dissabte, 14 de febrer de 2009

Dia 60: Quadern de Bitacora

Son les 00:00 hores del divendres 13 de febrer del 2009. El vaixell ha arrivat a bon port en la travessia del vapor. Victoria sembla contundent en espera del dictámen dels jutges. El més important, haver arrivat.
La part final de la travessia ha estat bestial. A mesura que arrivabem a meta, el vent empenyia amb més furia. Dins el meu cos; l'energia s'anava acumulant com per art de magia... Encara que la feina del dia anterior amb el navegant va tenir molt a veure. Ell i jo sabem que "mai més caminarem sols".

A les 11'30 hores del matí, allá on el sol sempre es ponia als meus ulls; aquesta vegada va sortir un raig de llum. Vaig pensar en els meus mestre: Platón, Aristótil; Manel i el Navegant. Els seus missatges anteriors van sortir com a solucions als problemes. Aixó si, no els vaig fer cas fil per randa... no vull que s'acostumbrin....

Saber que tens una persona a terra que t'espera tant sols per que és amiga i et vol veure sá i estalvi va fer que en algún moment de la part final del trajecte no jugués amb el vaixell i no trenqués la proa com havia fet fins ara. Així em sento amb el navegador... a moments també el noto com la meva mitja ánima ¿Com sabia que havia arrivat bé abans que jo li digués?.... Del Manel, em queda el seu consell sobre repassar l'esquema de l'entrada; vaig poder enfocar la proa per on tocava. De Platón, "la fabula del sol" i d'Aristótil que totes les formes poden transformar-se en energia nova. M'ha servit per transformar la rábia en passió per la vida.

Un cop a port, vaig retrobar el navegant. Varem anar de tabernes i explicar-nos histories sobre dolents alemanys que no són tant dolents... i vaig entendre que el millor del camí no es el final. Es compartir-lo amb algú que t'importa...