dissabte, 19 de desembre del 2009

Dia 321: Quadern de Bitácora. Un resúm del any

Aquest no ha estat un any fácil. Més aviat enredat. El varem començar coneixent a una persona que m'ha marcat per tota la vida. El navegador. Amb ell vaig poder fer el viatge més excitant. Navegar per el mar de lleó. Es una experiencia bestial. Llástima que no vaig saber tenir-lo al costat....

A mig any, vaig tenir una petita historia d'amor molt maca que va passar en moment equivocat. L'adriana es una colega del curs, amb la que em va faltar acabar de tancar petites coses. I es que no estavem ni l'un ni l'altre per poder estar junts... a més a més; sortia de patir l'accident de tránsit... Haig de reconeixer que desde el xoc la meva salut s'ha vist resentida, entre xocs, crisis d'ansietats i desgastos de cadera la veritat es que no paro d'estar al metge... sort que aixó últim ho em trobat tendre tot i que és preocupant....
I la veritat es que la segona part del any m'ha servit per veure que soc molt fort psicológicament. Menys la compra del pis tota la resta ho he anat superant poc a poc. Ara ens queda la lesió de cadera (es degenerativa, com la del menisc de fa dos anys... aixó vol dir que tornaré a passar pel bisturí) peró ni puc i ni dec quedarme tancat. El fet de estar on estic ja es un orgull. He millorat en diners i en l'universitat (no em crec encara haver aproval diferencial...) i em el tema del amor de tant en tant passa alguna cosa... si ho llegeixes espero que em diguis si ó no... no estic per esperar gaire temps.
Doncs bé. Ara queda mirar cap el futur. En aquest he hagut de renunciar definitivament a l'escalada. Abans está la Salut. I tenint en compte aixó, ara toca anar a per tot. Curar la lesió, comprar el pis i treure el Grau superior. I per cert, també vaig per tú, per qui m'has d'acompanyar la resta dels temps...
Que tingueu molta sort el proper 2010!!!!

diumenge, 13 de desembre del 2009

Dia 324: Quadern de Bitácora:Luxe

Avuí ja ha estat un luxe de dia. HE pogut portar el meu cotxet a fer un acte solidari. He participat a les voltes solidaries de la marató. La sensació de circular per una pista impossible i sortir endavant ha valgut la pena....
Un luxe a més per que he pogut compartir pista am gent com en Dani Clos (pilot GP2) comentant fora de la mateixa l'impressionant sensació que fá atacar "la moreneta" a fons, veure que no pots dominar, que la pista et fa fora.... Els admiro als pilots. Si en dos voltes he acabat fet pols....
Pot ser es aixó el que retrobat. Tornar a tenir adrenalina a les venes.... A més a més, he fet un curs de conducció segura a alta velocitat... un luxe.
De veritat....el millor luxe es poder dedicar temps a totes les persones anónimes que ho passan malament per les malalties minoritaries...