Son tres quarts d'onze. Acabo de Sopar i ataco el comandament a distáncia. Engego la tele i el primer que surt es el Señor Recio"la que se avecina...". Marxo cap la cuina a rentar els plats. S'acaba la serie i comença a sonar la banda sonora de "Criminal Minds".
Estic fent el balanç setmanal. Feia temps que no em sentia dessarraigat. I ara ja començo a notar-ho. Casa meva es a Rubí. Aquí estic de Rellogat. De fet ho, ho he estat sempre. L'impaciencia es fa a vegades una veïna perillosa. De moment la contenim...
I es que hi veig un gran paradís a l'altre banda. Tot i que el nou veïnat sembla un galliner la veritat es que em trobo disposat a tot i per tot. A més a més, he aconseguit el suport desinteresat de la familia. No puc ni dec abusar-ne d'ells. El pas es meu.
Per cert, ja tinc decidit qui comença la festa de les reformes... ho sabrá demá a la tarda si no hi ha cap cosa extranya.... El segón pas es posa en marxa.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada