dissabte, 15 de maig de 2010

Dia 128: Segón Quadern de Bitácora: Es l'hora de la Veritat

Es l'hora de la veritat. Dijous dia 20-05-2010 voltants les 17:00 comença el Ball. Es el dia i l'hora en que tinc previst Signar davant notari que començo una nova vida. Será el primer pas, es cert. Peró es el meu primer pas....

Em sento com un nen que comença a caminar. I de fet, es una mica així. Fins ara, o he estat protegint ó he protegit. Será el primer cop que camino en solitari, agafant-me per les parets, balbucejant fins que aprengui a parlar, amb la inmensa certesa i seguretat que parlaré amb soltura i fonament. I es que aquest pas és possiblement més difícil que la resta.
La idea es clara. Per viure i veure en parella el millor es saber viure sol. Aprendre a viure i a veure per un mateix. Deixar anar les amarres i desvincular-se una mica dels fets i coses que han passat en el passat, sense oblidar-les. Qui oblida el passat, está condemnat a repetir les errades al futur. Churchill, que gran eres....
I hi ha una cosa que em crida molt l'atenció. No ha estat buscat a proposit. Peró quan signi el contracte fará un any que vaig tornar a viure. Per aixó estic eternament agraït. Tenia una segona oportunitat i es l'hora d'aprofitar-la. Es aquí. Es el moment. Es per el que he lluitat molts dies en somnis i fets reals....
Fisicament no estic passant el millor moment, la cadera molesta per culpa d'un medicament contra els fongs que fa ver massa efecte. I la debilitat es paga. Peró, com diu la metgessa, es mecánic (de funcionament) i poc a poc es pot recuperar. Dimarts veuré la meva amiga Neus (la fisio... com et trobaré a Faltar!) i decidirem. Es pot recuperar i ho farem. Ho farem. Aquesta es una temporada llarga i plena de molesties... peró sóc "un Iniesta"... i aquesta etapa toca al final....
I toca al final per la raó que et deia abans. Es l'hora de complir somnis, es l'hora de demostrar per que estic entre els Grans. "En el cercle , sóc el millor...Ara, es Hora de Ser Etern" com diu el mestre Guardiola. Es l'hora de la veritat.

diumenge, 9 de maig de 2010

Dia 122: Segon quadern de Bitácora. Batalles

Portem una setmana de batalles. La primera es contra el "Peu d'Atleta" que tinc als peus. M'han donat unes pastilles una mica fortes, peró resistirem. La victoria será meva per que la busco i la vull. El tractament es de 14 dies i ja farem 4 avuí. Espero que les reaccions adverses que he tingut marxin rápid, si no. visita i canvi.

Mentre escric aquestes linies segueixo explorant les noves tendencies musicals descobertes fa poc per les meves oides. Com m'agraden aquests grups i solistes de metal gótic. Liv, Cristina, Floor JAnsen... Ara estic escoltant "Closer" de LAcuna Coil...Jo que crec en les forces del Univers començo a veure que tot té un per qué.

I mentre el ordinador em posa "Spellbound" (recorda) jo em poso la memoria a Zero. Dimecres em van tasar el pis. Segons la noia de la inmobiliaria tot ha anat molt bé. Esperem confirmar, peró tot pinta a que tot porta a que sí. Que tot está Llest. Que a finals de Juny començo a poder passar temps en la nova BArca. GRacies Susanna, ja us convidaré a veure el pis per que et facis una idea del tipus que es i com quedará. Per cert, no ensenyo fotos per que encara no el tinc lligat....