Dia 218: Quadern de Bitácora. El meu país perd...

Quins dies. Et llevas pel matí i et trobes que les males noticies segueixen tot i que no son les de sempre. El Doctor Jordi Sabater es mort. Un d'aquells grans Catalans que han fet pátria sense enarbolar la bandera. Lluny de la seva carrera professional -Etóleg i Psicobiòleg-; el que més trobaré a faltar es la seva conversa. Era massa inteligent per creure's sabi.

M'ha impactat molt una de les millors frases de la seva carrera "he dut a floquet de neu a barcelona, peró no l'he salvat la vida". Genial. El treu d'unes urpes per tancar-lo.... Veig que el meu país es tant petit, que quan els genis marxen, el Sol se'n va a dormir... i poc a poc el Sol es va apagant...

I es que en lloc seu, apareixen especímens com la De Cospedal. Aquesta dona marca línea. No es poc dir tanta rucada en tant poc temps. No és saludable per la nostra salut, ni per la seva. O sí. Potser anyora temps passats on sí es practicava obertament "L'estat de Dret"... Un altre es el conseller basc d'interior: Sr. Rodolfo Ares. Les últimes paraules son : "Els Batasunos condemnarán la violéncia per guanyar temps". Si no parlen , malament; si ho fan, ens enganyen.... Bé... vist el que veiem... crec que no hi ha cap tipus d'interés en que la cosa s'arregli.

Bé, doncs per acabar, ojalá algun dia pugui viure en un país on Gent com Sabater mani i els Cospedals i Ares and companyia facin de Floquet... millor nó, Floquet era més persona.

Francesc Martínez Torrents.

Un dia en que he sentit vergonya de Ser Humá.

Dia 215: Quadern de Bitácora. Els projectes surten endavant

Aquesta setmana ha estat de les mogudetes. Vaig sortir el passat dijous a navegar amb la Barqueta de rodes i vaig tenir un altre petit incident sortint de port. Res greu. Tot ha quedat en el sustet que em va recordar que encara estic mig convalecent.... es que no és pot ser tant competitiu.

Amb el tema de la Barca Gran; dimecres tinc una petita reunió. No crec que surti del tot bé; ja que demanan massa condicions. Els Bancs són com l'església. MAI PERDEN. Ah, i no facis el que fan.....

En un altre ordre de coses, m'estic tornant a mirar els llibres que em va regalar el navegador. Encara és ara i em serveixen de molt. Sobre tot, per qué tornat a lecturar-los, m'adono de com de gran va ser la lliçó que em vas deixar.... sobre tot a la muntanya del lleó... Ja he apartat unes quantes Roses... i es cert que el jardí que veig allá lluny n'hi té de molt maques... Gracies per haver-me ensenyat aquest camí.

Una de les coses que més em va remarcar el navegador va ser que confiés en el meu instint. Ara estic aprenent molt a fer lo servir. Per exemple, el flaix sobre la trucada de jordi sense sentir el móbil es un cas... o saber que no em caldria trucar al pep per qué és ell quí es mouria... com a fet avuí. Ja ús explicaré. L'estic usant per saber el que passa... i sé que en jordi no passa pel seu millor moment, i que en pep ja ha arribat un podia donar.... Com va pasar també al mar de lleó...

P.D. De tant en tant una cigonya es creua per la meva vida, just quan puc estar una mica més distret...