dissabte, 27 de juny de 2009

Día 183: Quadern de Bitácora: Ja som al Final

Aquesta setmana, ha estat una mica avorrida. Recuperar i més recuperar. Vaig anar a veure els "fillols polítics" el dia del Foc. Están enormes, sobre tot el petit Pol. Com creixen....
El que més he notat al anar-los a veure és com m'he distanciat dels seus pares. Son mlt bona gent, peró cada cop que els veig em costa acceptar aquest estil de fer les coses. Bé, és una cosa que haurém veure com va, peró el que em van dir a la muntanya poc a poc va sortint....
La nit del foc va anar tranquila. Petardets i cap a casa, no tenia moltes ganes de JArana... A més a més havia rehabilitació. Les qüestions de parella, a sobre , están aturades....
Dons bé, la setmana vinent igual donem noticies sobre el tema del nou vaixell. Estigueu alerta!
Bexitus!

diumenge, 21 de juny de 2009

Dia 177: Quadern de Bitácora. Aquesta setmana ja fá un any.....Teoría de les Cordes

El proper dia 23 de juny fá un any que vaig prendre una de les decisions més difícils de la meva vida. Deixar la que v ser la meva parella durant cinc anys. I la valoració d'aquest any no pot ser més positiva.
Els primers mesos no varen ser facils... encara quedaven encenalls i de tant en tant hi havia patinades. Fins que ella es va cansar ja que no obtindria el que volia. A partir d'aquest punt, les decisions han estat molt més fácils. Era el moment de començar a netejar la meva vida.
El primer que vaig fer va ser establir un planning de treball. Qué és el que necessito i com ho necessito. Aquí prén força una persona: El Navegador. Aquesta persona va saber buscar els meus punts débils... Quina llástima de no haver sabut mantenir-la al costat. Les seves ensenyances m'han anat molt bé.... i no he oblidat els llibres que m'ha dedicat, ni la meva promesa. ENS VEUREM DALT DE LA MUNTANYA, R! p.d: Recordes que em vas dir sobre perdonarme els errors.... sápigues que vaig de camí.
Un d'aquests llibres es diu la Llei de l'atracció: Parla de les forces del univers i com relacionen amb el món.... A vegades el rellegeixo. Vaig entenent com va la Teoria de les cordes (les partícules del món estan comunicades per cordes invisibles, que ens conecten amb tot i tots, i de manera que tot es creua en la nostra vida... tant sols cal aprendre que es dolent i com evitar que ens afecti molt).....
Més endavant, com ja sabeu, hi ha el fet del accident. He tret dues conclusions. La primera es que el consell del navegador de baixar pés i posar força va anar molt bé. La segona es que LA VIDA M'HA DONAT UNA OPORTUNITAT INMILLORABLE PER FER EL QUE VULL. I el que vull es deixar petjada en la humanitat, que la meva vida no hagi estat de pas per aquest camí...
Evidentment he tingut més patinades, que m'han ensenyat coses.... Peró tota l'experiencia que he adquirit en la meva vida personal i sentimental m'ha fet creixer molt més que els cinc anys anteriors. Ho dic per la meva curta relació amb l'Adriana. Bé, almenys també tinc algún escrit important (els accidents son una advertencia, i els dolors del cos están relacionats amb l'ánima. FEng Shui, I-Ching...)
Bé, la veritat es que m'ha anat molt bé allunyar-me una mica de certs amics, tot i no perdre el contacte; intensificar amb altres.... R, quanta raó tenia el camí que vaig fer per la Muntanya....
Bé, la part dels estudis es la que vá més coixa... peró el univers ja saps que primer es una bona parella, un bon vaixell i una bona carrera profesional. Posa-ho per l'ordre que vulguis, tot va relacionat... Es la Teoría de les Cordes