dissabte, 23 d’octubre de 2010

Dia 240: Segón Quadern de bitàcora. Epíleg

Avuí tanco el segón quadern de bitácora. Per fi. Tot i els petits problemes de posta en marxa del pis (la caldera no va) i un altre que ja coneixia, per fi puc dir que ja estic a la nova nau.

Ha estat un llarg i dur trajecte que cal disfrutar tot i que no hem fet la millor sortida desde la graella. La caldera es la pluja i jo sóc Fernando Alonso. I dic que sóc fernando per que després dels problemes passats ahir entre desmuntar un somier de 150x200 per un esglaó de res (cal donar gracies a iolanda, david, la furgoneta i el meu veí amb la clau agen) encara sóc favorit per la victoria... Peró aixó ho deixo per la Tercera part(si, els editors el demanen... es veu que us agrada una mica)

Dia difícil per a tots a can jordi. Es una situació nova per a ell. Espero que la porti amb la veterania que ja té. Es una oportunitat única per començar a saber que és controlar una empresa. Jo almenys, ho miro així. Avuí caldrá estar atents. Es un xoc aixó de trobarte un lloc buït on hi tenies algo. Es una sensació d'abandonament que té que superar. Será bó per a ell. I si no ho passa ara, ho passará segur més endavant i amb mes problemes.
Bé. en la próxima entrega ja us podré dir quines son les meves sensacions aquí, a Casa. La primera es que he anat a dormir molt bé amb un lloc mol ample. Ara toca explotar totes les característiques, arreglar el que no va i ... Al atác!!!

diumenge, 17 d’octubre de 2010

Dia 232: Segón quadern de Bitácora: Les Histories del Adam i vots.... I m'has vingut al cap, gavina.

Aquest matí escoltava una entrevista amb l'Adam martí a Rac1. Era molt interessant. Ha escrit un llibre on els caps polítics d'aquest país anomenat Catalunya, expliquen una serie de vivencies personal a través de les seves preguntes....
La Més significativa era... "parlem dels seus pares"... i aquí m'he enfonsat una mica. Jo estava a la sala de máquines del Vaixell quan escoltava algún meravellós relat sobre en Saura i la seva mare ingressada de tuberculosi, ó com en Durán va ser Separat durant anys de la Familia, ó com l'Alicia Sanchez-Camacho agafava cada tarda el tren per anar a reeducar en la lectura al seu pare, malalt del cap...
I durant uns segons m'he posat molt trist, molt, molt trist. M'ha fet pensar en el molt que et trobo a faltar, i com d'orgullosa (aixó penso jo) estaries si fossis aquí mirant com al final tinc el meu propi vaixell... i més que ho estarás si un dia tinc una companya de vida, amb filleta inclosa. Peró a la poca estona he tornat a tocar terra, pensar que encara tinc forces per acabar de complir el somni i que sápigues, que aquest només es el primer vaixell de la flota...

dimarts, 12 d’octubre de 2010

Dia 227: Segón quadern de bitácora. Llums, ploms fossos i Un meravellós parc.

Es un dia maco per escriure. Dona per aquella imatge clássica del escriptor picant el primer que li passa pel cap davant una Lettera 90, desgastada pels excessos de'alcohol, drogues i idees... I un dia maco per que el trasllat al vaixell té bona pinta.

El que passa ara es que per culpa de les humitats que té l'edifici, ara mateix podria tenir un petit problema eléctric, tot i que (Artur más dixit) demá a la tarda ho tindré arreglat ó en camí. Una despesa extra que no estava prevista, peró solucionable a final de comptes. Es el que té comprar de segona má. Poc a poc el fas nou.

el pitjor del contratemps queda compensat amb l'acord que tinc amb la casa de mobles. El dia 20 muntem els nous mobles, així que si les matemátiques indiquen el correcte (tot i que tot pot canviar, tot i que no pactarem mai amb el mal) cap el dia 23 estaré a casa meva. Una curiositat en la que acabo de caure. El meu número favorit es el 5... i dos més tres en fan cinc...
Postdata: Ja he trobat prop de casa meva un Circuit de Mountain Bike que té 15 Quilometres de llarg, dins un bosc de Moreres meravellós.... Ostres, que bé que m'ho passaré!

dissabte, 2 d’octubre de 2010

Dia 220: Segón Quadern de bitácora. LA Canción del Pirata

Setmana M eravellosa gracies per haver destapat una mica el tarret de les meves esencies. Diuen les Meiges que perdre l'olfacte es perdre el sentit de la vida. Doncs dissabte vaig tornar a navegar pel mar de lleó. Aquest lloc es especial per a mi, molt especial...
Si en un viatge ja relatat en el anterior Quadern vaig sentir com les forces em cridaven de forma tranquila i explicativa, ara ho van fer de manera salvatge, inusual... Heavy.
El viatge aquest cop va ser nocturn i sense "el navegador"... o sí, no ho sé. La qüestió es que vaig partir per que la necessitat era irrefrenable. Necessitava reafirmar alguna cosa de forma personal. Volia perfumar la meva ánima amb gotes d'amor per a mi mateix... per poder-la perfumar després amb gotes femenines sense destruir-les.
Dalt del mar peró per l'altre vessant; entrant al Castell de Sant Jordi, trio un camí que em portà a una petita sala on hi vaig trobar una taberna. Dins ella, una colla de pirates de totes les edats amb birras a les mans i de forma tranquila m'accepten. Son grups, em veuen sol. En primer moment diuen " Que fots sol, aquí no es pot estar així"... Em quedo igualment, i al veure que vaig de bon rotllo, acabo amb uns i unes pirates comentant com és el local fins que el mateix pateix una transformació esotérica ...
La nit va caure de cop dins la taberna. I de cop, sona una melodia extranya: "
- ¿Que és? : Pregunto Jo al del meu costat
- És l'ira de Gaia. Escolta i deixa't dur... Atlantia ha obert el seu mar.
El Mag d'Oz apareix sobre un escenari amb una colla de pirates al costat. Per l'accent, són de Finisterra segur, amb uns instruments diabolicament meravellosos. I de les dues hores que van passar després només recordo sentirme com un teléfon mobil endollat a la corrent. Encara em dura la Cárrega d'energia! Quina cosa més extranya em va abduir per les orelles! i per el que sé, la reacció va ser general. Sortien pirates per totes bandes, dels 200 que erem en un moment varem pasar a ser mil.lers seguint el mateix missatge "Sigues tu mateix, no et deixis marcar..." SAbem que som com som, sé que sóc com sóc... peró ara també sé que hi ha molts com jo, que no estic sol navegant...
Bé... Aquesta energia s'enfoca cara a una setmana on tinc un examen per pujar de categoria, i la següent, on ja tindré el iot gran preparat per la gran aventura. I sense que els barruts puguin entrar. Estan vivint a Sudamerica... Tenia raó La Gavina. No molestarán. De fet, perden gent i no ho saben per que han deixat tot sense mirar enrera... ho sento, peró no ho lamento... Per que ara puc recuperar, puc morir i despertar i tornar a sentir l'amor, tots els somnis que perdia per que per fí puc complir el somnis que tenia. Ah! i gracies tieta per sentir-te orgullosa de mí!

dissabte, 25 de setembre de 2010

Dia 213. Segón Quadern de Bitácora. L'home de la "lollypop"

Estic en la cursa. El meu cos, com un ferrari, va llençat cap el final. Tinc un problema. Em quedo bloquejat i em marejo... Es una situació real patida aquest dijous passat. No era tant un problema de nervis com de la calor que estava patint. Tema solucionat, peró alerta, es el segón en un any...

Per la resta, tot ok i a punt. Aquesta setmana han d'arrivar els mobles al nou pis. Avuí m'ho he pasat molt bé arreglant el despatx i la vitrina del menjador. Al final me la quedo, no vull deixar un espai gaire lliure...

Pel que fa la feina encarregada pel meu Coach, es llarga i pesada. M'estressa molt. Probablemente es el que busca. Porto tota la setmana evitant usar el "nosaltres" Es un Xou. Sincerament crec que l'uso per amagar les meves debilitats. Com si em protegís de quelcom dins meu. I de qué m'haig de protegir, si sé que sóc dels bons? Ho sabré quan marxi a Rubí, a Casa meva....

dissabte, 18 de setembre de 2010

Dia 206. Segón Quadern de Bitácora. Les Directrius están marcades

Aquest dijous vaig tornar a trobar-me amb la meva Psicóloga. Va ser una trobada molt profitosa per a mi. M'ha fet veure una cosa que faig de manera inconscient i que pot ser una de les causes del problema que pateixo amb l'ansietat... PArlo molts cops de manera impersonal, com si les coses no anessin amb mi. Inclós usant el plural nosaltres.

Si es cert que intento agafar distancia amb les coses que m'envolten. M'he fet mal en aquesta vida i havia prés el camí equivocat. Per una altra banda, tant de treball protegint els altres desde petit, sempre sent el fort per que ningú caigu; m'ha suposat interioritzar que la meva personalitat ha d'estar supeditada a la resta... i no és aquesta la vida que vull per a mi.

Un altre punt que crec tinc que rectificar amb urgéncia es la tendencia que tinc a "adornar" la meva vida tant "activa". Si es cert que faig moltes activitats, peró he notat que sense adonar-m'hi hi poso més pá que formatge a les coses, com volent donar el punt d'importancia a les coses per precisament sentir-me inferior. I no sóc inferior a ningú. Sóc diferent.

Per tant, ara em queda un dels camins més llargs cara a poder disfrutar una vida plena. Aprendre a viure per mí mateix, a saber que si adorno les fites perdré més amics, a saber sobre tot que no em puc estar enganyant a mí mateix, a no ser tant impersonal... en definitiva. Evolucionar per ser feliç...

diumenge, 12 de setembre de 2010

Dia 200: Segón Quadern de Bitácora. Ara comença la Veritat:Arrenca la temporada

Arrenca la nova temporada a Can Francesc. El Iot ja té nom. Es diu Llibertat. He anomenat així al meu pis per que considero que les coses importants han de tenir un nom de Referencia.... I en Aquest pis ha d'existir la llibertat per fer el que es vol sense fer mal...
Busco la Llibertat per explorar els nous camins, noves dreceres dins la meva vida. Tinc que confesar una cosa. Divendres vaig anar per endreçar poc a poc les coses, i un cop vaig sortir per passejar per la Miniciutat- ó poble- vaig sentir-me com mai al passejar pel pont i mirar com hi havia una mica de aigua a la Riera... Em vaig sentir jo, Em vaig sentir lliure.
Busco la llibertat per que m'encanta recuperar las sensacions actuals. No están marcades per cap línia imaginaria... He recuperat les ganes de tornar a enamorar-me d'una xicota, de tornar a estar en la brega, en definitiva.. de Viure.
Em deia la meva amiga María que em veia somrient, cansat; peró somrient. Es una temporada especial. Arrenca ara, a finals de Setembre/inici octubre acabo el trasllat a Rubí i tinc el examen per pujar de categoria laboral... Es una Arrencada Bestial, animal... Peró si la paso, que la passarem molt bé, disfrutarem de Grans moments.
Bé nois, després de tres setmanes de descans laborals, i dues de Pretemporada Gimnástica, ara ens toca seure a les butaques, que disfrutarem de la millor película que he fet fins ara....
Sort!

diumenge, 5 de setembre de 2010

Dia 192: Segón Quadern de Bitácora: Apretem-nos els cinturons. Comencen les Emocions

Ja he parlat i pactat amb la Gent de Dekora. La Compra dels mobles i la meitat del pagament ja estant en marxa. Parlant de pagament, quina passada aixó de pagar lloguer, hipoteca, mobles i capricis. Sort que s'acaba....

Per la resta,encara estem una mica frenats.... Avuí no entreno, peró sí demá al matí. Estudiar, poc a poc ho vaig fent, peró necessito molt més ritme, no per atacar aquest setembre.... I es que el coaching teniqa molta raó quan em deia que les coses han de anar poc a poc... Peró no puc parar, ja que el cos ha d'anar agafant el ritme necesari per dur tot el projecte endavant.

Comparo el tema de comprar un pis amb un projecte empresarial, ó com el naixement d'una criatura. Es necessari dedicar moltes hores per que l'empresa vagi bé ó per que la criatura camini...i per que aquest projecte vagi millor es necessari estudiar i entrenar. Estudiar per que m'ha de permetre avançar i entrenar per que m'ha de permetre coneixer gent i no tornarme un personatge "Amargat"... peró es molt difícil "fer seure un cul en tres cavalls" (Cuanta raó tenies, carmona...) Peró sabeu qué, aquest an domarem els tres, crec que he aprés quan haig de fer servir cada cavall... tot i que sóc de mar!

dissabte, 28 d’agost de 2010

Dia 185: Segón Quadern de Bitácora. Two minutes to midnight

2 minuts per a mitjanit. La gallina dels ous d'or no para de produïr. Em fa molta impressió. Per a Aquesta gallina, no existeix el temps de descans. No para, sempre té la pistola carregada a punt...
Em diu que tinc la sang de la llibertat, que depén tant sols de la meva capacitat... I ahir es va tornar a favor meu.
Vaig sortir de nit, a escoltar una mica de Heavy amb el meu amic Gustavo. Al principi, anem a fer una una copa, em vaig posar al dia dels detalls de les nostres vidas cotidianas i va saltar...
Va saltar el per qué tinc les ganes de canviar... Per que tot el que está passant al voltant meu em porta a una vida tant diferent que sembla no sigui la mateixa de fa tant sols 3 dies... No m'avergoneixo d'haver sortit amb noies 10-15 anys més joves ó 10-15 més grans; que si tinc enveja per que "mi buena amiga Sandra" es marxa als Alps a Escalar (enveja sana, si; peró enveja eh punyetera jajajajajaja); o disfrutar amb l'ignasi, el Jordi, La Mireia i la Carol dels Vins, caves i pastissets del seu Local. I ¿Sabeu per qué?. Per qué cada experiencia val el seu pés en Diamants, or i platí. Es un Tresor únic que té valor incalculable. I per que són incunables amb els que he compartit els darrers 6 anys, dia rere dia, no vull ni dec separar-me emocionalment d'ells. Es Realment l'unic grup que no tinc cap ganes de trencar (I espero que vosaltres tampoc eh)
Bé. Dilluns comença la nova temporada. Espero poder parlar amb la Gent de "Dekora" arreglar el tema dels mobles i començar a volar. vull marxar. El meu relotge marca "Two minutes to Midnight"

diumenge, 22 d’agost de 2010

Dia 175. Segón quadern de Bitácora: Play Again, play well

De Vacances. Es cert, per fí ya estan aquí. I es hora de pensar en el curs que hem passat.
El Balanç, mal inici i un final mig explosiu. El principi de la temporada va estar marcat absolutament per la crisi que vaig patir al final del més d'octubre. Hi ha un abans i un després. El temps que em va tenir retirat em va obligar a pensar....
A pensar que ja era l'hora de marxar, de canviar de marxa. Portava un ritme rápid sense sentit, to i que creia que sí. Havia perdut una mica el nord. PErdre la Rosa em va fer molt mal, i al darrera, las relacions amb Adriana i ........ no podien ser bones, més per culpa meva que la resta.
Evidentment, aquestes coses no deixen de afectar a la carrera, inclós la feina. Em prenc les coses amb una mica més de tranquilitat. Peró sense anar a poc a poc eh!
I la segona part, poc a poc pujant. La carrera evidentment ha estat aturada fins ara, que la podem reprendre. peró el gran canvi ha estat decicir marxar...
n
Em va sortir un bon piset a Rubí. Pas a pas, sense fer una marxa enrere. No és el que exactament vaig dibuixar, peró poc li falta. Em va faltar una mica la valentia per qué tenia un 95 i em vaig espantar. En aquest aspecte la Rosa tenia Raó. Em falta una mica de "Pes pesant" per atacar sense por..
També t'haig d'escriure que estic satisfet. Un cop vist que vaig fer malament en no atacar, he passat a l'ofensiva. La Gent que está treballant en l'hotel Vela son el que m'han pintat el pis, uns bons instaladors de gas son els que ho porten...
Per aixó dic que el final ha estat mig explosiu... Peró es un bon inici de la Nova temporara.... Play Again, Play well

diumenge, 15 d’agost de 2010

Dia 168: Segón Quadern de Bitácora. Setmana de Descans....

Apreciat diari,

Avuí dia 15, em pensava que seria un dia normal i així ha estat. només una petita fiblada al cor al escriure en la taula d'entrenaments el dia. Es l'aniversari d'aquell esser mal anomenat "PARE". Bé, la veritat es que només ha durat deu minuts.

PEr la resta tot següeix igual. Com el pintor sap que ha d'arreglar una coseta, doncs vaig quedant per l'últim... a veure si acabem ja!!!!

L'unica motivació que tinc la setmana vinent es que passi rápid per fer les vacances... i veure a Espanya de Basket. Com jugen aquest cabrons....


P.D. Si ha passat una cosa molt important. Avuí he trobat a faltar la Maria.....

diumenge, 8 d’agost de 2010

Dia 161..Segón quadern de Bitácora: Retrasos i ja está

¡Com m'agrada veure l'evolució del Vaixell! la veritat, es que amb una mica de traça tindré un barquet per fora i un iot de luxe per dins. Es una pena que per qüestions de malalties el pintor no pogués haver acabat ja... Fa un bellíssima feina, la veritat.

Si els tons que es veien a les fotos eran bons, la bellessa que han anat adquirint a mesura que la parta de babor i estribor han xuclat la tinta es esplendida. I a més a més, com em deia "El navegador" el diner atrau al diner. He trobat el que buscaba millor de preu que a Barcelona...

Es que la setmana pasada vaig anar a mirar mobles a Barcelona amb la Familia. Es normal, volen ajudar i s'agraeïx. Molt. Peró el món no s'acaba a Barcelona....

CAda dia que passa, veig que he fet molt bé marxar de BArcelona. Els capitalins tenim l'increïble capacitat de pensar que només som nosaltres el que tenim el bó... I no es així, ni aixó. Com diu encertadament la meva cunyada " Ell té un gust diferent al nostre" i ben Veritat que es així. La pau que es respira diariament en la zona val la pena.... vinga, que em desvio del tema i no toca.
LA Qüestió es que vaig passejar per l'avinguda del estatut i, al costat, hi ha una tenda de Dissenyadors... Pico a la porta per casualitat i el que em trobo es un senyor que em va guiar, paper amb má, donant-me ideas per decorar le iot... i el que tenia com a Barat era el Car de la tenda vista amb la familia, reduïnt el preu...
En definitiva, que aquest dimarts toca veure que tal acaba la paret que falta i encarregar els mobles, que així per la mercé (un més més tard del previst) estaré a Rubí... Perparant l'assalt a fer el nou grup de gent....

dissabte, 31 de juliol de 2010

Dia 164. Segón Quadern de Bitácora: Entre Rubí i Brasil....

No sé com en tinc de ganes d'escriure després d'haver disfrutat d'una gran tarda d'atletisme a Montjuïch. No sé encara com tinc ganes d'estar despert a aquestes hores, peró en fi... son les coses que passen i cal mirar endavant...
No sé com puc estar mirant "la noria" i escoltar las bajanadas de la dreta espanyola...Es de suposar que cap d'ells saben quin mal fa una estocada... o pot ser sí i no ho diuen per no perdre vots.... Pot ser ja sé la raó...
I es que ja tinc el piset pintat. I olé com a quedat. I es que he tornat a veure mobles (ver fotos facebook, com diu aquell)... Total, un matí d'aquells que et toca escoltar molts consells i decidir el que realment vols...
I pot ser també i té a veure brasil. Ara que marxo del barri conec una brasileña com deu mana. es a dir, amb tot el que té una bona brasilenya. Almenys, m'alegra la vista... visca Brasil!

diumenge, 25 de juliol de 2010

Dia 157. Segón Quadern de Bitácora: Quan creies que el Canvi no seria tant gran...

Apreciat diari...

Aquest dissabte vaig fer una visita Sorpresa al meu nou pís. M'extranyava que el Cristian no m'hagués passat la factura ja. La qüestió es que m'he trobat una gran sorpresa...

Em pensava que les capes de pintura que faltaven només eren per el passadís i la mini entrada per que el tema dels dibuixets no es podia millorar... peró si, si es pot millorar. I Tant.
D'entrada m'ho he trobat tot en blanc ocre, com el menjador. Es meravellós. Peró el millor és que li ha donat una segona capa de pintura a la habitació principal. Está quedant brutal. Es una animalada. Ara tinc que treballar a fons per a conseguir uns mobles a l'alçada. Entre nosaltres dos, havia anat a prendre mides per que no les tenia... i em vaig endur un gran regal.
I el segón gran regal es veure com es el preu de la vida allá, a casa meva, a Rubí. Si, ja li dic que es casa meva per que entre altres coses, cada cop tinc més i més sensació de llunyania de Barcelona. En algunes coses, es paga una mica més, peró la pau i l'exclusivitat no tenen preu... Senyors, es l'hora. Senyors, la Ferrari ha tornat.

dissabte, 17 de juliol de 2010

Dia 146: Segón quadern de Bitácora. El Cub de Rubrick ( i van 3...)

EL pis va fenomenal. ELs colors comencen a veure's per les parets i és un luxe. Mal m'está en dir-ho, peró a poc que ho faci bé l'habitació de matrimoni será una auténtica passada. El contrast dels lilas es bellíssim... i aixó que no está acabat.


La resta, encara está pendent que el dilluns deixin acabat el muntatge de la caldera. Una altra passada. Una Roca de 24 litres al mateix preu que una Ferrolli de 21. Veieu com cal tenir bons amics...


El que més em preocupa es el veinatge. Tinc senyals conforme no son males persones peró con a tot arreu, si et toca un torracollons es un problema. Seguirem informant.


Per la resta de la setmana, m'ha anat molt bé retrobar-me amb la psicologa-coaching. Desde que treballo amb ella el tema de l'ansietat millora. Ja no importa tant si aproves o si tens discussions amb els caps. he aprés a posar límits.


I com aixó mereix una petita festa, doncs ahir de cerveses i aquest matí de rebaixes. PEr a fí tinc les Botes d'Spinning!!!!! per a fí les he pogut trobar de rebaixes al meu peu!!!! bé, a més a més un esmorzar, uns cafetons... i aquesta nit tenia un sopar peró no puc deixar-me tanta pasta, així que al cine a veure que fan....


Bexitus!


dimecres, 7 de juliol de 2010

Dia 138. Segón Quadern de Bitácora. El Cub de Rubrick (2ª Part)

no es habitual en la casa fer segones parts al quadern. Peró aquesta vegada ho mereix. Mentre estic veient a espanya per la tele (Quina sort que tenen, quin penalty no pitat...) estava pensant en ahir a la tarda....
Ahir a la tarda vaig reunir-me amb el pintor. La tria es espectacular. Quan la tingui en vista diu que será el millor que he fet en aquesta vida. ¡Paraules molt Grans!... Es una combinatoria elegant, molt elegant, la que queda amb els ocres. Peró el Joc esta en la meva part més personal.
Ha entés la meva personalitat. El toc de Lila Fosc al Capçal i lila rosat a la resta de les parets. En el moment que pugui, els mobles de l'habitació serán Blancs. Es aprofitar al maxim la tenue llum que permetrán les partes, donant un calidesa i intimitat que ara mateix no disposo.. i a la que es posi a tir, el parket... es una pena el tema de la façana...
Peró seria molt just reconeixer que la idea de la pintura la vaig treure de la maria i la nuria. Estan de pinturas i un que ha estat atent al comentari. Tenia la idea i veure com la van resoltre aplicant la meva variant resultará espléndid. Per no mencionar a Omar, que em va dir "confia en ellos que saben" i resulta que me pinta la casa el mateix que va fer las salas del Hotel Delta del Port.... Diner Crida Diner.
I el Segón flaix es el que més m'agrada. En gus diu que es important que una dona vegi que tindrá espai en el meu armari... No sé si té res a veure amb la tranquilitat que respiro quan ihi vaig, peró el meu cap no para de enviar-me un missatge de felicitat en forma de enparellar-me amb una morena guapíssima... Em fan respecte els somnis, els meus es fan realitat....

dissabte, 3 de juliol de 2010

Dia 134. Segón Quadern de Bitácora. El Cub de Rubrick

Estic davant el blog, intentant ordenar una mica les idees amb el fons musical de Judas Priest. Diamonds and Rust sona amb força pels altaveus. De mentre seguim ordenant el cap, poso una mica d'epica....


Per fi el pis comença a tenir forma. les parets ja s'estan allisant, per a poder donar entrada aquesta setmana al instalador del gas. Per cert, sembla que son bons profesionals...

La tria de les parets ja está feta. Blanc Ocre, blanc i sostre porta Blanc Ocre rebaixat al 50 per cent. El secret, en la meva habitació....

no se'm aclaren... entre el natxos d'ahir al vespre a casa de Luz i CArles i el cansanci.... i la música d'Arch enemy.... Veritablement em caig de son.... tot i que m'ho vaig passat molt bé, eh nois? seguiré part del consell...

El cd segueix en marxa, ara t0ca amontg amart.... ó es motörhead? si, son aquests, es Ace of spades...

diumenge, 27 de juny de 2010

Dia 127. Segón Quadern de Bitácora: Noto els primers canvis...

Son tres quarts d'onze. Acabo de Sopar i ataco el comandament a distáncia. Engego la tele i el primer que surt es el Señor Recio"la que se avecina...". Marxo cap la cuina a rentar els plats. S'acaba la serie i comença a sonar la banda sonora de "Criminal Minds".

Estic fent el balanç setmanal. Feia temps que no em sentia dessarraigat. I ara ja començo a notar-ho. Casa meva es a Rubí. Aquí estic de Rellogat. De fet ho, ho he estat sempre. L'impaciencia es fa a vegades una veïna perillosa. De moment la contenim...
I es que hi veig un gran paradís a l'altre banda. Tot i que el nou veïnat sembla un galliner la veritat es que em trobo disposat a tot i per tot. A més a més, he aconseguit el suport desinteresat de la familia. No puc ni dec abusar-ne d'ells. El pas es meu.
Per cert, ja tinc decidit qui comença la festa de les reformes... ho sabrá demá a la tarda si no hi ha cap cosa extranya.... El segón pas es posa en marxa.

diumenge, 20 de juny de 2010

Dia 152: Segon Quadern de Bitácora. La llauna de Calamars

Les alarmes han saltat injustificadament. TEnim que afrontar humitats a la façana del nou edifici. Es una putada, peró afrontable. uns 2000 euros per cap... Bé, tot el que volia reformar dins ho tindré que fer més a poc a poc. Res més.
I es que la veritat, cada dia estic més convençut que el canvi va per bó. M'hi sento com a casa, com si hagués estat sempre a la Serreta. Es un pas important. M'he fet gran de cop.
PEr cert, el divendres ja vaig fer la meva primera compra personal. Una llauna de Calamars. El calamar es un dels animals més intelligents del mar. Es capaç de fer mágia. Amb un pet desapareix i amb els seus tentacles obre les peces més dures del mar. A més a més, memoritza com son les coses per no tornar a ensopegar. Em tocará ser igual...
Per la resta tot segueix igual, esperant que els paletes s'afanyin a fer pressupostos i decidir amb qui confiem. Les ganes de marxar cada cop son més i més grans...

diumenge, 13 de juny de 2010

Dia 144: Segón Quadern de Bitácora. Dissenys i Examens

Ha estat una setmana intensa. Al principi, tot junt. Examens de biologia i Atenció. La veritat es que no em puc queixar, peró tenen pinta de ser per Setembre. Ja estaré a Rubí, més tranquil i preparat...
Pel mig, seguim demanant pressupostos. Tinc una pregunta. Si no hi ha feina¿Es pot saber per que tots triguem més d'una setmana per a presentar una proposta decent? ¿ es que realment hi ha poca gent... o poques ganes?....
Avuí ha pujat Gustavo.. es un bon tipus, massa bon tipus. Ha inspeccionat la nau i ha semblat bé. A més a més, hem voltat una mica pel Barri; ha vist com es la gent... Ens ha extranyat la calma que hi havia...no semblava que hi hagués poble...
Doncs bé, a l'espera de noticies dels paletes la setmana vinent, espero donar més notes...
Un bexitu i una abraçada

dissabte, 5 de juny de 2010

Dia 137: Segón Quadern de Bitácora. Dissenys

Ara ja estem en el disseny de la nova vida. De moment, ja hem decidit quin Gimnás usarem, quina será la lletra de tarjeta que pagarem cada més i ara queda el més important. Qui será el reformista que faci la pintura i la calefacció.
Cada dia que hi penso veig l'envergadura del pas. Al anar sol, hi ha moments en que penses..."Que gran" peró automáticament penso també "tú podrás"...
La Decisió del Gim té un motiu. No tinc cap mena de ganes de quedar-me tancat a casa. Es cert que hi tinc familia, peró tot i que el cost económic pot ser elevat (influeix pensar que pagant 35 euros al mes pots estalviar-los deixant el café de mitjatarda al bar), es un fet també que m'haig d'integrar i seguint cuidant-me. A més a més, fins ara comprava i en gastava una part en doble... si bé ara no recuperaré aquesta part económica, si es cert que durará més temps i que al poder fer el que voldré sense corta pisas em permetrá apretar de valent. M'ha de permetre que es un pas molt gran endavant.
Total, que el centre triat es el C.N.Rubí. Tindré piscina olímpica, sala fitness... bé, com a barcelona peró a més a més em farán descompte en tendes i roba esportiva de la casa Legea (la nau es just davant)... Caminant está a uns 15 minuts de casa meva (que extrany es dir casa meva a Rubí)...
Total, crec que es un gran encert haver decidit marxar a Rubí. La cosa Promet!

diumenge, 30 de maig de 2010

Dia 130: Segón Quadern de bitácora: La Llegenda Torna a Competir

No parem. Aquesta setmana ha estat encara més intensa. Em costava sortir de Barcelona, peró ha passat un fet que em porta a accelerar la marxa.

Feia molt de temps que no tenia tanta fam i ilusió. Cada cop que poso els peus al Carrer Sant jordi em poso la pell de Gallina. La Benvinguda que m'han donat no l'esperava. Ara ja es oficial. Formo part de HRC.Per als no informats, HRC es un equip de competició. Exactament MOTOGP. La CAtergoria Gran. I el millor de tots. L'Equip de Fábrica de Honda.
La Benvinguda ha estat magnífica. Els meus cosins han vingut a veure el pis i han quedat impressionats. "Está molt bé"... El millor, com m'han "protegit"...Sé que están al costat sense apretar. M'han mostrat per a on puc començar a caminar... Gracies, Maria i esteve.
P.D: La maria em va acabar dient : "Ara si tindrás el teu Despatx"... L'exigencia és máxima. Sóc un Torrents...

dissabte, 22 de maig de 2010

Dia 122: Segón Quadern de Bitácora: JA EL TENIM AQUÍ!!!!

Dissabte de descans. La setmana ha estat molt tensa i llarga. Semblava que Dijous no arribava. Era tot un constant de trucades telefóniques amb intensitat propia, amb una vida propia. Si hagués de comparar amb algún fet, era com escalar (com anyoro el posar-me l'arnés!). Els primers passos allá fa dos anys eran els més facils, i a mesura que vaig pujant....
A mesura que he anat pujant miro avall per ser conscient d'on tinc el terra. Diuen que les caigudes son molt fortes des de les Alçades. Peró si les fixacions no fallen i l'arnés está ben lligat...
I es que dijous 20-05-10 passa a ser un moment históric (i histéric). PEr fí tinc el meu iot. No es tant gran com el volia peró no es la barqueta en la que estic. 74m2 i tres camarots, amb ascensor per baixar a terra i un pont de comandament que té unes vistes molt maques (quan les obres públiques vulguin acabar d'arreglar el mirador que tinc davant) a la ribera del Riu: a més a més, només estic a uns 40 km del mar... i a uns 40 km del Montseny ( prop de la moreneta... es pot saber per qué les uniques rosses que m'atrauen- i em puc acostar seductorament- tenen nom de cervesa?) .
Després de la signatura em queda pactar les condicions d'estalvi amb el Banc. Vull abreviar el máxim possible el tema del pagament sense deixar d'entrenar al gim (ja el tinc triat) i permetre'm un café de tant en tant... Ara mateix conec gairebé tot el que gastaré al més i vull planificar possibles sorpreses... i viatges... i moltes coses. Per que el futur es apassionant.
L'unica pena está en deixar enrere alguns amics. Sé que els bons seguireu, peró us trobaré una mica a faltar....
Doncs bé, senyors i senyores... espero poder penjar alguna foto del vaixell la setmana vinent! Sluts!

dissabte, 15 de maig de 2010

Dia 128: Segón Quadern de Bitácora: Es l'hora de la Veritat

Es l'hora de la veritat. Dijous dia 20-05-2010 voltants les 17:00 comença el Ball. Es el dia i l'hora en que tinc previst Signar davant notari que començo una nova vida. Será el primer pas, es cert. Peró es el meu primer pas....

Em sento com un nen que comença a caminar. I de fet, es una mica així. Fins ara, o he estat protegint ó he protegit. Será el primer cop que camino en solitari, agafant-me per les parets, balbucejant fins que aprengui a parlar, amb la inmensa certesa i seguretat que parlaré amb soltura i fonament. I es que aquest pas és possiblement més difícil que la resta.
La idea es clara. Per viure i veure en parella el millor es saber viure sol. Aprendre a viure i a veure per un mateix. Deixar anar les amarres i desvincular-se una mica dels fets i coses que han passat en el passat, sense oblidar-les. Qui oblida el passat, está condemnat a repetir les errades al futur. Churchill, que gran eres....
I hi ha una cosa que em crida molt l'atenció. No ha estat buscat a proposit. Peró quan signi el contracte fará un any que vaig tornar a viure. Per aixó estic eternament agraït. Tenia una segona oportunitat i es l'hora d'aprofitar-la. Es aquí. Es el moment. Es per el que he lluitat molts dies en somnis i fets reals....
Fisicament no estic passant el millor moment, la cadera molesta per culpa d'un medicament contra els fongs que fa ver massa efecte. I la debilitat es paga. Peró, com diu la metgessa, es mecánic (de funcionament) i poc a poc es pot recuperar. Dimarts veuré la meva amiga Neus (la fisio... com et trobaré a Faltar!) i decidirem. Es pot recuperar i ho farem. Ho farem. Aquesta es una temporada llarga i plena de molesties... peró sóc "un Iniesta"... i aquesta etapa toca al final....
I toca al final per la raó que et deia abans. Es l'hora de complir somnis, es l'hora de demostrar per que estic entre els Grans. "En el cercle , sóc el millor...Ara, es Hora de Ser Etern" com diu el mestre Guardiola. Es l'hora de la veritat.

diumenge, 9 de maig de 2010

Dia 122: Segon quadern de Bitácora. Batalles

Portem una setmana de batalles. La primera es contra el "Peu d'Atleta" que tinc als peus. M'han donat unes pastilles una mica fortes, peró resistirem. La victoria será meva per que la busco i la vull. El tractament es de 14 dies i ja farem 4 avuí. Espero que les reaccions adverses que he tingut marxin rápid, si no. visita i canvi.

Mentre escric aquestes linies segueixo explorant les noves tendencies musicals descobertes fa poc per les meves oides. Com m'agraden aquests grups i solistes de metal gótic. Liv, Cristina, Floor JAnsen... Ara estic escoltant "Closer" de LAcuna Coil...Jo que crec en les forces del Univers començo a veure que tot té un per qué.

I mentre el ordinador em posa "Spellbound" (recorda) jo em poso la memoria a Zero. Dimecres em van tasar el pis. Segons la noia de la inmobiliaria tot ha anat molt bé. Esperem confirmar, peró tot pinta a que tot porta a que sí. Que tot está Llest. Que a finals de Juny començo a poder passar temps en la nova BArca. GRacies Susanna, ja us convidaré a veure el pis per que et facis una idea del tipus que es i com quedará. Per cert, no ensenyo fotos per que encara no el tinc lligat....

dissabte, 1 de maig de 2010

Dia 120:Segón Quadern de Bitácora: Primer Pas

Setmana de decisions. Dijous es un dia que pot passar a l'historia. Al final he pactat amb un banc portugués el patrocini del nou Vaixell. Podem aconseguir unes bones condicions. SEmbla per fí que totes les parts es posen de comú acord... La setmana vinent li toca als financers valorar el pack final peró com ja he dit, tot té bona pinta...

A més a més, la visita al psico ha anat de conya. S'ha alegrat molt del canvi. Tenia raó quan em deia que ara em toca aprendre a viure sol, que estigui tranquil, ho aconseguiré i trobaré la dona que m'acompanyi, peró tot ha d'anar pas a pas.... i el primer está donat.

Que en trec jo de tot aixó? Doncs que he aprés que anant pas a pas puc estar allá on el navegador em deia que podia estar, peró que em queda encara una mica. Que haig d'aprendre encara un munt de coses... que podré per fi fer la vida que més m'agrada, per que he aprés a treure'm els problemes d'assobre ...

dissabte, 24 d’abril de 2010

Dia 114: Segón quadern de Bitácora. Sant jordi torna a estar Present

Diria que Sant jordi está present altre vegada en la meva vida. Que si anant pel Bosc del Lleó entro per la Bagüada de Sant Jordi, que si marxo a viure al Carrer Sant Jordi, que si ahir Sant Jordi....
No va ser el dia més maco de la meva vida ahir. Sort que tot canviará a millor. Vaig sentir una cosa extranya dins el meu cos. Era com despedir-me una mica del que ha estat el meu entorn més intim dels últims anys... i més a més em sentia desubicat.
Desubicat per que veia tot una multitudinaria filera de gent enamorada, disfrutant d'una festa en la qual estava colat, sense invitació ni coneixia a ningú. Ja sé que podia ser la festa del llibre, peró no es així. Em sentia molt sol.... peró molt tranquil també. Pot ser per que tenia més ganes d'anar a provar mobles que altre cosa.
I aquestes que Sant Jordi, diada dels enamorats, un servidor se'l ha passat mirant vaixelles xules a 6 euro al Cash converters; i sofas i llits a la tenda Habitat de Plaça Catalunya. Es probable que sigui tot un somni, peró com ja sé que es pot fer realitat el que es somnia, doncs prefereixo pensar que els mobles son més Italians que Suecs.... i no ho dic per que els suecs siguin dolents, es que els italians d'ahir eran l'Hostia amb patinet de bons...
Entre moc i moc (qui no té moquera aquests dies) ja tinc dibuixat el tipos de taula que vull, el sofá (que ha de fer joc amb el Vidre enorme que dona al mirador de la Riera de Rubí)... Clássic peró modern... es a dir, si ens anem a deixar la pasta, que no passi de moda almenys 5-6 anys, que dona molta feina triar... aixó si, intentaré un conclave de amigues per donar un toc femení al pis, que si ho faig jo pot quedar igualet a un container... práctic peró sense gust...
Bé, marxo que tinc coses a fer... ja t'obriré la setmana vinent per dir quan firmo la condemna...dic, hipoteca.

dissabte, 17 d’abril de 2010

Dia 106: Segón Quadern de Bitácora. Finançant el Vaixell

La cosa agafa cos. Ja tinc aparaulat el Vaixell. 74m2 amb tres camarots, cuina i banys equipats. Ara comencem el ball. Parlar amb Bancs i Caixes es com fer-ho amb la mafia peró legalitzada. Cada dia prometen una cosa i en fan una altre... Almenys acabaré amb el Joc de Copes de vidre sense comprar... es una oferta...
El principal Hándicap está en trobar aquell que encara no ha demanat que em deixi tots els estalvis... ja tinc ún que ha posat bones condicions peró em quedaría amb poca gasolina en reserva i no em fa molta gracia... encara que estic convençut que sortiré endavant.
Deixant de part que em costa decidir-me per un o altre lladre, es ven cert que tinc moltes ganes de marxar. Crec he trobat un lloc tranquil on varar... hi ha pau i serenor, encara que no podem ser ingenuus i pensar que tot anirá de cara. El fet que va fer-me decantar per aquest iot es que té una Cristalada Genial vistas a la Riera del Poble (dir Riera es molt dir, més aviat es rierol esquifit) que un cop hagin arreglat les males herbes del mirador al que dona, es un lloc amb molta pau. Un bon lloc per començar a viure "en familia". Si, fa temps que tinc ganes de fer un espai per que la dona que hagi de compartir la vida amb mi tingui prou espai per ser ella mateixa. I sobretot, el que primer tinc que fer es estar bé amb mi mateix per generar la confiança per que vingui. I aquesta feina només em toca a mi.

diumenge, 11 d’abril de 2010

Dia 100: Segón Quadern de Bitácora. Evalució i Canvis Inminents

Bon dia Quadern,

Aquest es un CApítol miqueta especial. Hem de fer una mica de repás dels primers 100 dies. No han estat precisament fácils. Massa lessions i massa preocupacions per a coses i persones que no eran jo mateix.

La primera part es així. No he parat de tenir petites lesions que han acabat alterant una mica la temporada. Desde tormells fins a cadera, totes elles relacionades. Hem trobat el punt de partida de tot, ha implicat un canvi radical amb la manera d'entrenar.... i de veure la vida. Es un avís que les coses no marxaven com toca.
Per la resta tot ha seguit mes ó menys el previst. Visita al psicóleg (m'ha anat molt i molt bé), lliberant poc a poc el tema....la feina igual de pressionant.... i avorrida. no em motiva gens. I la universitat es la que ha acabat pagant tot el meu desvarajust social i personal....
I Com veig el futur... Esperant que passa aquesta setmana. He pagat les arras per un pis a rubí.
Es un Átic de 74m2 amb vistas a la Riera.... No es la millor zona de ciutat, peró al menys, si tot va bé, es meu per sempre. Té tres habitacions, bany i Cuina equipats...Només em toca passar la tasació, buscar parquing i gimnás.... Llestos. Pis i vida mes ó menys nova. us Aniré donant més detalls els próxims dias. Com diu el meu amic vicens... Es un risc, peró deixes darrera moltes coses i pots tornar a començar...

dilluns, 5 d’abril de 2010

Dia 93: Segón Quadern de Bitácora. Discussions

No ha estat precissament la millor setmana amb relació amb els meus amics. M'he distanciat mig amargament amb uns d'ells...

L'historia vé per la manera de treballar. Vaig demanar-lis consell per que no hi entenc gaire amb la qüestió de papers. ELs he anat passant la documentació que en principi era (i és segons el Banc) correcte. I sempre em deien "no em refio d'ells". Em sembla ok que no ens refiem peró quan preguntaves per qué no els semblaven de fiar, les seves respostes no eren del tot clares. Es més, mai vaig qüestionar la seva professionalitat... peró ell mateix si.
Doncs arran d'aixó s'han esvaït els dubtes. Sant jordi, allá que vinc. Ara, com son les coses ara que hi penso... reviso el capítol de la muntanya del lleó i moltes de les coses que em van dir allá comencen a passar.... peró per fet paranormal es que circulant cap a Rubí el passat dissabte, em va apareixer en un Flash la cara del meu difunt Oncle biel..... i just el dia següent sabia que el meu Cosí feia el trasllat prop del que pot ser casa meva... coincidencia ó curiositat? la qüestió está que cap dels dos coneixia el pas de l'altre....
Bé, distancies apart, estíc ben decidit a marxar. El que pitjor em sap es que em distanciaré una mica d'aquest troç de Cel que es la Maria. Estic convençut que será molt feliç, peró ¡Alerta! penso estar ben aprop teu... un cop de tren i estic allá on tu em necessitis. ok?
Bueno xiquets, ara toca afrontar una setmana curta e intensa, amb ganes de tancar assumptes i anem cami de la victoria. Tot guanyat, Tot per Guanyar

diumenge, 28 de març de 2010

Dia 86. Segón Quadern de Bitácora. Redireccionant (2ª part)


Sento que tinc que escriure sobre la segona part de Redireccionant. . Com ja vaig escriure, m'he interessat per un pis a Rubí. De fet, ja he pagat la reserva.... m'agrada cada cop més l'idea... es emocionant peró conté uns riscos elevats.


El primer ja el noto avuí, m'he llevat amb dolor a la cadera desgastada (la que té més...) espero que marxi durant el dias que queden... no em preocupa peró es incómode ja que només li puc aplicar estiraments i massatges... Es el millor, no puc ni dec castigar el cos amb altres medicines, que ja he passat pels efectes secundaris. Avuí descans.


Ahir al vespre vaig quedar amb el Gustavo. Em preocupa. El veig una mica perdut ó millor dit, indecís. Gus: Tú pots, i per tant, has d'estar tranquil...


Un altre aspecte que em preocupa es la meva relació d'amistat amb M. M es una noia que conéc des de fá molts anys. Em preocupa la distancia que s'ha fet entre nosaltres, desde que li he dit que marxo. Está contenta, peró desde aquell dia... no parlem amb la fluidesa que ho feiem. Em sap greu, i espero que no es trenqui gaire la nostre amistat amb la distáncia.... i es que no s'imagina com l'he arrivat a estimar.... i que dur es deixar.la marxar.....



Peró bé, espero recuperar bé les molesties de la cadera (em toca fer bondat) i per la resta.... toca lluitar, patir, pensar i guanyar... recordeu.. Tot Guanyat, Tot per Guanyar

diumenge, 21 de març de 2010

Dia 79. Segón Quadern de Bitácora. Redireccionant

Semana de redireccionament. Crec que tinc el pis que m'agrada. Es a Rubí, tot i que encara no he firmat res, sé que es allá. Ara ja només es qüestió de Calculadora. Té 76 m2, tres habitacions i bones vistes....

PEr la resta, Només alegries. Sobre tot, quan una bona amiga em diu que em faig estimar.... Es el millor elogi. No perdré mai el contacte amb tú ok?... El genoll operat segueix ok, la resta encara no s'ha mogut de lloc... tot i que encara toca seguir reparant...

Doncs bé, s'obre un nou camp. us deixo que toca estudiar una mica...

diumenge, 14 de març de 2010

Dia 72: Segón Quadern de Bitácora. Homenatge al peque.

Dijous passat, obrint les meves llibretes per preparar millor les assignatures de l'universitat, em vaig trobar aquest petit text escrit per el meu germá petit Jordi. Es tant maco com personal i per aixó he decidit donar-li una sorpresa i publicar-lo. S'ho mereix. Diu Així:

"Han passat molts anys, molts des de que vas veure a la colla de la teva infancia (i adolescencia)n i avuí, de cop; t'han vngut els records de tot tipus. És una confusió d'idees la que tinc ara mateix (repetir cursos, viatges de final de curs...companys que has trobat en aquest temps, els que no... Familia..). Segueixo confós. I tot aixó per qué un dia vas visitar una página... has vist fotos de tota aquella colla (com hem canviat, ens hem fet grans, alguns amb fills i tot). Només em queda un pensament, una reflexió: Lumen va tancar, les seves idees no."


Crec que molts dels lumenaires estém d'acord....

dissabte, 6 de març de 2010

Dia 64: Segón Quadern de Bitácora. Es confirmen les petites coses

Deu minuts per escriure en el meu quadern se'm presenten pocs. Aquesta setmana ha estat més tranquila (ja tocava). Es confirmen les petites coses que ja savia. Poc a poc els canvis van passant per la meva vida i m'agrada molt, la veritat.
La compra del Vaixell es més difícil del que em semblava fa un any. I la raó es més dins meu amb les meves pors que per la part exterior. El primer pas, l'acabo de començar... es dominar precisament les meves pors al canvi. La conversa que vaig tenir fa més/menys 15 dies es va refrendar dijous a la tarda quan vaig poder aturar una nova crisi. Encara sé que tinc alguna seqüela peró com ja sé d'on és i d'on vé doncs calma i tranquilitat. Es començar a dominar el que no dominava. Gracies , maria gran, per els teus consells. L'experiencia és un grau i m'ha anat molt bé.
He seguit veient vaixells, peró cap m'acaba de convencer, alguns pel preu, altres per l'ubicació. Peró si, hi ha ún prop de Rubí (exactament a les Fonts-Rubí) que mola molt hi he començat a negociar per ell. 85m2 + 50 terrassa sense problemes per aparcament. El iot té un petit embarcader... preu, 200.000e. i la promesa de una bona hipoteca a Caixa Geral (pot ser que surti una bona tasació i cobreixi el 100).
Alhora, es temps de començar la segona part de l'operació. Ara torno a tenir ganes de veritat de tenir una dona al meu costat. Sense presses, peró una parella. Com sempre dic, no la busco per que en faci uns ous ferrats, el que vull es que si jo agafo la paella ella hi posi l'oli, i al inrevés també. Per aixó, la setmana vinent començaré a sortir amb alguns amics i amigues del Gim, a fer altres tipus de colla que em puguin facilitar (i facilitar jo també) sortides per coneixer més personal... es hora de rematar la feina, deixar el que em queda de passat enrera i mostrar que sóc el que sóc. Tot guanyat, tot per Guanyar.

dissabte, 27 de febrer de 2010

Dia 57. Segón Quadern de Bitácora. Mirant les coses amb optimisme.

Aquesta setmana ha estat terrorífica peró sobreviurem. Torno a tenir un genoll tocat. L'esquerra. Per sort, no es un trencament peró sí sobrecárrega (ho se per que em faig un massatge i se'm passa el mal...., sobre tot per que tinc el tendó golpejat i apoyo malament.) I m'han trobat Principi de Cataractes als ulls.
Algú fa temps em va explicar que el cos humá reflexa les malalties del ánima. Aquest fet m'ho ha tornat a dir la psicóloga i la fisioterapeuta. De fet, cada cop que tinc una falta de suport emocional, la meva esquena avisa. I ara está apretant de valent.
Ja no em vé de gust parlar del dimarts, ni del divendres. Crec que per superar els mals les coses s'han d'enfocar d'una manera. El Dolor només és en la meva ment. Entrenar, descansar (ostia, avuí he dormit gairebé deu hores) i estudiar una mica. A més a més, del 29 d'Abril tinc que tenir una promesa complerta, i no li puc fallar per que em fallaria a mí mateix... Es l'hora de fer una "trabucada al Vaixell" i atacar a mort i fins el final. La Victoria es meva. Sóc el R.M. i no puc fallar (millor dit, si si jugues al basket a bilbao... es veu que els partits en aquestes condicions duren 10 minuts).
doncs bé, ara toca passar la part final de la recuperació de la meva ánima. Hi hem posat la primera pedra i no em puc rendir per dolors ó contratemps. La solució es en mí.
Per cert, amics i familiars.: Gracies per les mostres de carinyo. Fan que estigui una mica més tranquil.
Petons

divendres, 19 de febrer de 2010

Dia 50:Segon Quadern de Bitácora. Reflexions

Avuí si que tinc ganes d'explicar coses. Acabo d'arrivar de fer una calçotada amb els companys de feina. Va bé de tant en tant que ens trobem a estones. Fa unió encara que a vegades....

Bé, aquesta setmana ha estat plena de virus i torçades de peu. Seguim la tónica dels últims mesos... Peró a diferencia d'altres vegadas, el que vaig fer aquest diumenge va fer saltar les meves alarmes.
Vaig llevarme amb els ulls vermells. Ja portava dos ó tres dies que no anaven bé. El problema es que vaig involucrar en Jordi. Feia molt temps que resolvia els problemes sol i per primera vegada em vaig quedar bloquejat. No sé per qué, peró em vaig sentir indefens sense motiu. De fet, el metge (un oftalmóleg d'urgencia) que tenia una cosa fluixeta, peró que convenia anar a veure el dermatóleg (tot just hi havia anat feia 8 dies per un tema de fongs a l'ungla grossa del peu).
Decideixo anar. La dermatóloga es una Burra. Es va molestar per que jo no m'havia sabut diagonosticar. Com que tinc el fong a l'ungla del peu, provoca petites irritacions en la pell en forma d'ecsemas. Que que feia consultant per alló. Increible, al metge el paguem tots per atendrens correctament. No volen que ens automediquem peró que no hi anem si no sabem el que tenim. A més a més, ho feia sota l'informe d'un colega que demana consulta per que no vol que em passi al ull...
Bé, doncs ara que ja ho tinc tot solucionat, tornant de la Calçotada m'he torçat el peu de la mateixa manera del principi d'any, al altre peu. A més, el tendó del peu esquerra está ressentit per que em vaig donar un cop fort.. i mal de panxa durant dos diesvamos que me ha mirado un tuerto.
Peró de tot se'n surt. Almenys així vull pensar. No pot ser que tot surti tort. Diuen que el que no mata engreixa, així que... a fer dieta i descans fins diuemenge, que no vull ni engreixar ni morir.

diumenge, 14 de febrer de 2010

Dia 45. Segón Quadern de Bitácora. Conseqüencies després de navegar

ja ha Passat aquesta setmana difícil. Les conseqüencies físiques quedan reflexades com tinc l'ull esquerra. Per sort, no sembla gaire cosa i en una Setmana estarem ok. Per la resta:Fácil. 3 de 3... encara que hem de millorar les notes cara el proper parcial.

De les coses més curioses que han passat es que he tornat a veure el navegador. Em va fer mal no poder parlar amb ell. I es que em va ensenyar moltes coses. El vaig veure trist i cansat... espero que les coses li vagin bé. molt bé. No es mala persona.... Per la resta, anem fent. Sempre pilotant al máxim, pendent de millorar una mica el físic, preparant el segón parcial.... i esperan-te a veure que vols fer... Doncs nois, com avuí es el dia dels enamorats i jo no tinc encara a qui dir t'estimo, he decidit penjar un poema per els que no tinc al costat... espero que us agradi... está escrit per WarCry
SIN TU VOZ
.
Recordarte no resulta fácil,
olvidarte, no lo hare jamás...
cuántas veces quiero imaginar
que tu aún estás.

Recordarte no resulta fácil,
pues me duele tanto el corazón...
cuánto timepo debo soportar
este dolor...?

Y comienzo a recordar
tiempos que no volverán;
tanta paz, tanto amor...
tan sólo al oir tu voz.

Sin tu voz...
que voy a hacer sin tu voz...
Se me nubla la razón
sólo de pensar
que no oiré más tu voz.

Recordarte no resulta fácil,
olvidarte, no lo haré jámas...

dissabte, 6 de febrer de 2010

Dia 37: Segón Quadern de Bitácora. A Navegar

Aquesta setmana ha estat de tranquilitat... a mitjes. Dissabte passat vaig sortir a sopar amb vells coneguts. em va fer molta il.lusió tornar a trobar-me a Magda, La Sussana, la Mónica, En Dani... Bé; a tots aquells amb qui vaig passar algunes hores dures sota les classes dures ( i a la llarga, bones) de Carme. Estem tots molt canviats, massa. El temps passa. Les idees, a vegades es queden.

Després, ha tocat la negociació del salari. Estem en la batalla. Espero que la setmana vinent quedi tot arreglat. El pactat es el pactat i si no es compleix, senyal que ni el que está escrit val. Malament anem. Per cert, també cal dir que ja es molt problable que hagi trobat pis. 100 metres i vistes directes al palau sant jordi... Vull mirar com es la gent que envolta el barri. si m'agrada, sé que es el meu. Veieu per qué comento el tema del salari? Anem bé, molt bé de Benzina, peró cal anar una mica millor. No ens podem relaxar. com diu Guardiola: Les setmanes son molt llargues si no tenim partit dimecres... i ja tinc ganes de tornar a jugar la champions...Dijous primer matx, divendres tarda el segón...

I es que cansa una mica xerrar de coses banals. He aprés que només val la pena començar a parlar de pisos i examens. Es el que fá que estiguis centrat al cent per cent... encara que tinc una mica de temps per pensar amb la María. Quina gran persona encara que sigui un pél jove... Hem d'estar atents als seus passos, farás coses molt grans en la teva vida. Segur.

P.D: Gus, Felicitats per el teu 9.5 al doctorat-master ó que punyetes sigui... peró recorda, hem de millorar la mitja décima de nota ok jajajajajaja :-)

divendres, 29 de gener de 2010

Dia 30. Segón Quadern de Bitácora. No puc dormir...






Desde dijous a la tarda que tinc el cor en plena tranquilitat. Vaig voltar per terrassa, prop de la meva facultat. Aleshores, sense saber per qué; vaig tenir un desitg irrefrenable: Parlar amb la meva mare.

Si, ja sé que sembla de bojos intentar parlar amb una persona que está morta fa 12 anys, peró com una vegada el navegador em va fer veure; no hi ha res de dolent en intentar-ho. Almenys quedas més tranquil amb tú mateix...

Doncs sí. La seva veu em va portar a caminar per el Parc de Vallparadís. Primer de tot vaig passejar seguint el pas del vent, vorejant un llac d'aigua estancada fins que el camí es va acabar. Als costats, el jardí amb els arbres acabats de Podar, emergien imperiosos demostrant que es pot superar el pas del temps. Allá vaig aprofitar per descansar i explicar-li com havien passat aquets últims mesos, els meus dubtes, desamorios... durant aquesta estona el vent no bufava. Un cop vaig acabar,el vent emergia més fort cap l'altra banda del parc....

I aquí em va contestar. Em va dir que estic davant l'any en el que l'esforç tindrá premi, que la feina ja está feta. Es el teu moment. Que no pateixi. Tot aixó passava ja caminant per l'altra part del Parc. Curiosament, es la part dedicada a la ciencia exacta, i en la part del llac on l'aigua era clara i brava... La caminada em va dur al punt final just per on passa el meridiá zero....

I aquí, vaig rebre el senyal conforme ja no hi era. Ja no la sentia. Peró sempre li donaré les gracies. Quan la necessito sempre hi és.

Gracies Rosa.

dissabte, 23 de gener de 2010

Dia 23: Segón Quadern de Bitácora. Hem Tornat a on no devia d'haver marxat...

Avuí al matí m'he llevat amb energia. No sé, he dormit poc... Bé. El primer que he anat a fer es donar una volta i netejar la meva llanxeta Ibiza. Ja li tocava a la pobre. I la veritat es que he disfrutat conduint-la com feia temps. Un cop acabada la neteja he anat de rebaixes. SAbates. Per fí hem solucionat el tema del peu... de moment.

Després he anat a posar el cos a punt. La nova metge té més clar que pot demanar. Missió: "Pon el cuerpo al límite" i en esas estamos...

Bé, la cosa vé desde ahir nit... m'ho vaig passar bé en el sopar amb l'equip. Feia falta. Desde que vaig arrivar a casa que no paro de pensar....

El millor de tot aixó es que el meu cap comença a trobar les solucions. A més a més, tarareja sense parar el tema musical "Vodoo Child".. que voldrá dir?... la setmana vinent, més!

P.D. El tema "vodoo child" el sentireu si cliqueu aquí: http://www.youtube.com/watch?v=mLYgS0s9TY0

diumenge, 17 de gener de 2010

Dia 17: Segón quadern de Bitácora. L'horta de Sant Joan



Aquesta setmana Ha estat una mica dura. Em patit una recaiguda en la crisi nerviosa. Per sort, la hem agafat més a temps. Poc A poc. Peró aquestes línies em serveixen per dir el que penso d'algunes coses...


Lluny de problemes laborals, he vist unes imatges tristes. Vaig estar fa un temps a l'horta de Sant Joan. Tarragonés. Ara ja no son el mateix. Un parells de Cabrons van destrossar les imatges que veieu. I el pitjor no es aixó. Es la protecció que els han donat els cárrecs provincials... i la ficada de pota del Conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar... li caldrá tornar a veure els teleñecos per veure la diferencia entre "intencionat" i "Accidentat"....

Per la resta, tot normal. Molta feina i molt estrés. La visita al pis es a punt d'acabar. ja He triat i fet oferta. espero resposta del venedor... ja us informaré!


Es una mala setmana. Quan et destrossen un lloc on has estat 48 hores feliç es com si et cremen una part de la teva historia. I es pot saber en que collons pensa la gent?

dissabte, 9 de gener de 2010

Dia 9: Segón quadern de Bitácora. Regals, regalets i altres fets

Bé, ja estem de tornada al treball diari. La veritat es que es un descans tornar al ritme normal un cop has passat les festes i la deria de les rebaixes (si, he sucumbit, que passa... la caçadora em deia que estavem enamorats)... toca fer una miqueta d'analisis.

El dia de reis el vaig passar mig coix. L'estrena de les noves sabates han deixat com a record un bony al tendó d'aquil.les i adolorit un dit petit del peu. Tractament i cap a casa. Esperem que la Setmana vinent estiguem millor. El millor de tots es que els nens dels meus amics s'ho van passar bé...

Com era previsible, vaig trobar-me la montse. Tinc la partida Guanyada. No per tornar, si no per que no abaixo els ulls i ella sí. Detall lleig. Era un moment esperat, ja que l'any passat vaig faltar a la cita per malaltia. La Resposta va ser bona. Ja no només pensas. Ja tens al cap altres persones...
Els Regals son el menys important. El millor es que per fi he passat unes festes amb els meus sense tenir cap mena de tristessa... es el millor pas endavant que he pogut fer mai...
Ara ja un cop ha passat el tema, comença la segona part. Examens de Febrer. Objectiu: Aprovar... ja us explicaré...
Bexus

dimarts, 5 de gener de 2010

Dia 5. Segón Quadern de Bitácora. Nova vida per endavant

Avuí es nit mágica. Diu la llegenda que tres reis anaren al portal de betlem seguint l'estel fugaç a la trobada del nou nat. En aquest viatge, hi portaren or, encéns i mirra. Els tres elements tenen un fet comú: S'utilitzaven per a guarir el cos i l'ánima. Cada un d'ells disposa d'elements que en conjunt potencien els efectes del altres... curiós, no?


Sempre he tingut debilitat per al rei negre. Baltasar. Sempre l'he vist com el diferent de la película, com el que no tenia que estar... peró hi feia alguna cosa. Com jo. Ens agrada anar per la banda difícil de la vida....


Ahir vaig traçar la línia de preparació física amb la iol. Les instruccions són clares. Si ja ho feiem bé, ara toca fer-ho millor. Les lesions no ens aturaran en el camí (tot i que gracies a las noves sabates ja tinc un toc al turmell. el recuperarem). Passió, atreviment, bojeria, seny... Els que facin els altres no es problema. La Feina Ben Feta No Té rival. Es l'hora.



En la conversa per cara als objectius que volem aquest any, em va recordar els noms de Maragall, Dalí, Ruscalleda, Adriá, Caballé, Guardiola, Gibernau, Mengual, Nadal, Martí pol, llach, Maria del Mar bonet, Marina Rossell, Carlos Sainz, .... Isidre Esteve i Milito. Aquest últim cas es un futbolista que va tenir una lesió semblant a la meva. Avuí torna a Jugar... Felicitats GAby. "Si ells poden, tú també". Sobre tot Isidre, ets el meu ídol ¿com pots estar en una cadira de rodes i pensar en tornar a guanyar el Dakar?...Pot ser estem fet d'altra pasta...


Doncs com estem fets d'altra pasta, demá toca llevar-se d'hora, fer estiraments, mirar el turmell i estudiar. que a la tarda tenim que portar els reis als nens.... Bé, i parlar del pis tant maco que he vist avuí...