dijous, 11 de juny de 2009

Dia 170: Quadern de Bitácora. El món es boig

Avuí m'han comunicat que la meva esquena millora peró no a tot drap.... per fí el atestat diu que tinc raó..... les radiografies dels metges no es revelen.... sembla que el món es boig...
Que boig el món, que no té cap sentit i em fa pensar: “no sé què hi faig aquí”.Que boig el món, que no el puc entendre mai. Ja pots lluitar amb constància,que un dia et fot un cop amb tanta força que et deix solen el principi del camí. Diuen que al món s’hi ve a patir.

Que boig el món, que no té cap ni peus ni ens deixa tenir el que teníem ahir,Que boig el món, que no vol aconseguir per fi esborrar del mapa aquelles coses que menyspreem, i ens fan sentir mesquins.En la distància està el secret, callat, ocult, pacient, discret.

Per art de màgia baixem com l’aiguai a cada obstacle,refem com si res el camí,construint a mida el destí.

A contracorrent,de cara al vent,amb mar de fons i onades, governa tu el vaixell que no tens res a perdre,res a perdre, res a perdre.Boig, el món és boig, però és nostrei és el millor d’entre els possibles....
Gracies PEmi per aquest poema tant bell amb que en sento molt identificat... Que boig el món.....