divendres, 30 de gener de 2009

Dies i dies

Van passant les tardes d'hivern , ferestecs i dures. Estic al café Piccolo de sants. Miro per la finestra i veig la biblioteca. Hi aniré com cada dia, a veure el mateix escenari... Peró avuí el veig d'un altre color.

Les llums son llums, els colors están més definits. El blanc i negre no está. La vida está en blaus, grocs, verds, acontrallum foscos i vermells. I el meu cor torna a bategar.

torno a mirar la tassa i ja no está el café. Es xocolota dolça. Tot a canviat i res es igual peró tanmateix tot segueix. Que passa? Al bar hi posen balades de fons, quan per la finestra hi pasa una rosa negra que camina mig apagada. Al costat, dues velles xerraires fan safreig, com antigament... i torno a mirar la tassa amb la rosa negra al cap...

I es aleshores que m'adono que les ulleres de sol están trencades, ja no puc tornar-me-las a posar. Per que si les torno a posar, no podré tornar a veure el sol, el xocolata, les velles i sobretot... la rosa negra.

Dies i dies

Passen les tardes fredes d'hivern. Aquestes ferestecs tardes on et vé més de gust menjar xocolata calent amb xurros que moure't cap a la biblioteca. Peró ho fás. Sembla la mateixa rutina, la mateixa gent, els mateixos ordinadors... Peró avuí, no saps per qué, tot es diferent.

La gent et saluda, estas somrient -diuen- els qui et coneixen de veritat et diuen "ja tornas a estar aquí, de tornada" I Tú penses "no he marxat". Descobreixes que és mentida. No havies marxat, no hi eras!

Vas descobrint que el món te colors i sabors, sensacions. Palpes i toques, olores i saborejes, i més a més, escoltes: Nens rient a plaça, les senyores grans parlant dels seus mals, una parella jove fent feina al cotxe... tres hores porten dient-se adeu. I Jo ho puc veure a primera fila, amb un café amb llet a la má i un clavell al costat...

I quan m'acabo el café faig el major descobriment. Tinc peus, cames i braços que serveixen per caminar, lliberant el cap de la tortura de no poder moure's i ser partícep de la vida. Luxe.

I com és un luxe faig una acció de luxe. M'acosto a la floristeria i em compro una rosa vermella, amb unes fulles pintades de negre. Es petita, gairebé de joguina. l'acosto al meu cor. Son les petites coses de cada dia les que et donen alegria.

Que tenen les flors de Serra i arola que no tenen la resta?.....