dissabte, 21 de febrer del 2009

Dia 67: Quadern de Bitácora. La marxa del Navegador

Aquest dies han estat dels més difícils un cop hem tocat terra i he vist els danys del vaixell a port. El meu nivell de cabreig ha fet que el navegador s'espantés i decidís marxar. Ara tant sols vol estar per temes de lectura de mapes. Res més. I no puc culpar-lo. El cabreig era amb mí mateix, i ha pensat que si sóc així amb mí, que li podría fer a ell...

D'ell em queden a la memoria fets meravellosos, d'aquells que els portarás tota la vida gravats al cor. Les seves ensenyançes i llibres m'estan servint per passar aquest trángol. I es per aixó que penso acceptar la seva oferta. L'unic que no m'agradat es trobasr-me la nota al quadre de mandos.... mil vegades millor una trucada ó una conversa.

El meu pecat es la soberbia.

Us escriuré que em va dir un amic argentí fa un dia, sobre mí:


"la soberbia domina tu personalidad, a menudo sufres de enojos al ver que las cosas no salen como tu querias, o que alguien más sea mejor en lo que te considerabas bueno, asi como pensar en lo que dicen los demas de ti, aunque no digan nada en realidad, guardas rencor constante aunque es debido a tus sentimientos que tienden a ser puros, te causa disturbio no poder entender a la gente y tratas de hacer que la gente te entienda primero ,quieres obtener la perfección y demostrar que la tienes por que no te gusta el hecho de que la gente te de la espalda , en pocas palabras: le temes a la soledad, y aun asi la buscas por que le temes a la gente , le temes a fracasar... tu soberbia es tu soledad, tal vez te sientes culpable por no lograr algo, por fallarle a alguien , por que alguien te fallo ..."

I vet aquí que he agafat el llibre vermell que em va regalar fá dos dies el navegador. Quanta raó tenies al dir-me que no havia aprés res del llibre.... Estic començant a perdonarme la soberbia....
per qué the show must go on, encara que no tingui cap altre company de viatge. Primer Haig de ser jo el meu millor company.


P.D: Un Bexitu. Rosa negra. no deixo la carrera. He pensat com reconstruïr el casc del vaixell....

dimecres, 18 de febrer del 2009

Dia 63: Quadern de Bitácora

El vaixell está més tocat del que semblava. La victoria ha costat danys al camarot del estudiant. Ja els conec peró el navegador diu que es poden solucionar.... Em fará falta una pipeta de marihuana per entendre'l. Jo només vec forats... pot ser té raó (com gairebé sempre) i necessita una má de carpinteria nova.

Em porten la pipeta, i a la sala poso un cd on la cançó diu:


es el opio la flor de la pereza
hasta que llego a ser sólo existencia
el humo de leche muge lento
extendiendo el sabor del universo
el que nada hace nada teme
y de terrenal sabrás lo celeste
un oscuro derecho a la delicia
será un sueño o será mentira
las cosas más triviales se
vuelven fundamentales
eliminando los moldes del azar
como se agita el viento sin alimento
escucha mi canto abierto de par en par.
es el opio la flor de la pereza
hasta que llego a ser sólo existencia
el humo de leche muge lento
extendiendo el sabor del universo
replegado en la madriguera
como un animal acosado
bajo el efecto de la adormidera
y el peso de mis pestañas.
las cosas más triviales se
vuelven fundamentales
eliminando los moldes del azar
como se agita el viento sin alimento
escucha mi canto abierto de par en par.
esquirlas de aire
arcano indescifrable
en el jardín de mis delicias
pertenezco a la brisa
inhalo la niebla
que flota en el ganges
el aceite de incienso
nos servirá de consuelo.


i pot ser encara estíc en el meu jardí.... quan la realitat era una altra. Haver anat per primera vegada per sobre de les possibilitats del vaixell m'obligará a tornar-ho a fer. Será al juny, i seré més fort... Bé. Toca anar a la taberna dels morts a veure que expliquen...


La Posada de los muertos:
Halza tu cerveza, brinda por la libertad,
bebe y vente de fiesta
el infierno es este bar...

Si has perdido el rumbo escuchame,
llegar a la meta no es vencer
lo importante es el camino y en el,
caer levantarse insistír aprender!!

Si has perdido un beso en un adiós
o huyes de un destino que te negó,
la oportunidad de ser felíz,
ven con nosotros estamos aquí!!

En esta posada los muertos
cuentan su vida y se ríen de quien,
estando vivo desea estar muerto,
en el mas allá nunca dan de beber.

Halza tu cerveza brinda por la libertad,
bebe y vente de fiesta, y a la muerte emborrachalaa!
Halza tu cerveza brinda por la libertad,
y que el cielo te espere pues el infierno es este bar.

Si la noche es tan oscura que,
ni tus propias manos consigues ver,
ten seguro que amanecerá,
y mientras tanto te invito a mi bar.

En mi taverna los muertos,
cuando amanece se van a infingir,
duros castigos y oscuros tormentos,
a los que ni quieren ni dejan vivir.

Halza tu cerveza brinda por la libertad,
bebe y vente de fiesta, y a la muerte emborrachalaa!
Halza tu cerveza brinda por la libertad,
y que el cielo te espere pues el infierno es este bar.

Halza tu cerveza, bebe y brinda por vivir,
juntemos nuestras copas, esta noche es para ti.

Halza tu cerveza brinda por la libertad,
bebe y vente de fiesta, y a la muerte emborrachalaa!
Halza tu cerveza brinda por la libertad,
y que el cielo espere pues el infierno es este bar.

VENIROS AL BAR CABRONEEEEEEEEEEES!!!

pues eso... a brindar por la libertad.....