dissabte, 5 de desembre de 2009

Dia 317:Quadern de bitácora: Recuperar Sensacions

l'hector es el meu entrenador d'spinning (bici) , la neus és la meva fisio... la yolanda la meva entrenadora... tots ells tenen una frase al cap. Recuperar Sensacions.

Es una passada. no es troben i pensen igual. I aixó faig. Ahir varem començar a recuperar sensacions. Vaig tornar a sentir-me esportista. Una sessió a mig gas de bici... Almenys he acabat sense dolors seriosos. Alegria.

La maria patia "una miqueta" al veure'm sobre la bici. I em repetia el que jo li deia: Gradua't. Es una bona amiga, si senyor....

diumenge, 29 de novembre de 2009

Dia 311:Quadern de Bitácora. Tristessa

Aquesta setmana ha estat un pél remoguda. Grip, mal de cap, un dimecres preciós amb una molt bona amiga donant-me consell per sortit de la meva crisi existencial i un decés dissabte.

Començem pel dimecres, el suís i la Sandra. La Sandra és una colega d'entrenament a qui feia temps que no veia. Li vaig dir que ho passava malament i va voler quedar per veure'm. Ens varem trobar al jardinet de sans i amb una hora i mitja varem tenir temps d'explicar per que hem trobo fluixet, que em passa i com disfruta del seu nou xicot recordant-me que vaig predir que el trobaria a la muntanya tal i com ha passat... Intentaré resoltre per la via que tu dius... Et vaig veure molt convençuda que trobaré el camí... Mira, igual em poso un túnica i una bola cristall... vidente siscu...
Ahir va ser un mal dia. Tal i com vaig sentir fa un temps en la Muntanya de Lleó. Desde Rubí vaig genir una mala noticia. L'avi Jaume es mort. Descansas en pau. Ja pots estar tranquil.

L''Avi Jaume es l'avi dels meus cosins de Rubí. El vaig tractar poc peró em semblava una persona d'una delicadessa extraordinària. Imposava molt amb el seu 190 cms... i sobre tot amb la seva energia. Realment era excitant quan estava en forma poder gaudir de la seva conversa les sobretaules de sant Esteve.
Em va emocionar la rebuda dels meus cosins. M'ho van comunicar a les tres de la tarda, i a les 5'45 em tenien allá. La María em va dir "que fas per aquí" i la resposta és prou senzilla "Cuidar dels que m'han Cuidat". i es que sempre han estat al meu costat als moments més difícils, fent el que havien de fer i no el que volia sentir.I per aixó vaig estar pendent del Esteve petit. La seva Germana laura té el Xicot (En pere, un tiu simpátic), peró sé que se'n sortirá. Per una altra banda, retrobar-me amb la conxita, el paco, la Rosa, El Santi, En Siscu (marisa, quina sort que tens) i l'anna, la filla del santi i la rosa; futura psico... com un que jo em sé.
Per últim, el cap de la Familia. En Jaume, el marit de la meva cosina Maria. La veritat es que no vaig poder estar massa estona amb ell. Tothom passa a veure't i no pots estar al tot. Només em cal escriure una cosa. Ets el meu mirall. Encara recordo quan vas coneixer la maria. Com et vas superar. Per aixó, i per el que has fer acollint-me quan més m'equivocava mil gracies i mil respectes. Com et vaig dir ahir... Ja saps on sóc.
En un altre de coses, el meu amic vicens em va trucar per parlar-me d'una altra cosa que també sabia desde el meu viatge a la Muntanya de Lleó. Corre l'informació que el meu pare ha marxat, ó marxará, cap a Uruguay a viure. Espero que li vagi tot bé. No li vull cap mal. Encara que les coses no hagin anat com haurien d'haver anat... Peró ara sí és el moment de passar fulla definitivament. La nostra desventura m'ha deixat marca per tota la vida, peró de tot cal treure una ensenyança positiva... i es que encara estíc pujat al tren, disfrutant de tant en tant del paisatge.... i podent escriure aquestes vivencies per que encara estic viu...
Gracies a tots i a totes que passeu, heu passat i passareu per la meva vida. Sense vosaltres jo no tindria Raó de ser.
Francesc