Em varen traslladar al hospital, on varen fer totes les proves possibles i ara només toca repós i descans unes setmanas.....
en definitiva, que tinc més vides que un gat, encara que vull conservar les 5 que queden.... i ara ja estíc segur que tinc un ángel de la guarda. Ara, he aprés també que ja toca disfrutar una mica de la vida, no prender-la amb estrés,somiar amb tot el bó que tinc per endavant i lluitar per ser psicóleg d'una vegada....
Per sort, algunes setmanes acaben bé .... per qué et donen l'oportunitat de tornar a la batalla... i d'aquesta partida he sortit podent jugar la tornada a casa.

dimarts, 19 de maig del 2009

Dia 155: Quadern de Bitácora. El que bé comença...

5Aquesta setmana el vaixell ha estat en el "dique seco" Convenia molt. Avuí he anat al mecánic i m'ha recomenat que el bellugui sense fer girs "Trabucades" extranyes, ja que la meva esquena está mb lumbalgia. Amb aixó vol dir que la bici queda una mica apartada i que la resta es pot treballar (corre en máquina i peses) sense apretar-la gaire....
En un altre ordre de coses; he pensat una mica amb alguna de les coses que em deia el navegador (si, contiua present. I qué?). Tot ha vingut per que he trobat la meva exparella just dos dies seguits quan volia veure a una altre persona. El navegador em deia que aparexeria fins que trobi la noia que em fará companyia per sempre. Sap que no és ella peró donará senyals de vida de tant en tant.... encara que no sigui a posta. Entenc que la vida posa a prova les meves conviccions. Ho sento, peró la decisió es ferma. I sé que la meva mare, allá on estigui, estaria contenta amb la vida que vull portar. Licenciat en Psicología, un volvo a la porta i el més important. Una morenassa amb una intel.ligéncia bestial; alta i prima com jo, els dos amb molta independéncia económica disfrutant d'una filla en comú dels plaers de la vida.... Tot comença a girar segons la "llei de l'atracció".... i començo a creure per que ja surten petits resultats. Quan els confirmi ús ho explico.
Fins una altra xavals!