dissabte, 31 de juliol del 2010

Dia 164. Segón Quadern de Bitácora: Entre Rubí i Brasil....

No sé com en tinc de ganes d'escriure després d'haver disfrutat d'una gran tarda d'atletisme a Montjuïch. No sé encara com tinc ganes d'estar despert a aquestes hores, peró en fi... son les coses que passen i cal mirar endavant...
No sé com puc estar mirant "la noria" i escoltar las bajanadas de la dreta espanyola...Es de suposar que cap d'ells saben quin mal fa una estocada... o pot ser sí i no ho diuen per no perdre vots.... Pot ser ja sé la raó...
I es que ja tinc el piset pintat. I olé com a quedat. I es que he tornat a veure mobles (ver fotos facebook, com diu aquell)... Total, un matí d'aquells que et toca escoltar molts consells i decidir el que realment vols...
I pot ser també i té a veure brasil. Ara que marxo del barri conec una brasileña com deu mana. es a dir, amb tot el que té una bona brasilenya. Almenys, m'alegra la vista... visca Brasil!

diumenge, 25 de juliol del 2010

Dia 157. Segón Quadern de Bitácora: Quan creies que el Canvi no seria tant gran...

Apreciat diari...

Aquest dissabte vaig fer una visita Sorpresa al meu nou pís. M'extranyava que el Cristian no m'hagués passat la factura ja. La qüestió es que m'he trobat una gran sorpresa...

Em pensava que les capes de pintura que faltaven només eren per el passadís i la mini entrada per que el tema dels dibuixets no es podia millorar... peró si, si es pot millorar. I Tant.
D'entrada m'ho he trobat tot en blanc ocre, com el menjador. Es meravellós. Peró el millor és que li ha donat una segona capa de pintura a la habitació principal. Está quedant brutal. Es una animalada. Ara tinc que treballar a fons per a conseguir uns mobles a l'alçada. Entre nosaltres dos, havia anat a prendre mides per que no les tenia... i em vaig endur un gran regal.
I el segón gran regal es veure com es el preu de la vida allá, a casa meva, a Rubí. Si, ja li dic que es casa meva per que entre altres coses, cada cop tinc més i més sensació de llunyania de Barcelona. En algunes coses, es paga una mica més, peró la pau i l'exclusivitat no tenen preu... Senyors, es l'hora. Senyors, la Ferrari ha tornat.